30 nov. Manifest d’Ara Maó amb motiu del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones 2020
El passat dissabte, des d’Ara Maó vam celebrar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones amb l’espectacle ‘Fracasos’, a càrrec de Cecilia Fernández.
‘Fracasos’ és monòleg que reflexiona sobre com entenem i reproduïm l’amor romàntic, a través d’un seguit de cançons que permeten descriure experiències i situacions concretes, així com actituds masclistes que encara són a l’ordre del dia.
Conxa Juanola va donar la benvinguda a l’acte i Àgueda Tur va ser l’encarregada de llegir el manifest que podeu llegir a continuació.
Manifest 25N
Avui, tornam a sortir al carrer per compartir i destapar la cara fosca de la realitat quotidiana, i per posar veu als diversos tipus de violència: econòmica, de classe, física, psicològica, sexual i, sobretot, a la masclista, específica contra les dones.
Veiem com les dades relacionades amb aquesta problemàtica no deixen de ser notícia, i els joves repeteixen els rols de generacions anteriors o van més enllà influenciats per la pornografia i les pràctiques on la violència passa els límits del desig.
Enguany, però, el panorama preocupant ja d’arrel, s’ha vist agreujat per la crisi sanitària que ens ha tocat viure. Un mes, dos mesos, més de tres mesos de confinament, durant els quals ens vam sentir agraïts per tenir una llar on passar la quarantena.
Malauradament, som conscients que no tothom té cases segures. Per tant, recordem ara a totes les dones que han hagut de romandre dins l’àmbit particular, allunyades de familiars i amics que els poden donar suport.
Dones que han quedat sense feina o els han reduït la jornada i, com a conseqüència, s’han trobat amb menys recursos i menys independència. Sense autonomia econòmica, costa sortir de situacions familiars concretes, per exemple quan hi ha fills involucrats.
Dones que han vist com d’un dia per l’altre, havien de conviure 24 hores amb una parella que exercia una forta i dependent pressió psicològica envers elles. I, de la mateixa manera, ha aparegut un nou protagonista, els veïns també han fet de testimonis les 24 hores, potser fins i tot, en alguns casos, han gosat finalment a denunciar-ho.
Per aquest motiu, volem remarcar que, tot i que el maltractament domèstic sempre ha estat poc visible, enguany durant l’estat d’alarma el nombre de denúncies sí que va ser d’un nivell preocupant. Concretament, va pujar un 31% si ho comparam amb l’any passat. 16.000 avisos més, segons l’Institut Balear de la Dona.
Com a agrupació de persones involucrades en la societat, Ara Maó vol manifestar, un any més, el rebuig a la violència masclista i denunciar-ne les causes que l’originen. En aquest sentit, el monòleg
que veureu tot seguit reflexiona sobre com entenem i reproduïm l’amor romàntic, i explora la
possibilitat de viure relacions que no prenguin de model els papers assignats i assumits des de fa massa temps i que sembla que no puguin mutar. Un canvi social és encara molt necessari, tot i que hem de ser conscients que sense la responsabilitat individual, el canvi col·lectiu es fa difícil.
Si repassam algunes xifres, a començaments del mes de novembre coneixíem el nom de la tercera
víctima de violència masclista a les Illes Balears. I fa uns moments parlàvem del nombre de
denúncies realitzades, que ara per ara se situen en un 20% superiors a l’any passat. Segons informes oficials a l’Estat espanyol, el nombre de dones assassinades per violència masclista puja a 41 al llarg del 2020.
La realitat tan diferent d’enguany, complicada en molts aspectes, demostra que hem de lluitar, no només per un espai públic on es pugui gaudir lliurament i en igualtat, sinó que ara més que mai s’ha d’aconseguir que l’espai privat sigui segur, perquè les dones no tenguin por de ser a casa seva.
Després d’aquesta introducció, us deixam amb un muntatge que vol sorprendre i fer repensar el perquè de suportar-ho tot per AMOR. Esperam que us agradi. Gràcies a na Cecilia Fernández per atrevir-se a mostrar i denunciar, a través de la cultura, aquesta dura realitat.
No Comments