Ara Maó proposa recuperar el nucli antic com a lloc per viure

16 maig Ara Maó proposa recuperar el nucli antic com a lloc per viure

Ara Maó planteja un pla estratègic del municipi que contempli que el centre ha de ser també lloc per viure-hi i que, a la vegada, protegeixi i fomenti el comerç tradicional.

Una de les icones que ha venut Maó sobretot en el darrer mandat és la del centre de la ciutat com a nucli de vitalitat, però la veritat és que continua essent un lloc que es va buidant de persones que hi viuen. La vitalització és vista només com a element comercial i d’oci, i s’ha entès com un concepte lligat al moviment de gent, les terrasses i els comerços, que, cada vegada més, estan lligats a grans marques comercials, la qual cosa provoca la desaparició del comerç tradicional. En canvi, no hi ha hagut cap mesura que incentivés la població a quedar-s’hi o, ja més, a anar-hi a viure. Ara Maó planteja un seguit de mesures que ho possibilitin, i ha d’estar emmarcat dins una planificació més ampla, que tengui en compte Maó com a conjunt: un pla estratègic del municipi, que contempli que el centre ha de ser també lloc per viure-hi i que, per tant,  s’han de donar facilitats (especialment d’accés) als residents.

En aquest sentit, hi ha d’haver un pla de reforma urbana del nucli antic de Maó. Els habitatges pateixen una manca de manteniment evident que els du a una progressiva degradació, i s’ha d’invertir aquesta tendència per cercar solucions consensuades a curt, mitjà i llarg termini. I per aquesta feina, s’ha de tenir en compte que el manteniment del patrimoni arquitectònic no ha de ser considerat un problema sinó, justament, l’objecte principal de la planificació de la zona, el valor afegit que s’hi ha de donar. No tenir en compte aquesta visió és fer com s’ha actuat, per exemple, a la plaça Colon, icona de l’actuació d’aquest govern municipal: marginació de l’ús social de la plaça en favor del privat i menysteniment de la normativa i la sensibilitat cap a la protecció del patrimoni.

Hi ha d’haver un inventari dels habitatges desocupats en tota la zona, que actualment no existeix, i Ara Maó també planteja una càrrega fiscal per a tots aquells edificis sense ús, per tal d’incentivar-ne l’ocupació, ja sigui a través dels lloguers, les reformes o el condicionament de les cases. A la vegada, però, s’han de planificar aquestes reformes, tant d’edificis públics com privats, en coincidència amb les subvencions i desgravacions fiscals a la rehabilitació d’habitatges i comerços.

En una línia similar, també s’han d’incentivar els comerços tradicionals amb mesures fiscals i urbanístiques de discriminació positiva, a la vegada que s’ha fer efectiva la normativa de renous per tal que els vesins puguin descansar i no sigui un motiu per abandonar la zona.

Ara Maó considera que és molt important que tota aquesta feina la vehiculi Promocions Urbanístiques de Maó (PUM), entitat que ha quedat completament buida de contingut, com a responsable de la gestió urbanística de la ciutat, amb transparència, personal qualificat i dotació de mitjans.

És d’importància estratègica tenir la visió de mantenir els edificis singulars per donar-los un ús abans de construir edificis nous: la idea falsa que és més econòmic construir de nou (perquè el problema s’ajorna i creix, el vell continua essent un llast que, o degradarà més la ciutat o s’haurà d’acabar invertint, i tant com va més) ha fet expulsar de la ciutat cada vegada més serveis cap a la perifèria. Aquesta tendència s’ha de capgirar. I açò es fa planificant.