Benestar social

 

Durant els darrers anys, amb l’excusa de la crisi les polítiques socials s’han convertit en una sèrie d’accions puntuals de caire assistencial i sota un concepte de beneficència que ens han retornat a uns criteris que pensàvem superats i que estan molt lluny del que pretén la Llei 4/2009, de serveis socials de les illes Balears: avançar en uns serveis de gestió pública i de qualitat basat en els drets i les garanties de protecció de tots els ciutadans.

A més, la llei esmena que els serveis socials es coordinaran amb tots els sistemes o subsistemes que incideixen en la qualitat de vida, com els de salut, d’educació, de cultura, d’ocupació, d’habitatge, d’urbanisme o judicials, entre d’altres.

Defensam la necessitat de desenvolupar al màxim la nostra llei de serveis socials i consideram que aquesta llei sectorial, juntament amb l’estatut d’autonomia de les Illes Balears, deixa sense efecte la major part de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local referent als serveis socials. Aquesta llei pretenia retallar dràsticament les competències municipals en serveis socials i deixar-les en unes polítiques merament assistencials i centralitzades a través de l’Estat. Defensam tot el contrari, ja que és l’Ajuntament, com a administració més pròxima, l’ens que coneix més bé les necessitats concretes de cada ciutadà i el que pot donar una millor resposta.

Ens comprometem a treballar per afavorir l’equitat i la universalització dels serveis i, en aquest sentit, consideram imprescindible dotar els serveis socials municipals de prou recursos humans i econòmics que permetin dur a terme tot açò.

 

Polítiques socials de caire global

Des d’una visió global i tenint en compte el que hem exposat, proposam fer feina per recuperar els serveis socials municipals des de les diferents perspectives:

 

Planificació

  1. Revisar el sistema de reducció, exempció i bonificació de taxes municipals: aigua, escoletes i escoles municipals i dotar d’ajuts que permetin l’accés i el manteniment de serveis de subministres, educatius, etc.
  2. Posar els mitjans personals necessaris per aconseguir tenir un sistema de registre i avaluació actualitzat i àgil que permeti conèixer la realitat social del municipi i disposar d’un diagnòstic fiable que faciliti la presa de decisions a l’hora de planificar les polítiques social municipals.
  3. Introduir mecanismes de participació ciutadana a l’hora de posar en marxa accions socials que complementin l’avaluació tècnica basada en dades objectives.
  4. Facilitar la informació i l’accés dels ciutadans als serveis socials de manera clara i accessible pel que fa a prestacions, ajuts, bonificacions, programes i recursos al web municipal i a les xarxes socials. S’han de posar fàcils les gestions als ciutadans aprofitant l’ús de les noves tecnologies que permeten l’intercanvi d’informació i documentació entre administracions i serveis.
  5. Elaborar una carta de serveis amb els compromisos que adquireix l’Ajuntament en relació amb els procediments que posa a l’abast de la ciutadania per accedir a tot el que ofereixen els serveis socials municipals, recollint els drets que tenen els usuaris i les obligacions que té l’Ajuntament en cas de no complir amb els compromisos adquirits.

Un dels compromisos concrets que vol adquirir ARA MAÓ és reduir els terminis entre la sol·licitud d’una prestació econòmica i la seva rebuda.

  1. Coordinar els serveis que s’ofereixen tant l’Ajuntament com les entitats col·laboradores i sense ànim de lucre.
  2. Potenciar canals i protocols de comunicació i coordinació efectius entre els diferents serveis socials, educatius i sanitaris per donar cobertura eficaç a les situacions de necessitat, evitant així duplicitats i clarificant competències i responsabilitats.
  3. Dur a terme una coordinació i col·laboració entre l’Ajuntament de Maó i el Consell Insular de Menorca en les qüestions en què el municipi no hi té competències però sí responsabilitat.
  4. Impulsar la creació d’un centre sociosanitari de serveis d’estada de recuperació i cures pal·liatives a l’illa de Menorca.
  5. Revisar i ampliar —de manera urgent respecte a la Llei de dependència— l’oferta de recursos i prestacions per cobrir les necessitats de les persones dependents del municipi i impulsar la incorporació d’altres criteris d’accés als centres.
  6. Millorar la coordinació entre el Centre Penitenciari de Menorca i els serveis socials perquè la reinserció social dels interns sigui real i efectiva.
  7. Coordinar les entitats que fan feina amb l’objectiu de l’eficàcia del servei del Banc d’Aliments.

 

Prevenció

A més de ser conscients que amb la situació actual els serveis socials han de donar resposta urgent a necessitats bàsiques de la població, des d’ARA MAÓ apostam per posar en marxa accions preventives que promoguin actituds i comportaments que permetin empoderar la ciutadania per evitar futures situacions problemàtiques que necessitin una intervenció més especialitzada i també per dificultar la cronificació de persones i famílies dependents dels serveis socials:

  1. Fomentar la posada en marxa d’accions preventives grupals en tots els àmbits que es consideri necessari (família, salut, educació, joventut o addiccions) i des de dues òptiques: accions més comunitàries adreçades a la ciutadania en general i altres accions de prevenció adreçades a grups i col·lectius concrets que tenen en comú la necessitat de treballar alguns d’aquests aspectes.
  2. Fomentar el treball professional en xarxa i la participació en equips de treball interdisciplinaris i interadministratius per abordar les problemàtiques que impliquen diverses administracions: absentisme i assetjament escolar, conciliació de la vida laboral i familiar, addiccions en els joves, etc., amb l’objectiu d’elaborar protocols de coordinació, col·laboració i actuació amb el màxim consens.

 

Mediació

Volem potenciar la mediació com un mètode de resolució pacífica de conflictes, que cal fomentar com a eix transversal en tots els àmbits municipals:

  1. Posar en marxa un programa de promoció de la convivència i mediació i gestió de conflictes tant en l’àmbit familiar com educatiu, comunitari, intercultural, etc.
  2. Organitzar accions adreçades a la ciutadania en relació amb la informació i la promoció de la mediació com a mètode de resolució pacífica de conflictes.
  3. Promoure la mediació dins de les diferents regidories editant una guia de bones pràctiques pel que fa en la relació de l’Ajuntament de Maó amb els ciutadans, així com promoure altres formes participatives de prendre decisions municipals tenint en compte la ciutadania afectada.

 

Intervenció

Els serveis socials han de fer front a situacions en què la prevenció no ha estat suficient i es fa necessària una intervenció. Aquesta intervenció s’ha de fer des d’una visió com més integral millor. Proposam:

 

  1. Consolidar i impulsar un equip municipal d’intervenció familiar que pugui treballar amb les famílies d’una manera més específica i integral amb l’objectiu d’evitar l’agreujament de la problemàtica. Potenciar la figura de l’educador familiar i del treballador familiar educatiu.
  2. Impulsar la feina d’intervenció comunitària incorporant la figura de l’educador de carrer i fomentant-ne la coordinació amb els policies tutors.

 

Polítiques socials per àmbits d’actuació

ARA MAÓ també es compromet a impulsar polítiques socials en aquests àmbits específics:

—Gènere

És necessari continuar fent campanyes de sensibilització i educació per a la ciutadania en la conscienciació, detecció i eradicació de les desigualtats de gènere i en la lluita contra la violència exercida:

  1. Programes específics i campanyes de sensibilització entre la població jove de la problemàtica (prevenció i rebuig a la violència de gènere, repartiment equitatiu de les feines domèstiques, revisió de l’assignació de rols, educació afectivosexual, etc.).
  2. Campanyes destinades a joves sobre la importància del control ginecològic en la prevenció de malalties de la dona.
  3. Dotar de contingut el Consell Municipal d’Igualtat.
  4. Oferir informació als joves i a la població en general sobre les diferents orientacions sexuals.

—Persones majors

La problemàtica de les persones grans és molt diversa en funció de les condicions físiques, l’entorn familiar, la capacitat econòmica, etc. Per tant, les respostes que s’han de donar des de l’administració han de ser també molt diverses.

  1. Tenir en compte la necessitat d’habitatges adaptats o tutelats per a gent gran en els plans d’habitatge municipal.
  2. Satisfer les necessitats d’assistència de les persones grans procurant que açò no signifiqui el desarrelament del seu entorn físic, social i familiar.
  3. Instar a la revisió de la Llei de dependència perquè s’estableixin criteris que prioritzin situacions socials de gran necessitat i no només l’ordre d’inscripció dels dependents.
  4. Fer feina per la participació activa de les persones grans en la vida social i facilitar els instruments per a la seva promoció personal i cultural, així com incentivar el voluntariat en diferents entorns.

—Persones amb discapacitat

Les polítiques adreçades a aquest col·lectiu s’han de veure des d’un doble vessant: d’una banda, des de la normalització i integració per part de la ciutat i dels seus habitants, i, de l’altra banda, des de l’especificitat de les seves necessitats.

  1. Totes les regidories han de rebre informació i tenir criteris i pautes d’actuació comunes envers aquest col·lectiu de ciutadans.
  2. Fer un diagnòstic de la necessitat de places als pisos tutelats.
  3. Servei de guarda amb persones especialitzades per deixar els infants en cas de necessitat.
  4. Oferir tallers a les famílies.
  5. Millorar l’oferta d’activitats extraescolars adaptades a aquest col·lectiu.

—Persones nouvingudes

Coordinar la integració i l’accés a recursos socials, sanitaris, d’habitatge, d’orientació laboral i educatius de les persones nouvingudes, entre els diferents serveis públics i d’entitats sense ànim de lucre.

—Menors i família

Proposam:

  1. Dotar de recursos suficients l’Equip Municipal de Infància i Família perquè detectin amb prou rapidesa les situacions familiars de risc i prioritzin aquelles en què els menors siguin els més afectats.
  2. Instar el Consell Insular perquè doti de pisos de transició als joves que compleixen la majoria d’edat i han de sortir de la Casa de la Infància.
  3. Coordinar amb la comunitat educativa les situacions de necessitats alimentàries dels infants en risc de pobresa i s’estableixi una borsa de beques de menjador que puguin respondre urgentment la necessitat d’una alimentació correcta.
  4. Millorar els diferents serveis d’activitats de temps lliure gratuïtes per als infants de les famílies en què els pares fan feina fora de l’horari escolar.

—Persones sense sostre

Fem feina perquè la situació d’aquestes persones en situació d’exclusió no sigui crònica.

  1. Crear un centre de dia dotat de professionals en què es faci una feina global amb la persona i que permeti cobrir les necessitats bàsiques (menjador social, bugaderia, dutxes, etc.).
  2. Flexibilitzar el temps d’estada a la casa d’acollida i permetre l’estada diürna en casos concrets mentre es fa una recerca d’altres recursos més adients.

—Persones amb discapacitat psiquiàtrica

És un àmbit en què els serveis oferts —no només a Maó, sinó a tot Menorca— estan descoordinats. Per açò proposam:

  1. Promoure la reorganització, l’establiment de protocols de coordinació i la col·laboració dels recursos destinats a aquest col·lectiu per ampliar la cobertura de les necessitats.
  2. Oferir tallers per a les famílies i promocionar el coneixement social de les malalties mentals.
  3. Crear un servei de guarda amb persones especialitzades per deixar els infants en cas de necessitat.

—Persones amb addicions

Col·laborar amb el Consell Insular perquè defensi davant el Govern Balear la necessitat de tenir els recursos adients per dur a terme des de Menorca totes les fases de desintoxicació i rehabilitació de persones amb problemes d’addiccions: places a l’Hospital Mateu Orfila per desintoxicació i als centres de dia i ocupacionals per fer des de Menorca les fases que ara el Projecte Home no té més remei que dur a terme a Mallorca, amb el que açò significa per a les famílies menorquines.

—Habitatge

A més dels recursos d’habitatge específics per a cada col·lectiu esmentat al llarg del document, creiem que el municipi ha d’intervenir en mesures que possibilitin el dret a l’habitatge.

És per açò que proposam:

  1. Crear i gestionar habitatges socials elaborant un cens d’habitatges desocupats i penalitzant la desocupació de llarga durada.
  2. Demandar a les entitats bancàries la suspensió immediata de qualsevol procés de desnonament al nostre terme municipal i instar que s’accepti la dació en pagament.
  3. Fomentar la reforma d’habitatges a través d’escoles taller municipals compartint el cost entre l’Ajuntament i el propietari, amb la condició que després siguin posades al mercat de lloguer a preus i condicions raonables per a persones i famílies en risc social (famílies amb rendes baixes, provinents de desnonaments, joves, etc.).
  4. Fomentar convenis amb l’IBAVI i entitats bancàries per facilitar l’accés a l’habitatge als col·lectius més febles.
  5. Establir un protocol d’actuació d’urgència per trobar solucions als casos de famílies desnonades sense alternatives habitacionals.
  6. Exercir la funció de mediació amb els bancs, les caixes i els administradors de finques en les negociacions per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge.
  7. Eliminar l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys (la plusvàlua municipal) per a les persones afectades que pateixin la pèrdua del seu habitatge en subhasta i per a les que aconsegueixin la dació en pagament.