21 jul. ‘Joan F. López Casasnovas, la força de la paraula’, article d’Antoni Carrillos
Ara puc dir-vos-ho: som a la font i bec
Ara puc dir-vos-ho: som a la font i bec,
bec fins a morir-me
de set de voler més no sabent què,
que així és com no es mor
en veritat del tot: vivim en el desig
de ser alguna cosa més.
Pere Xerxa. 30-11-2004
Malauradament, ens ha deixat un home bo. I una persona valenta, que no va voler defugir mai els reptes cabdals del seu temps: els desafiaments socials, polítics i culturals d’una època –de moltes èpoques– de canvis i transicions, de superacions i esperances de futur.
En sentit estricte, Joan F. López Casasnovas ha esdevingut, al llarg de la seva fructífera existència, un vertader homenot menorquí, en el sentit més ampli i afectuós de l’accepció.
Ha conreat tot l’imaginable i més, encara: la política activa –en un període difícil i complicat de la nostra història–, on va deixar forta peuada, per la qualitat i profunditat del seu discurs, i per la convicció que emanava de les seves iniciatives; la literatura, amb la publicació d’una reconeguda obra poètica i la incursió en àmbits propers, com la crítica literària i la traducció; la investigació, fruit de la seva formació acadèmica, amb una permanent preocupació per la nostra llengua i la nostra cultura, que el va fer ser un dels membres fundadors de l’Institut Menorquí d’Estudis o pertànyer a l’Institut d’Estudis Catalans, en qualitat de membre corresponent; i el món acadèmic, en qualitat de professor de l’institut Josep M. Quadrado, de Ciutadella, al qual va dedicar els anys previs a la jubilació.
Però allò que sens dubte ha marcat més la seva vida ha estat el compromís personal i cívic amb una lluita per la cohesió i la dignificació socials, per la llengua i la cultura pròpies, i per continuar “fent professió de fe en l’ensenyança”, en paraules seves.
Voldríem acabar amb una reflexió que feia el mateix Joan F. sobre el seu alter ego, Pere Xerxa. Pensam que no tenim millor manera d’agrair-li la seva dedicació a tots els àmbits esmentats i, en general, a la feina ben feta per a la nostra societat, creant uns lligams forts que hem de saber cuidar col·lectivament, amb l’objectiu –amb el seu llegat sempre en el record– de fer-los perdurar:
“[…] En fer el tast de les paraules del meu idioma, procur així també entendre l’universal. I vaig calant xarxes al llarg dels dies dels anys de la meua vida per pouar cap en terra les meravelles del fons de la mar en la mesura que arriba a pescar la bellesa la meua pobra barca.”
Antoni Carrillos, regidor d’Educació, Joventut i Política Lingüística de l’Ajuntament de Maó
Article publicat al diari Menorca, el 21 de juliol de 2022
No Comments