Ara Maó defensa declarar Maó zona de mercat residencial tensionat davant l’emergència habitacional

Ara Maó defensa declarar Maó zona de mercat residencial tensionat davant l’emergència habitacional

La formació votarà a favor de la proposta, però adverteix que arriba tard i reclama al Govern central i a les administracions insulars i municipals més compromís i mesures efectives davant una crisi que expulsa la població resident del mercat de l’habitatge.

Des d’Ara Maó defensam fermament la declaració de Maó com a zona de mercat residencial tensionat. Consideram que és una eina necessària per fer front a l’emergència habitacional que viu la nostra ciutat i que permet disposar de mecanismes legals per contenir determinats increments dels preus del lloguer i protegir les persones que tenen més dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible.

La Llei estatal d’habitatge preveu aquesta declaració quan es compleix almenys un de dos criteris: que les despeses d’habitatge i els subministraments bàsics superin el 30% dels ingressos mitjans de les llars, o que els preus de compra o lloguer hagin experimentat, en cinc anys, un increment d’almenys tres punts percentuals per damunt de l’IPC de la comunitat autònoma.

Maó compleix àmpliament aquests criteris. El cost de l’habitatge, tant en règim de lloguer com de compra, juntament amb els subministraments bàsics, representa una càrrega molt elevada per a les economies familiars. A més, els preus de compravenda han assolit màxims històrics, amb increments anuals que han arribat a situar-se entorn del 19%, molt per damunt de l’evolució de la inflació.

La declaració de zona tensionada no és una solució màgica ni farà que tots els lloguers baixin d’un dia per l’altre. Però sí que permet activar mecanismes de regulació i protecció previstos legalment. I, davant la situació que patim, no podem renunciar a cap eina que ens pugui ajudar a garantir el dret a l’habitatge.

Per això, Ara Maó hi votarà favorablement.

Una proposta que Ara Maó ja havia defensat

Ara bé, també volem recordar que aquesta iniciativa no és nova per a nosaltres. Ara Maó ja ha presentat dues mocions diferents per reclamar la declaració de Maó com a zona de mercat residencial tensionat. Ho hem fet perquè consideram que l’habitatge és una emergència social i que les administracions no poden quedar de braços plegats mentre els preus expulsen la gent dels seus barris i de la seva ciutat.

Per tant, valoram positivament que el PSOE presenti ara aquesta proposta i que la declaració de zona tensionada entri en el debat institucional dels municipis de Menorca.

Però també hem de dir una cosa amb tota claredat: arribam tard.

I ho deim també mirant cap al Govern central, que és del mateix partit que presenta aquesta iniciativa. La Llei estatal d’habitatge ha posat eines damunt la taula, però la realitat demostra que les mesures impulsades fins ara no han estat suficients per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.

No basta aprovar una llei i esperar que les coses canviïn totes soles. Cal impulsar-ne l’aplicació, mobilitzar recursos, ampliar el parc públic de lloguer, protegir les persones llogateres i actuar davant aquells usos que expulsen l’habitatge del mercat residencial habitual.

Les dades de l’OBSAM confirmen la gravetat del problema

Per entendre la dimensió de la crisi habitacional que patim, només cal consultar l’informe Dades de l’habitatge a Menorca 2025, elaborat per l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM). Les dades que recull haurien de fer reflexionar totes les administracions.

Una de les xifres més significatives és que només el 61% dels habitatges de Menorca s’utilitzaven com a residència habitual.

Segons les dades del cens de 2021 recollides a l’informe, Menorca disposava d’uns 60.500 habitatges. D’aquests, aproximadament 37.619 eren d’ús habitual, mentre que uns 17.000 tenien usos no habituals, com ara segones residències o usos turístics, i prop de 6.000 constaven com a buits.

Evidentment, no podem afirmar que tots aquests habitatges es puguin incorporar immediatament al mercat residencial. Però sí que ens hem de demanar com és possible que tantes persones tenguin dificultats per trobar una casa mentre una part tan important del parc immobiliari no es destina a residència habitual.

Una altra dada especialment reveladora és que, entre 2011 i 2021, el nombre total d’habitatges va passar de 52.500 a 60.500, amb un increment d’uns 8.000 immobles, mentre que els habitatges habituals pràcticament no varen créixer.

Aquesta realitat qüestiona el discurs que planteja que construir més habitatges, per si mateix, solucionarà el problema. Construir pot ser necessari, però no garanteix que els habitatges siguin assequibles ni que acabin destinats a les persones que viuen i treballen a Menorca.

També hem de parlar de la pressió dels usos turístics. L’informe comptabilitza 5.702 habitatges turístics registrats oficialment, amb unes 30.041 places turístiques. A més, segons les dades de 2023, una plataforma d’allotjament en línia anunciava més de 3.300 allotjaments a Menorca, el 94% dels quals eren apartaments o cases senceres.

Aquestes xifres no signifiquen que tots aquests habitatges puguin passar automàticament al lloguer residencial, però sí que evidencien la dimensió dels usos no habituals i la necessitat de gestionar amb responsabilitat la relació entre habitatge, activitat turística i dret a residir a Menorca.

Construir més no basta si els habitatges continuen sent inaccessibles

L’informe de l’OBSAM també posa de manifest la insuficiència de la construcció d’habitatge nou. Durant el 2023 es varen visar 162 habitatges nous a Menorca, just la meitat dels 324 de l’any anterior.

Necessitam construir, sí, però també hem de garantir que els nous habitatges responguin a les necessitats reals de la població. Perquè, si construïm habitatges que només poden comprar les rendes més altes, no haurem resolt el problema de les famílies que no arriben a final de mes.

En aquest sentit, l’informe ofereix una altra dada molt preocupant: només un de cada vint habitatges anunciats a la xarxa per a la venda tenia un preu inferior als 200.000 euros. A més, la meitat d’aquesta oferta més assequible corresponia a habitatges de menys de 60 metres quadrats, molts dels quals necessitaven reformes o estaven inacabats, fet que n’encaria considerablement el cost real.

L’estudi també calcula que una persona resident a Menorca amb un salari mínim necessitaria 35 anys per comprar un habitatge d’entre 60 i 80 metres quadrats si destinàs el 35% del seu salari mensual a pagar-lo.

35 anys per poder comprar una casa.

Aquesta xifra explica perfectament que el problema de l’habitatge no és una sensació ni una exageració política. És una dificultat material que afecta directament el dret a construir un projecte de vida a la nostra illa.

Parlam de joves que no es poden emancipar, de famílies que necessiten més espai, de treballadors que venen a Menorca per fer feina i no troben on viure, i de persones que han viscut tota la vida aquí i que, quan han de cercar un nou habitatge, descobreixen que ja no poden assumir-ne el preu.

Zona tensionada, habitatge públic i polítiques valentes

Des d’Ara Maó defensam la declaració de zona de mercat residencial tensionat perquè pot ser una eina útil per contenir determinats increments dels lloguers i protegir les persones llogateres. Però també tenim clar que no podem posar totes les esperances en una sola mesura.

Necessitam ampliar el parc d’habitatge públic i assequible, amb compromisos i terminis concrets. Necessitam rehabilitar els habitatges que ho requereixin i estudiar com mobilitzar aquells que realment puguin incorporar-se al mercat residencial. Necessitam actuar contra els usos turístics il·legals i evitar que l’habitatge destinat a les persones residents quedi desplaçat per activitats que ofereixen una rendibilitat més elevada.

També exigim que les noves promocions responguin a les necessitats reals de la ciutadania. No basta comptar quants habitatges nous es construeixen: hem de saber quants seran públics, quants es destinaran al lloguer, quin preu tendran i qui hi podrà accedir.

I, evidentment, també hem de ser exigents amb el Govern municipal. Cedir un solar, aprovar un estudi o anunciar una promoció poden ser passes importants, però no equivalen a posar les claus d’un habitatge a les mans d’una família.

La ciutadania necessita solucions reals, no només anuncis, estudis i bones paraules.

Des d’Ara Maó continuarem defensant totes les eines que permetin garantir el dret a l’habitatge i evitar que viure a la nostra ciutat es converteixi en un privilegi reservat a qui té més capacitat econòmica.

Perquè l’habitatge no pot ser només un negoci. És, abans de tot, un dret. I les institucions tenim l’obligació de defensar-lo.

No Comments

Post A Comment