Economia i ocupació

 

En aquests moments l’economia és la gran preocupació dels ciutadans.

Creiem que l’ajuntament, com a administració més propera als ciutadans, ha d’apostar per impulsar una nova economia sostenible en el temps que creï llocs de feina estables i de qualitat.

El comerç local, les activitats derivades del fet de valorar el nostre patrimoni i la nostra cultura, les noves indústries en camps com l’energia solar i eòlica, l’impuls i l’aprofitament d’iniciatives existents en el sector de les comunicacions i noves tecnologies i la necessària recuperació del port com a part imprescindible per a la nostra ciutat són alguns dels elements clau que s’han de treballar.

Els punts bàsics en els quals treballarem ARA MAÓ són els següents:

  1. Estalonament dels nous llocs de feina generats a partir d’experiències tan interessants com el Plató de Joves Emprenedors, en què a partir de la posada en pràctica del coworking estan generant empreses de serveis tecnològics arreu del món, el que s’anomena sector quaternari.

Tot i que hem de tenir present que la bona política de promoció econòmica no és sectorial sinó horitzontal, s’ha de donar suport clar a les innovacions empresarials. Hi ha d’haver una aposta per conceptes com la creativitat, l’efecte multiplicador, la sostenibilitat, l’R+D, etc.

  1. Proposta d’una formació professional lligada a l’escola d’adults i adaptada a les noves demandes laborals per formar persones que estiguin a l’altura dels reptes actuals. La formació en restauració, guiatge i serveis al visitant és un factor clau per transmetre la idea de ciutat que volem i també per atraure el tipus de viatgers que necessitam: viatgers que vulguin conèixer la nostra cultura i el nostre patrimoni.
  2. Creació d’una oficina municipal única per gestionar, tramitar i coordinar amb altres administracions les noves iniciatives empresarials que es presentin, per tal d’ajudar els emprenedors en la posada en marxa de les seves empreses. Iniciatives de l’estil de Barcelona Activa són un bon exemple que es pot seguir, sempre tenint en compte les diferents magnituds.
  3. Foment de noves activitats en els sector d’energies renovables i captació i aprofitament d’aigües netes a partir d’impulsar-les en normatives municipals com per exemple el Pla general d’ordenació urbana, que dictamina les condicions de les activitats de construcció.
  4. Creació d’un pla d’habitatge que doni una empenta decidida a la rehabilitació d’habitatge antic. En algunes ciutats com ara Palma aquesta activitat està suposant un 30% de l’activitat constructora de la ciutat.
  5. Introducció del sector quinari com a eix transversal i motor econòmic del municipi. L’economia cultural, intangible, del coneixement, emocional i transversal, amb un ventall que abasta l’educació, la cultura, l’art i l’entreteniment, la sanitat i els serveis a la gent gran, el medi ambient, etc. com a generadora de llocs de feina molt més estables que els lligats a la temporada turística estival.
  6. Estalonament decidit i ajuda a la definició del comerç local i del producte propi com a activitat bàsica de la nostra economia, generadora de llocs de feina de moltes famílies. Dins les polítiques municipals, ajudar la reconversió i l’actualització del petit comerç per fer front a la competència d’un món globalitzat. Aquesta dinamització i altres tipus d’ajuts han de tenir un pla progressiu d’abandonament perquè siguin les mateixes activitats les que siguin sostenibles.

7.1. Educació en el consum del producte propi posant a l’abast de la ciutadania la informació necessària per decidir. Les empreses de capital menorquí són les que reinverteixen en la nostra illa el fruits de la seva activitat i, per tant, aquest principi també s’ha de tenir en compte en les polítiques de consum del propi ajuntament.

7.2. Agilització de tràmits administratius, prioritzant la llicència de comerç a l’interior de la població, coordinat amb el model de ciutat que volem, exposat en l’apartat de model de ciutat.

7.3. Revisió de les condicions de l’aprofitament d’edificis municipals o en situació de concessió administrativa per actualitzar-les en funció de la situació actual.

7.4. Dinamització del mercat tradicional que ofereixi un producte diferenciat, un servei personalitzat i un compromís ferm d’oferir un producte d’alt valor als consumidors.

7.5. Assessorament i ajuda al petit comerç perquè, malgrat funcionar de manera autònoma, pugui compartir recursos i despeses comuns i provocar sinergies positives.

  1. Recuperar el paper de les escoles taller com a eina de reinserció i prevenció de persones en risc d’exclusió social. En altres temps aquestes escoles taller van ser les protagonistes de les rehabilitacions d’edificis públics i van suposar l’entrada en el món laboral de persones sense formació específica.
  2. El port de Maó i la seva recuperació mereix un apartat específic. En aquests moments la manca d’una visió global del que es vol per al port i el sotmetiment absolut a l’Autoritat Portuària Balear (APB) en el disseny de les activitats econòmiques llastren i dificulten la seva dinamització.

La falta d’una política activa dins el consorci del penya-segat per resoldre els molts i perillosos esllavissaments del penyal fan que molts dels negocis hagin tancat per mor de la indefensió en què es troben.

A la vegada la falta de definició de quin tipus d’activitat nàutica volem prioritzar fa que no hi hagi cap model concret i que es mesclin tot tipus d’activitats sense que cap pugui esdevenir un producte propi pel qual vénguin els visitants nàutics.

El gran sobrecost en el preu dels serveis oferts per les empreses concessionàries d’APB també suposa un fre a l’arribada d’embarcacions i creuers de petita i mitjana eslora que cerquen ports amb encant.

En definitiva, la redacció d’un pla del port de Maó consensuat és un objectiu indispensable per reactivar l’activitat portuària i, per extensió, la de la ciutat de Maó.

  1. Programació d’una oferta de formació, cultural i d’oci durant la tardor, l’hivern i la primavera que pugui resultar interessant per a la població i prou atractiva per dinamitzar l’economia turística en temporada baixa.
  2. En el vessant purament d’administració i d’inversió pública de l’Ajuntament:

11.1. Pressupostos participatius, tal com descriu el Reglament de participació ciutadana (la disposició addicional setena), que recullin propostes d’iniciatives ciutadanes en el vessant d’inversions públiques, a proposta del Consell de Ciutat o directament des de la batlia.

11.2. Exposició pública del tancament de comptes anuals, i analitzar les desviacions pressupostàries, per què i com s’encararan els possibles sobrecostos i on invertir superàvits.

11.3. Coneixem la dificultat de fer política des de l’aplicació de mesures merament tècniques en l’elaboració pressupostària, pel fet que és evident que hi han compromisos ja adoptats que s’han de complir, però el que sí que es pot capgirar són les mesures per propiciar la reactivació econòmica aplicant, en l’apartat d’inversions, criteris de sostenibilitat, tant a escala mediambiental com econòmica i social.

  1. També destaquem que forma part del compromís d’ARA MAÓ la lluita contra tot tipus de corrupció política i la defensa de totes les polítiques que persegueixin l’eficiència econòmica en la gestió dels recursos públics.

 

 

  1. En política fiscal, ARA MAÓ no vol entrar en la subhasta que ha comportat tradicionalment un procés electoral. El nostre compromís pressupostari és seriós i no es basa en falses promeses de rebaixes fiscals que després esdevenen impossibles de complir, ni en enginyeria comptable —fent rebaixes de tipus impositiu però aprofitant pujades de base liquidable superiors que repercuteixen en una pujada efectiva en els rebuts dels contribuents—, ni tampoc en la recuperació de la baixada d’ingressos per rebaixes fiscals amb la pujada desmesurada de taxes municipals o en transferències de crèdit decidides arbitràriament sense consens posteriors a l’aprovació dels pressupostos municipals.

Creiem més en la gestió eficient i eficaç dels recursos econòmics existents, en una fiscalitat justa, en el fet de respectar les recomanacions professionals dels serveis tècnics i els estudis específics pertinents i en la transparència en la informació al ciutadà i els comptes públics.