01 nov. El nostre posicionament sobre la presència de més guàrdia civil a les costes de Menorca
A Menorca sempre ens hem sentit molt identificats amb el territori, una gran afecció per la mar, la navegació respectuosa i gran admiració per el nostre litoral. Darrerament les illes balears s’han convertit en un espai que convida a navegar, tal vegada de una forma més esportiva i dinàmica de la que s’anava practicant, amb embarcacions de més gran eslora i cilindrada que s’han anat imposant a les més tradicionals i austeres. La massificació en les illes és evident, i un dels sectors en el que en un període relativament breu s’ha vist un gran creixement, és el sector nàutic amb l’augment d’empreses dedicades a aquest sector, empeses per la gran demanda.
Les conseqüències que estem patint aquests darrers anys per aquesta situació son ben conegudes per tothom. Embarcacions de petita, mitja i gran eslora navegant a gran velocitat a qualsevol distància de la costa, comportament més que reprovable a algunes tripulacions i usuaris que gaudeixen de la navegació. Motiu de preocupació i cert sentiment d’impotència davant la sensació de que no s’està fent prou per aturar aquest desgavell en el que s’estan convertint les nostres voreres, platges i cales.
El lloguer d’embarcacions a motor, de eslores que no superen els 5 metres de longitud i motors d’un màxim de 11,26 kw a persones que no precisen de titulació per governar aquest tipus de barques no contribueix gens a vetllar per la seguretat marítima, encara que s’ha de dir que tenir una titulació no ens assegura tampoc les bones practiques ni el bon comportament. Moltes d’aquestes persones son turistes que es deixen endur per la idea romàntica de la mar, sense contemplar ni fer-se’n una petita idea de la feblesa en la que ens sotmet el medi marí, hostil i inestable si no comptes amb certa experiència. Ja son uns quants els testimonis d’ensurts i males experiències viscudes per part de persones que han disposat d’aquest servei de lloguer, sense tenir-ne els coneixements abans anomenats. També s’ha de dir que disposar de la titulació necessària no ens assegura tampoc les bones pràctiques ni un bon comportament.
El Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua, entre d’altres, La Direcció General de Costes i Litoral: ordenació, protecció i qualitat ambiental del litoral; actuacions en domini públic marítim terrestre; intervencions mediambientals en relació amb les aigües costaneres.
L’article 45 de la Constitució Espanyola obliga als poders públics a vetllar per la utilització racional dels recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient. Un aspecte important per el compliment d’aquest mandat constitucional és la vigilància i control que realitza l’Administració Autonòmica mitjançant els agents de medi ambient. L’article 30.46 de la Llei orgànica 1/2017, de 28 de febrer, de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, atribueix a la comunitat autònoma la competència exclusiva en matèria de “protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici de la legislació bàsica de l’Estat.
Els agents de medi ambient són un col·lectiu de funcionaris dedicats a la gestió, protecció, policia i vigilància del medi natural a tot l’àmbit de les Illes Balears. Tenen funcions de policia mediambiental, de recolzament en la gestió del medi ambient i el paisatge i, finalment, d’auxili i col·laboració en emergències i protecció civil en el medi natural, incloent el litoral.
Des de Ara Maó no ens oposarem a demanar de dotar de més mitjans de vigilància per la nostra costa, encara que com ja hem explicat, el model actual no és el que creiem més coherent, d’aquí el
nostre vot d’abstenció.
No Comments