Relació amb el medi i ús dels recursos

 

Les mesures amb la finalitat d’obtenir una societat més conscienciada, educada i en harmonia amb el medi que ens envolta han de ser un eix transversal i incidir en les diferents polítiques que referim en aquest mateix programa.

Amb aquestes premisses, fem les propostes següents.

 

  1. Energia

L’energia és un vector fonamental en l’economia moderna i té un ampli recorregut de millora. Amb aquesta visió es pot incidir sobre la mobilitat i la planificació territorial de diferents maneres.

  1. Governança o la manera de fer les coses
  2. Redactar un pla d’acció municipal i un pla d’acció d’energia sostenible en el marc del Manifest per uns Municipis Energèticament Sostenibles, desenvolupant les accions i els compromisos que se’n deriven.
  3. Impulsar la contractació d’energia verda, amb garantia d’origen 100% renovable, en tots els equipaments municipals.
  4. Fer públic el consum energètic dels edificis, els equipaments i els mitjans de transport públics.
  5. Recuperar l’esperit de les AL21 per a la planificació energètica del municipi i assumir el Pacte de batles contra el canvi climàtic.
  6. Lluitar contra la pobresa energètica: posar de relleu el problema i fer mapes de risc per zones i per tipus de construcció, així com adoptar les mesures pertinents per posar fi aquest tipus de discriminació.
  7. Demanar la revisió dels sistemes de control de la central tèrmica per garantir l’absència de riscos de salut per a la població.

 

  1. Educació o com ensenyam a canviar el món
  2. Fer arribar a la ciutadania la consciència del consum energètic i l’origen de l’energia.
  3. Participar i organitzar cursos de capacitació en instal·lació i manteniment d’energies renovables i col·laborar amb instituts tecnològics i centres de formació, organitzacions empresarials i sindicals, i qualsevol institució pública o privada que pugui aportar coneixements o mitjans per dur-ho a terme.

 

  1. Eficiència, però sobretot ús racional de l’energia
  2. Impulsar la rehabilitació energètica dels edificis com una de les principals mesures d’estalvi energètic al mateix temps que reactiva l’activitat econòmica local. Dissenyar i implantar accions d’eficiència energètica en les instal·lacions municipals prioritzant canvis d’hàbits per eliminar malbarataments en el consum. Part o la totalitat dels estalvis aconseguits s’invertiran en noves mesures d’eficiència energètica prioritzant accions que generin estalvis a curt termini.
  3. Protegir el medi nocturn tenint especial cura en la contaminació lumínica i respectant la qualitat del cel nocturn i la visió del firmament d’acord amb els principis de les reserves StarLight. Es poden dur a terme accions per reduir aquest consum innecessari els vespres:
  • Redactar un pla mestre de l’enllumenat urbà municipal sota la premissa “il·luminació suficient quan es necessita”, que racionalitzi els models i les tipologies de llumeneres, horaris, nivells de contaminació lumínica, etc., incloent la substitució progressiva de l’enllumenat convencional pel de baix consum a tota instal·lació pública.
  • Suprimir les lluminàries ineficients que enlluernen el cel i redirigir els focus.
  • Impulsar sistemes de control d’intensitat de llum que permetin reduir el flux lumínic i, per tant, l’energia durant les hores de menor circulació nocturna.
  • Conscienciar la ciutadania, el petit comerç, el teixit empresarial i el sector turístic de la despesa energètica que suposa l’enllumenat privat, els rètols i els aparadors.
  1. Fomentar una cultura racional i saludable en la moderació de la climatització d’espais públics.

 

  1. Energies renovables
  2. Impuls decidit d’unes illes Balears lliures de prospeccions.
  3. Elaboració d’un pla municipal energètic basat en renovables i encaminat a assolir la sobirania energètica sostenible en un termini de 25 anys. Arribar a ser neutrals en carboni.
  4. Impuls de la participació público-privada en la dotació d’energies renovables als equipaments públics. Fomentar la propietat compartida de grans instal·lacions de renovables.
  5. Introducció de les renovables en l’espai públic urbà: Pèrgoles, marquesines fotovoltaiques, minieòlica, etc. Introducció de les renovables als parcs urbans i al polígon i fer itineraris educatius.
  6. Revisió i adequació de les ordenances municipals per facilitar la introducció de les energies renovables.
  7. Promoció especialment de l’energia solar tèrmica per a aigua calenta sanitària.
  8. Impuls de l’energia fotovoltaica a totes les cobertes públiques on sigui possible i cercar mecanismes de finançament público-privat.
  9. Foment dels sistemes de reg per gravetat i bombeig eòlic directe (sense conversió a electricitat) allà on sigui possible.
  10. Estudi de l’ús de la biomassa per a l’escalfament d’equipaments esportius i comunitaris.

 

  1. Residus
  2. Incentivar un pacte insular que definesqui una estratègia per fer de Menorca una illa de residu zero el 2025 i que enfoqui el tractament de residus com una generació de llocs de feina.
  3. Dur a terme una reforma general del sistema de finançament del servei de recollida i tractament de residus:
  • Bonificació fiscal del reciclatge: qui més recicli menys taxes pagarà.
  1. Reduir els fems que produïm:
  • Recuperar les campanyes actives de reducció de fems.
  • Promoure circuits curts de distribució d’aliments (cooperatives alimentàries agrícoles, punts de trobada productors-consumidors, etc.).
  • Promoure l’eliminació progressiva dels materials de PVC i amiant les construccions municipals i públiques.
  1. Reutilitzar per allargar la vida:
  • Potenciar el sector de la reutilització i la reparació, per exemple implantant un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) d’àmbit local o insular.
  • Promoure serveis d’atenció tècnica radicats a Menorca.
  • Possible necessitat de crear o d’ampliar la planta de compostatge, amb la possibilitat que sigui combinada amb una de biogàs.
  1. Reciclar per recuperar més materials:
  • Introduir el porta a porta de totes les fraccions a tots els municipis de l’illa.
  • Introduir la recollida de fracció orgànica i, eventualment, de residus de poda allà on no es reculli.
  • Incloure la possibilitat de complementar la recollida de fracció orgànica amb compostatge comunitari als municipis que així ho desitgin.
  • Estudiar la possibilitat d’impulsar tallers de formació professional basats en la reparació i recuperació d’electrodomèstics com a font de llocs de feina.
  1. Millorar els serveis de recollida de fems, més eficiència i millor gestió dels recursos públics.

—Combatre els abocadors incontrolats:

  • Impedir que s’aboquin fems als espais públics amb més vigilància i educació ciutadana.
  • Prendre mesures perquè els propietaris privats de solars cooperin en la lluita contra els abocaments il·legals i en la recerca de trobar un ús potencial com a horts urbans.

—Punts verds:

  • Crear més punts verds de recollida selectiva i millorar el funcionament dels que ja hi ha: punts verds fixos per a deixalles de gran volum i serveis mòbils de recollida de deixalles de petit format com material informàtic, mòbils, bateries, etc.
  • Transformar els punts verds de recollida de residus en un espai d’educació ambiental.

 

III. Aigua

 

  1. Impulsar polítiques mancomunades d’àmbit insular per a la gestió de l’aigua encaminades a gestionar els recursos hídrics, amb unes bases importants:
  • S’ha d’apostar per la creació d’un consorci insular que garanteixi polítiques comunes d’aigua.
  • S’ha de definir un model per executar mitjançant una gestió col·lectiva d’àmbit insular que englobi ajuntaments i Consell.
  • S’ha de promoure el coneixement científic dels aqüífers i establir mesures de protecció.
  1. Abordar polítiques orientades a la reutilització dels aqüíferes i a l’obtenció de més recursos d’aigua:
  • Controlar sistemàticament les fugues d’aigua de la xarxa.
  • Planificar la modernització progressiva de les conduccions d’aigua potable.
  • Promocionar la recuperació de les cisternes i els sistemes de recollida d’aigua de pluja, incentivant-ne l’ús domèstic, comercial, industrial i públic. Revisar la normativa municipal i el PGOU.
  • Dur a terme un estudi de la viabilitat de construcció d’aljubs urbans per al regadiu i la neteja de carrers.
  • Revisar el servei municipal d’aigües i avaluar-ne l’eficiència, l’estat de conservació i explotació, la tarificació progressiva, els nivells de consum, els usos de l’aigua, etc. Estudiar la possibilitat de remunicipalitzar el servei.
  • Impulsar l’ús de cobertores per a les piscines.
  • Promoure la substitució de les gespes tradicionals per varietats de baixa demanda d’aigua.
  • Recomanar la xerojardineria amb plantes autòctones ben dissenyada.
  • Impulsar l’ús de sistemes de regadiu per goteig amb temporitzador.
  • Crear un equip tècnic que visiti els diversos nuclis d’hortals i faci xerrades i cursos sobre la problemàtica ambiental.
  • Promoure l’ús de varietats locals ja adaptades a les característiques pròpies de Menorca i que requereixen menys aportació hídrica, i fomentar-les pel que fa a la comercialització i recuperació dels usos gastronòmics en la cuina tradicional.
  • Facilitar els mercats directes per a les finques agràries que tenguin compromisos ambientals especials.
  1. Impulsar actuacions per frenar la contaminació per nitrats:
  • Instal·lar registres d’inspecció municipal directe d’abocaments de les industries al clavegueram.
  • Abandonar paulatinament el sistema unitari de recollida d’aigües i implantar xarxes separades de clavegueram i pluvials i tècniques de drenatge urbà sostenibles.
  • Instal·lar transitòriament —mentre no es redueixi el nivell de contaminació per nitrats en el subministrament d’aigua potable— fonts públiques d’aigua tractada per osmosi, per abastir els ciutadans d’aigua per beure gratuïta.
  • Impulsar un programa d’implantació de filtres verds a les zones que encara no estiguin connectades a depuradora.