Símbols i banderes

La veritat, però, és que si mai ha existit una dèria per crear una simbologia, açò s’ha fet els darrers anys. La bandera de Maó, aprovada aprofitant majories absolutes però sense cap validesa científica ni trajectòria històrica fa menys de tres anys, oneja, allà on toca, a l’Ajuntament de Maó, juntament amb les altres. El mal gust de posar-la, a més a més, en el principal baluard de l’antiga ciutat emmurallada, el Pont de Sant Roc, únic que hi queda d’aquella època, trencava amb el tot el sentit històric d’aquesta construcció de més de 500 anys. Hem de tenir en compte, a més, que la instal·lació d’aquesta bandera ha implicat una despesa extra a l’Ajuntament de 15.000 euros per instal·lar dos parallamps, ja que el màstil rebia tots els llamps, i que els cables tensors del màstil estaven destrossant el marès de la muralla. Una petita intervenció en favor del bon gust i del manteniment del patrimoni.

També s’ha exagerat amb el trenet, però la presència de banderes hi sobra. El trenet circula, ara, sense cap bandera, més net i aclarit. La polèmica torna més absurda si tenim en compte que la decisió ha estat de la mateixa empresa privada que du el tren, sense que l’administració hi hagi intervingut.

Per altra banda, també s’ha canviat el perfil de les xarxes socials: Maó entost de Maó-Mahón. La normativa del nou topònim bilingüe oficial (també baratat en el seu moment per la porta de darrere per interessos polítics) permet utilitzar qualsevol dels dos topònims, i seguint la Llei de Normalització Lingüística i les recomanacions de la UIB, que dóna preponderància al topònim en la nostra llengua, s’utilitza aquest com a nom preferent, que no únic.