Codi Étic

“Ara Maó és una plataforma de persones que representen la necessitat d'una regeneració a la política actual, que creuen que la política i la participació es treballen, s'exerciten: una cooperativa política.

La política és una activitat humana en la qual participem tots constantment, no una responsabilitat cedida a unes elits que ens demanen cada quatre anys amb un sistema d'elecció que beneficia, a més, als de sempre. Aquesta creença absoluta en la democràcia i en la capacitat de decidir que tenim tots ens du a fer un plantetjament seriós per a nosaltres mateixos. Entenem que no es pot pretendre implantar un nou sistema de representació política sense voler ser nosaltres mateixos reflex d'aquesta nova manera de fer les coses.” 

“És ja molt evident el distanciament entre la població i l’esdevenir social i polític de les institucions i els partits. Diferents exemples com la corrupció política, el tancament de files dels partits, l’endogàmia a les institucions,…”

“A diferència d’aquells que creuen que s’ha de reconduir cap a un Estat tecnocràtic, o d’aquells que creuen que s’han de recentralitzar els poders, nosaltres creiem en una regeneració política de ver, basada en els drets democràtics i en la veritable participació de la gent.”

Extret de la “Proposta política” d’Ara Maó

 

D’acord amb la nostra proposta política, hem de poder i saber elaborar un Programa Polític, i a més creim indispensable un Codi Ètic de funcionament, que ha de conduir-nos a assolir dos dels nostres principals objectius:

 

1.- Exigir la Democràcia Real, tornar la veu a la ciutadania: els polítics han de servir, no servir-se. No és suficient treure els polítics que hi ha ara per posar-ne dels “nostres”, no és suficient, i per la majoria de la ciutadania tampoc ho seria. Hem de provocar la transparència en la feina de govern, exigir-la, denunciar l’opacitat. Cal crear eines de participació ciutadana en el dia a dia, no només esperar cada 4 anys per saber l’opinió de la gent. Defensam conceptes compartits amb bona part dels ciutadans i amb altres formacions obertes i participatives, que cada vegada són més nombroses i esteses arreu del país i, fins i tot, d’Europa.

Volem fer efectiva aquella premissa que han emprat col·lectius similars al nostre, com Guanyem, que expressa la necessitat d'obligar els nostres representants a «manar obeint».

2.- Cercar i provocar l’eficiència econòmica en l’Administració Pública, sobretot en el vessant més sagnant i descarat, que ha provocat no pocs moviments socials i ciutadans de pura indignació, que és la sobredimensió de l’estructura política de l’Administració, amb l’abús en l’inclusió de comandaments intermitjos provinents de partit, càrrecs de confiança, càrrecs no electes, assessors i altres, de dubtosa utilitat, capacitat i mèrits, relegant els autèntics tècnics professionals de l’Administració a fer de comparses.

 

La indignació creix entre la ciutadania que percep que la política serveix bàsicament per fer diners i que són els diners els que controlen la política.

Aquesta seria la corrupció política “legalitzada” la que ha creat indignació. A tot açò se sumen privilegis a títol personal, familiar o de partit (jubilació dels parlamentaris amb la pensió màxima després de només set anys d’exercici en seria un exemple), dietes i sobresous per pertànyer a una o altra comissió, a més de la falta de cura en la gestió dels recursos públics amb la imprescindible eficiència i eficàcia, així com la falta d’austeritat en les despeses corrents de representació institucional, viatges, campanyes propagandístiques partidistes, etc…

Per complir aquests 2 grans objectius vertebrem un codi ètic com a declaració d’intencions i fet verdaderament diferenciador del projecte, que podríem resumir en 4 punts bàsics:

   1.Codi ètic com a Codi Deontològic

Els codis deontològics potser són els mecanismes d'autoregulació més coneguts. En el nostre cas vol ser una eina per assolir l’objectiu del digne exercici de la Política, entès com a servei al bé comú, que exigeix de valors fonamentals i principis ètics i socials que han de guiar el polític en les seves actuacions, com són lajustícia, el respecte cap a altres opinions divergents així com en l’ús del llenguatge en les discrepàncies ideològiques i amb el tracte amb les persones i les institucions, el servei a la societat, la responsabilitat en les seves accions o omissions, l'honradesa, la imparcialitat, la voluntat de trobar un acord en els temes d’interès general escoltant totes les opinions, la transparència, i l’austeritat com a fonament en la gestió de recursos públics.

   2.Fomentar la participació ciutadana

S’ha de treballar en el sentit que la ciutadania participi activament. Per una  banda, en la confecció de llistes electorals obertes extretes de procediments d’eleccions primàries per implicar de cada vegada més el ciutadà en l’exercici de la política; d’altra banda, impulsant modificacions en els reglaments municipals per facilitar la participació ciutadana real i efectiva, obrint processos d’exposició pública, consulta i presa de decisions en temes de gran calat social, grans infraestructures o acords postelectorals.

   3.Fiscalització del polític i la seva acció

La ciutadania ha de tenir el dret i el deure de fiscalitzar permanentment la gestió dels seus representants, i aquests tenen el deure d’explicar les seves accions i l’obligació de rendir comptes de la seva activitat de manera transparent. Per complir amb aquest objectiu es planteja la necessitat de fixar periòdicament assemblees obertes per analitzar l’acompliment o desviacions en l’aplicació del Programa electoral votat, respondre de les seves accions públiques i assumir les responsabilitats que se’n derivin. També per aportar transparència és necessari que la informació surti cap a la ciutadania sense esperar al fet que sigui requerida. Potenciar l’exposició periòdica de la gestió degudament explicada i de manera accessible, senzilla i clara, incloent-hi aquí formats més moderns, utilitzant noves tecnologies si escau.

   4.Política vocacional, no ocupacional

L’experiència demostra que si no es limita en nombre de mandats la representació de les persones als càrrecs públics, es provoca la perpetuació en la política institucional que allunya cada vegada més el polític de la realitat ciutadana, dificulta el retorn al seu món laboral anterior, provoca vicis en el sistema i en la persona i dificulta la necessària rotació i relleu generacional. Creiem que un màxim de 2 períodes de mandat consecutius ocupant càrrec electe és el més adient.

També l’experiència demostra que l’acumulació de càrrecs públics, i per extensió la de remuneracions, provoca una ineficiència clara, tant econòmica com representativa de les institucions, en els càrrecs electes que s’ha d’evitar (p.ex. regidor compaginant funcions com a conseller, diputat o senador).

Cas a part mereix l’abús en la creixent creació de càrrecs polítics no electes, càrrecs de confiança, assessors “permanents” o figures anàlogues que consideram no són generalment necessàries ni s’ha de produir.

El polític té l’obligació d’escoltar les parts implicades en un problema, d’harmonitzar el respecte a l’autonomia professional dels tècnics de la funció pública amb l’exercici d’un bon lideratge, basat en la mútua confiança, i d’assessorar-se amb experts externs en casos que així ho aconsellin i estigui degudament pressupostat, la qual cosa fa totalment innecessària la creació de cap figura intermèdia.

Alhora, consideram també important, per la seva millor legitimació, que el polític tingui adequat el seu salari a la taula salarial del personal amb càrrega de responsabilitat del seu propi departament o administració corresponent, acabant amb qualsevol forma de fixació de sous arbitrària o injustificada.

 

 

En definitiva, no ens cansarem de repetir que l’objectiu d’articular la plataforma ciutadana Ara Maó és aglutinar individualitats per complir objectius comuns:

tornar les decisions sobre el seu present i futur a la ciutadania amb processos participatius oberts i públics, no haver d’anar en contra de la majoria per imposicions de partit a nivell autonòmic o estatal, i fer desaparèixer la corrupció legalitzada en forma de política com a modus vivendi.

 

Participació ciutadana en la presa de decisions, autonomia en la tasca de govern i austeritat en la gestió (no confondre austeritat amb retallades, sinó considerar-la com a fonament per la utilització eficient dels diners públics) propiciant la reactivació econòmica amb inversions sostenibles.