Tenir un model és clau per saber cap a on anam. Volem una ciutat per viure-hi amb qualitat, pensada per a les persones, partint d’una visió integral del municipi i la conservació del territori. S’ha d’apostar per una ciutat més compacta, en què els equipaments no siguin un anell perifèric sinó una part del teixit urbà. Cal aturar el procés d’abandonament de la ciutat i la dispersió d’usos al territori.
La revindicació dels edificis en desús era un dels nostres reptes més importants. I ha acabat essent una de les nostres senyes d’identitat: la Sala Augusta com a Nou Conservatori, els antics Quarters de Santiago com a Escola d’Adults i residència de gent gran, Verge del Toro com a sociosanitari, l’antic edifici de la SEAT, en són una mostra claríssima. En qüestió de 8 anys Maó haurà canviat de fesomia cap a bé. Aquesta ha estat la nostra aposta.