Model de municipi i mobilitat

 

Volem una ciutat per viure-hi amb qualitat, pensada per a les persones. Partint d’una visió integral del municipi i la conservació del territori; amb la mobilitat com a eix que incidirà en molts altres aspectes. S’ha d’apostar per una ciutat més compacta, en què els equipaments no siguin un anell perifèric sinó una part del teixit urbà. Cal aturar el procés d’abandonament de la ciutat i la dispersió d’usos al territori.

Partim d’un concepte molt clar: el municipi de Maó no és només el centre comercial de la ciutat, Maó també són les seves barriades, els diferents pobles i nuclis, des de Sant Climent a Llucmaçanes passant pes Canutells, sa Mesquida, es Grau, es Murtar, Binidalí, Trepucó i s’Altra Banda. Maó és Favàritx, s’Albufera, i la Mola, Sant Joan des Vergers i Talatí.

 

Elaboració d’un pla estratègic del municipi

Entre les actuacions que proposam per a Maó hi ha l’elaboració d’un pla estratègic del municipi.

 

Millorar la mobilitat

La millora integral de la mobilitat a Maó ha de passar per la racionalització en l’ús del vehicle privat, la dinamització del port i la rectificació de l’ús excessiu amb fins comercials del polígon. Cal habilitar nous espais ampliant la xarxa de carrers per a vianants, amb tots els efectes positius sense que vagi en detriment de les necessitats de mobilitat dels residents i comerciants del centre.

  1. Revisar i aplicar els estudis, per a la mobilitat a Maó ja existents, que han de servir de base per cercar un consens ampli en què participin associacions veïnals, comerciants i centres escolars, entre altres col·lectius.
  2. Eliminar de la ciutat el trànsit innecessari, com ara el de pas o el que circula cercant aparcament i cercar el trànsit imprescindible per al bon servei i la qualitat de vida dels vesins i els visitants.
  3. Dissenyar itineraris urbans que facilitin el desplaçament a peu, ja sigui per motius de paisatge cultural, escolarització, relació social, comerç, etc.
  4. Millorar l’espai públic, amb voreres més amples i amb un sol nivell en tota l’amplada del carrer.
  5. Augmentar les bosses d’aparcament al perímetre de la ciutat millorant els itineraris de desplaçament a peu i la logística de combinació amb el transport públic entre barris. Recuperar també la xarxa de transport públic —les rutes i freqüències— i optimitzar-ne el servei.
  6. Estudiar el disseny dels aparcaments de la Sínia des Cuc i es Freginal per millorar la convivència entre trànsit rodat i zona verda.
  7. Dur a terme campanyes de sensibilització per fomentar l’ús de la bicicleta, tant dins de la ciutat com a la xarxa de camins interurbans, tant per als maonesos com per augmentar l’oferta complementària de desestacionalització turística.
  8. Exploració de la possibilitat d’instal·lació d’un servei municipal de lloguer compartit de bicicletes.

 

Recuperar el nucli antic com a lloc per viure

La conservació del patrimoni arquitectònic no ha de ser considerat un problema marginal sinó objecte principal de la planificació urbana i de l’ordenació del territori. L’aplicació de normatives i l’elaboració de catàlegs de protecció per regular l’activitat immobiliària privada són instruments necessaris però també insuficients per reactivar els centres urbans. Els barris antics de Maó presenten problemes de desequilibri funcional. L’antic recinte murallat és una zona monofuncional dedicada al petit comerç, les agències immobiliàries, financeres i la restauració.

El parc immobiliari presenta una degradació notable per manca de manteniment. Cal tractar d’invertir una tendència complexa, de llarg recorregut i cercar solucions consensuades. Proposam:

  1. Dur a terme la redacció, aprovació i gestió d’un pla de reforma urbana del nucli antic de Maó.
  2. Inventariar el nombre d’immobles desocupats del centre de Maó, entès també fins als ravals.
  3. Planificar les intervencions de reforma de l’espai i els edificis públics en coincidència amb els programes d’ajut, subvencions o desgravacions fiscals a la rehabilitació residencial i comercial.
  4. Programar la rehabilitació privada i pública per zones, establint un període determinat de temps per a cada una.
  5. Crear incentius per mantenir els comerços tradicionals a partir de l’establiment de mesures fiscals i urbanístiques de discriminació positiva.
  6. Centralitzar tots els tràmits relacionats amb la recuperació i rehabilitació del nucli antic, adaptant la Societat Municipal de Promocions Urbanístiques (PUM) perquè sigui responsable de la gestió urbanística de la ciutat, amb transparència, personal qualificat i la dotació de prou mitjans al servei de la transformació de la ciutat.
  7. Aplicar la normativa de renous al centre urbà per garantir el dret al descans dels vesins.

 

Reutilitzar els edificis singulars abans de la construcció d’equipaments nous

Els grans edificis en desús són un dels grans problemes de Maó, actuen com una taca de petroli que de mica en mica va afectant l’espai que l’ envolta, en degrada tot el que és proper i devalua el valor de les propietats vesines. Per tant, cercam un compromís institucional de recuperar els edificis singulars infrautilitzats o en desús com ara la Sala Augusta, els Quarters de Santiago, els Quarters de l’Esplanada i l’Hospital Verge del Toro.

  1. Prioritzar la recuperació d’edificis en desús per a usos públics en lloc d’obra nova en zones perimetrals.
  2. S’han de cercar diverses fórmules per activar les edificacions que estan en desús, ja que l’Administració no sempre podrà ser promotora de la recuperació d’edificis, per la qual cosa també serà necessari disposar de la iniciativa privada. Implicar la població i les entitats és absolutament necessari.

 

Redissenyar l’Esplanada,

Cal pensar un redisseny per a l’Esplanada de Maó, sempre partint d’un procés participatiu per recollir les propostes i demandes de la gent.

 

Augmentar la capacitat d’incidència municipal en la gestió del port. Guanyar el port per recuperar la ciutat

El port és l’element estratègic del municipi de Maó. S’ha d’abordar aquest gran espai i infraestructura des de l’arquitectura i el paisatge d’una manera global, integradora i transversal: rallar de Maó, i fins i tot de Menorca sencera, és rallar del port.

La poca o nul·la capacitat d’intervenció ciutadana en múltiples i polèmics episodis recents fruit del model de la gestió de l’Autoritat Portuària (els residus del dragatge, la punta des Rellotge, el vial des Cós Nou, la Solana, la gestió de terminals, els amarraments del Club Marítim, Travelift, la reordenació de s’Altra Banda, cala Figuera, etc.) revela que aquest model de gestió no és el més adequat.[1] Per açò proposam:

  1. Instar a un pacte de col·laboració entre administracions, en què estiguin representades totes les administracions implicades que tenen el port com a base de gran part de les seves activitats econòmiques.
  2. Incidir, amb l’objectiu de clarificar, en el model d’explotació del port participant en les estratègies de captació de turisme creuerista, el turisme nàutic les concessions administratives, el control de subministres, la gestió de residus, etc.
  3. Prioritzar la destinació de cala Figuera a usos socioesportius lligats a la nàutica, sense perjudici d’altres que no siguin incompatibles.
  4. Sotmetre al debat ciutadà, atesos els efectes observats en altres ciutats, la conveniència de les iniciatives de l’APB adreçades a potenciar la presència de creuers de gran eslora i capacitat de passatge.
  5. Revisar els accessos per millorar-ne l’estat de conservació, la pavimentació i l’enllumenat per fer-los accessibles, agradables i segurs.
  6. Tenir en compte de manera prioritària una connexió vertical amb ascensors abans que una d’escales mecàniques. Si aquesta proposta no es pot aturar administrativament, és urgent instar-ne la revisió perquè el projecte que finalment s’executi respecti el conjunt de baranes i el desenvolupament d’escales del projecte Claret. També és necessari saber quins costos anuals de manteniment i consum energètic haurà d’assumir el municipi en el cas que es facin.
  7. Reconsiderar la ubicació dels aparcaments davant els restaurants i bars del port i obrir la possibilitat de fer un carril bici amb l’objectiu de pacificar els usos de mobilitat i compatibilitzar l’oferta de restauració.
  8. Dissenyar una estratègia per recuperar des d’una visió unitària el patrimoni històric construït, començant per fer-ne un inventari i demanar una gestió conjunta de les instal·lacions històriques amb valor artístic que voregen les aigües: la Base Naval, la Mola, el Llatzeret, el Castell de Sant Felip, l’illa del Rei, etc.
  9. Recuperar la reutilització de les casetes de la Solana com a fórmula d’ús que ajudi a recuperar el patrimoni cultural de les barques que gestionen entitats sense ànim de lucre i valorant aquest patrimoni.
  10. Convertir la part interior de la Colàrsega en una zona humida que sigui un nou atractiu per a Maó i que permeti disminuir el rebliment del port per sediments, de manera que es dignifiqui també tot l’espai on en aquests moments s’acumulen tot tipus de deixalles.
  11. Revitalitzar el consorci del penya-segat i dotar-lo de contingut per abordar la consolidació del penyal, imprescindible per a la continuïtat de les empreses de comerç i restauració del port.

 

Revertir la situació de degradació progressiva del polígon industrial

  1. Revertir la dinàmica actual del polígon industrial no només implica actuar en l’estat de la seva urbanització, sinó repensar quin paper li convé a Maó que jugui POIMA en relació amb l’ús del centre de la ciutat. Als polígons s’haurien de concentrar només les activitats que siguin inviables en àmbits urbans consolidats per les seves característiques.
  2. S’han de concentrar les activitats industrials i els grans serveis al polígon i no en sòl rústic.
  3. Cal recuperar la bona imatge del polígon industrial, corregir el seu aspecte i aturar la seva degradació. Les propietats que s’hi ubiquen han de ser responsables del seu manteniment.
  4. S’han de crear infraestructures per recollir i recuperar l’aigua de pluja (construcció d’aljubs), que es podria destinar a usos industrials o de neteja pública.

 

Ambientalitzar els espais urbans per millorar-ne la qualitat

  1. Implantar una xarxa verda urbana que tingui la màxima diversitat possible. Per fer-ho cal definir, activar i protegir biòtops urbans: la Sínia des Cuc, es Freginal, la Sínia Costabella, el Parc Rubió i Tudurí, la costa de ses Voltes, etc. Han de ser nodes d’una xarxa verda connectada per corredors verds per a vianants i bicicletes.
  2. Potenciar es Freginal com a espai lúdic i d’esplai al servei de residents i visitants. Revisar el seu mobiliari i especialment el seu enllumenat. S’ha de resoldre el problema dels diferents accessos, els horaris d’obertura i tancament emprant un sistema que sigui fiable i coordinat entre els diferents usos i les propietats.
  3. Crear una associació d’Amics des Freginal que pugui actuar com a interlocutor davant l’Administració i organitzar activitats i vetllar pel seu manteniment.
  4. Emprar plantes autòctones i xerojardineria en tots els espais públics. Dur a terme una experiència pilot similar al de la ciutat alemanya d’Andernach i recuperar així el paper de les sínies tradicionals de Maó.
  5. Dissenyar els espais urbans tenint en compte la gestió de l’aigua i la implantació de tècniques de drenatge urbà sostenible.

Aquestes tècniques es poden fer servir per infiltrar aigua a l’aqüífer i per alleugerir la càrrega de les depuradores durant els episodis de pluja, a més de crear entorns urbans més verds.

  1. Donar continuïtat a la implantació d’horts urbans i l’adopció de zones enjardinades per comunitats de vesins.

 

Adequar les xarxes de serveis a les necessitats d’un model territorial equilibrat, eficient i sostenible

Hem d’entendre les xarxes de serveis com a eixos territorials que transporten utilitats: recollida d’aigües pluvials, distribució d’aigua potable, electricitat, fibra òptica, etc. Moltes de les noves formes d’ocupació i treball requereixen disposar d’un servei excel·lent de telefonia i dades.

  1. Fomentar des de l’Ajuntament la generació de convenis amb les administracions titulars de la xarxa viària i amb les companyies responsables d’aquests serveis.
  2. Fer esforços a la ciutat per aconseguir nous dissenys que garanteixin la facilitat de reparació, reciclabilitat i reutilització de les xarxes.
  3. Obligar la coordinació efectiva dels proveïdors d’aquests serveis per evitar reparacions continuades del mateix tram de carrer.

 

 

 

[1]                En aquest sentit, models com el Consorci del Port de Màlaga, on funciona amb èxit una cessió voluntària de competències per part d’Autoritat Portuària, el Ministeri de Medi Ambient, l’Ajuntament i el govern autonòmic al servei d’un ens autònom i de govern amb interessos conjunts i especialment orientats a l’interès local. Aquest exemple es llegeix com a revelador per salvar la separació d’interessos, dominis i competències entre el gestor del port i el gestor de la ciutat. El Consorci del Penya-Segat del Port de Maó, precisament, ara gairebé buidat de recursos i de competència, malgrat la seva transcendent necessitat, esdevé un exemple a l’abast de caràcter menor que, lligat com està al port, cal recuperar.