rain

L’aigua a Menorca: Hi ha solucions, el que cal és posar-les en pràctica

En la taula rodona organitzada per Ara Maó es posa en evidència que cal passar a l’acció per garantir la disponibilitat d’aigua de qualitat

La plataforma política Ara Maó va organitzar divendres passat, en el marc del parc Rubió, un nou debat que en aquest cas va posar l’atenció al tema de l’aigua a Menorca. En aquesta taula rodona, que va ser conduïda pel biòleg Miquel Truyol, hi van participar Sònia Estradé, tècnica de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM, Agustí Rodríguez, geòleg, i l’enginyer José Antonio Fayas.

La nota més destacada de l’acte va ser la gran quantitat de propostes que es van posar sobre la taula, de mesures que es podrien adoptar per millorar la situació d’ús dels recursos hídrics a Menorca. La lectura que es feia és que hi ha moltes mesures positives que es poden adoptar i, que sens dubte, contribuirien a un millor panorama de l’aigua, tant pel que fa a assegurar una explotació sostenible dels recursos com per garantir un subministrament de qualitat.

Aquestes mesures haurien de començar, a parer dels participants, per dues grans decisions estratègiques: la creació d’un consorci insular amb la participació de tots els ajuntaments i Consell Insular, que des d’una visió conjunta permetria una unificació del subministrament, així com també la creació de comunitats d’usuaris d’aigües subterrànies, una figura prevista en la llei amb la finalitat de fer una explotació més racional dels pous i que no s’ha arribat a desenvolupar.

Fayas va assenyalar que l’objectiu hauria de ser que Menorca arribés a un objectiu d’abocament zero d’aigües a la mar, apostant per una reintroducció de les aigües utilitzades mitjançant la potabilització, amb la qual cosa ens estalviarem de l’ordre dels 6 i 7 milions de tones anuals d’aigua, potabilització que ho seria a la meitat de preu del que costa la dessalinització d’aigua de la mar.

Partint del fet que aigua n’hi ha, el que cal és saber utilitzar-la,

Sònia Estradé distingia entre “aigua vida”, com a dret fonamental humà i a la qual tothom ha de tenir accés de forma gratuïta, xifrada en 30 litres/dia per persona, “aigua ciutadania” que, en una proporció de 130 litres/dia i persona l’administració ha de garantir per tothom a un cost barat que cobreixi el servei, i d’”aigua negoci”. A partir d’aquestes xifres el consum ja hauria d’estar desincentivat amb preus més elevats.

El geòleg Agustí Rodríguez es referí a la necessitat de controlar els grans regadius, que tenen un consum molt elevat d’aigua, i va reclamar també que aquestes solucions per a millorar el panorama dels recursos hídrics a Menorca, que hi són, es posin en pràctica d’una vegada.

Un tema que preocupa especialment a la gent, i que es va posar a debat, és el problema dels nitrats. Aquest és un problema que afecta especialment a la banda de llevant i a la banda de ponent de l’illa, que té diverses causes, entre d’altres l’ús excessiu i imprudent de fertilitzants i la concentració d’habitatges en hortals sense sistemes de clavegueram. Com a dada per comprendre l’abast del problema, JA Fayas va explicar que, si a partir d’ara no aboquéssim gens de nitrats als aqüífers, així i tot aquests tardarien de l’ordre de 30 anys per recuperar els valors normals. En relació a aquesta qüestió dels nitrats, es va assenyalar que estem com estem també per no haver-se adoptat en el seu moment decisions de gestió de l’aigua.

Els participants van concloure la necessitat d’una visió i una gestió a nivell insular dels recursos hídrics.

Posted in Esdeveniment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *