El Ple de Maó aprova l’inici de l’expedient per a la modificació del topònim de la ciutat

El Ple de Maó aprova l’inici de l’expedient per a la modificació del topònim de la ciutat

El Ple del mes de febrer de l’Ajuntament de Maó ha aprovat l’inici de l’expedient per a la modificació del topònim de la ciutat, que permetrà que la forma catalana torni a ser l’oficial, adequant-se a la legalitat.

En nom de l’equip de govern, l’expedient l’ha presentat el nostre company Antoni Carrillos, regidor de Normalització Lingüística, que ha assenyalat que “un topònim adquireix plenament la seva dimensió quan és nomenat en la seva llengua pròpia”.

L’expedient ha comptat amb el vot favorable de l’equip de govern format per Ara Maó i PSOE Maó i el vot contrari de Partit Popular i Ciudadanos.

Una mica d’història

A les Illes Balears, la normativa que regula la forma oficial dels topònims és la Llei 3/1986 de 29 d’abril, de Normalització Lingüística a les Illes Balears, que en la seva redacció original, disposa a l’article 14 que: “Els topònims tenen com a única forma oficial la catalana” i que: “correspon al govern de la comunitat autònoma o als Consells Insulars, d’acord amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis”. Aquesta llei va ser aprovada per unanimitat de totes les forces polítiques durant el govern presidit per Gabriel Cañellas, del Partit Popular.

A més, les directrius del grup d’experts en noms geogràfics de l’ONU diuen que s’ha d’assignar un únic topònim i en la llengua pròpia de cada territori. Fent una mica d’història, podem recordar que el juny del 2005, el ple de l’Ajuntament de Maó ja va aprovar que la forma oficial del topònim de la ciutat passés a ser únicament en la forma catalana.

Així estan les coses fins que, emmarcada dins de la legislatura d’infaust record per a la llengua catalana, del govern que va presidir el senyor José Manuel Bauzá, apareix la Llei 9/2012 de la Funció Pública. Aquesta llei, a part d’arraconar el català a l’administració, sorprenentment també modifica l’article 14 de la Llei de Normalització Lingüística (que, evidentment, no té res a veure amb la funció pública) i permet afegir la forma castellana al topònim.

Aquest canvi, fet a mida per al PP de Maó, romp amb el consens respecte de la llengua que hi havia hagut a les Illes Balears entre totes les forces polítiques, un consens exemplar i molt valorat en altres comunitats. Des d’aquest moment, però, la llengua deixa de ser l’element cohesionador i vertebrador de la societat de les Illes Balears (com es diu en l’exposició de motius de la Llei de Normalització i en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia), i passa a ser part de la pugna política.

L’aplicació d’aquesta normativa el juliol del 2012 oficialitzarà el topònim Maó-Mahón. Finalment, amb la Llei 1/2016 de 3 de febrer, el Parlament de les Illes Balears aprova tornar al text original de la Llei de Normalització Lingüística, això sí, amb un PP votant en contra de la llei que havia votat a favor 30 anys abans.

I així arribem fins avui, que fem l’aprovació inicial del topònim amb la llengua pròpia de Menorca, tal com marca la llei. Aquesta adequació no va en contra de ningú, ni per descomptat, de cap llengua, encara que alguns pensin que amb aquest anvi el castellà  deixarà de ser parlat a Maó.

Municipis com Santanyí, Llucmajor, Eivissa i Deià, o sense anar més lluny, el nostre veí Es Castell, van adoptar exclusivament la forma catalana, i el castellà no s’hi ha vist afectat, ni tampoc aquests municipis han deixat de ser visitats pels turistes, que els han continuat trobant al mapa. Cal recordrar, també, el cas de Deià, que va fer el canvi a la forma exclusiva en català durant la legislatura de Jose Manuel Bauzá, i amb un batle del PP.

També cal assenyalar que de la mateixa manera que nosaltres quan parlem en català podem utilitzar topònims amb tradició en la nostra llengua (Nàpols, Osca, Saragossa, Terol…), sense que això impliqui que tals formes siguin també oficials en aquells territoris, així passarà amb el nom del nostre municipi: es podrà utilitzar en castellà Mahón, en usos no oficials. Ni es prohibeix ni es perd la forma castellana.

Des d’Ara Maó també ens estranya la reticència dels partits de l’oposició a complir la llei pel que fa al topònim de la nostra ciutat, quan processos similars en altres llocs no han generat cap problema. Per exemple, en una comunitat autònoma com Galícia, governada durant tants d’anys, i també actualment, pel Partit Popular, tots els seus topònims estan exclusivament en la llengua pròpia de la comunitat, el gallec.

Tornant a les Balears, ara com ara, l’únic municipi de les nostres illes que encara queda al marge de la llei és el nostre, Maó. Ja és hora d’acabar amb aquesta anomalia.

Tags:
1 Comment
  • Joan López Casasnovas
    Posted at 19:58h, 04 març Respon

    Enhorabona!

Post A Reply to Joan López Casasnovas Cancel Reply