Surt endavant la nostra moció per penalitzar l’IBI d’aquells habitatges buits amb caràcter permanent

28 març Surt endavant la nostra moció per penalitzar l’IBI d’aquells habitatges buits amb caràcter permanent

Des de fa ja dècades, a l’article 72.4 de la Llei Reguladora de les HisendesLocals es legisla que: “Tractant-se d’immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter
permanent, els ajuntaments podran exigir un recàrrec de fins al 50 per cent de la quota líquida de l’impost.”

Aquesta normativa ja fa molts anys també que està transposada a l’Ordenança Fiscal Núm.1 de l’Impost de Béns Immobles de l’Ajuntament de Maó en l’article
7.4, on es disposa que: “L’Ajuntament exigirà un recàrrec del 50% de la quota líquida de l’impost als immobles d’ús residencial, d’acord amb l’establert en l’ordenança fiscal reguladora del recàrrec sobre l’impost sobre béns immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent, aprovada per l’Ajuntament.”

“Aquest recàrrec, que s’exigirà als subjectes passius d’aquest impost, es meritarà el 31 de desembre i es liquidarà anualment per l’Ajuntament, una vegada constatada la desocupació de l’immoble.”

Dit açò, voldríem fer algunes consideracions:

Vist que, fins avui, l’aplicació d’aquesta ordenança en aquest aspecte ha sigut pràcticament nul·la.

Vistes nombroses informacions i estudis, en especial un molt exhaustiu informe redactat per l’OBSAM i l’Institut Menorquí d’Estudis, finançat pel Consell Insular de Menorca: “Re-habitar Maó. Estudi de l’habitatge desocupat al nucli urbà de Maó”, datat el novembre de l’any 2019, on, entre moltes altres conclusions, es xifrava en “648 habitatges susceptibles de ser desocupats (més de dos anys sense ús) en tot el nucli urbà de Maó, representant el 6% dels habitatges; mentre que 250 es trobarien desocupats temporalment (menys de dos anys), essent el 2%.”

Vist també que, molt recentment, la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel Dret a la Vivenda, té un impacte en la tributació local, pel fet que modula, clarifica i especifica el recàrrec als immobles d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent, es fa necessari que Maó adapti la seva ordenança al respecte, actualitzant-la segons la modificació que ha suposat en l’article 72.4 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

A hores d’ara, la nova redacció de l’article esmentat inclou mesures com:

“A aquest efecte tindrà la consideració d’immoble desocupat amb caràcter permanent aquell que romangui desocupat, de forma continuada i sense causa justificada, per un termini superior a dos anys, conforme als requisits, mitjans de prova i procediment que estableixi l’ordenança fiscal, i pertanyin a titulars de quatre o més immobles d’ús residencial.”

“El recàrrec podrà ser de fins al 100 per cent de la quota líquida de l’impost quan el període de desocupació sigui superior a tres anys, podent modular-se
en funció del període de temps de desocupació.”

“A més, els ajuntaments podran augmentar el percentatge de recàrrec que correspongui conformement a l’assenyalat anteriorment en fins a 50 punts percentuals addicionals en cas d’immobles pertanyents a titulars de dos o més immobles d’ús residencial que es trobin desocupats en el mateix terme municipal.”

“En tot cas es consideraran justificades les següents causes: el trasllat temporal per raons laborals o de formació, el canvi de domicili per situació de dependència o raons de salut o emergència social, immobles destinats a usos d’habitatge de segona residència amb un màxim de quatre anys de desocupació continuada, immobles subjectes a actuacions d’obra o
rehabilitació, o altres circumstàncies que impossibilitin la seva ocupació efectiva, que l’habitatge estigui sent objecte d’un litigi o causa pendent de resolució judicial o administrativa que impedeixi l’ús i disposició de la mateixa o que es tracti d’immobles els titulars dels quals, en condicions de mercat, ofereixin en venda, amb un màxim d’un any en aquesta situació, o en lloguer, amb un màxim de sis mesos en aquesta situació. En el cas d’immobles de titularitat d’alguna Administració Pública, es considerarà també com a causa
justificada ser objecte l’immoble d’un procediment de venda o de posada en explotació mitjançant arrendament.”

“La declaració municipal com a immoble desocupat amb caràcter permanent exigirà la prèvia audiència del subjecte passiu i l’acreditació per l’Ajuntament dels indicis de desocupació, a regular en aquesta ordenança, dins dels quals podran figurar els relatius a les dades del padró municipal, així com els consums de serveis de subministrament.”

Tal com es pot comprovar en el text citat de la llei, es tracten de mesures destinades a gravar l’especulació i tendents a incentivar que els habitatges buits de manera permanent, que segons càlculs dels mateixos ajuntaments a Menorca no són pocs, aflorin per poder donar-los un ús residencial, perquè aquesta és precisament la seva raó de ser.

Com sempre hem mantingut des d’Ara Maó, les mesures per a combatre el greu problema de l’accés a l’habitatge a la nostra ciutat, i a la nostra illa en general, no poden ser només una o dues i aïllades, sinó que han de ser moltes mesures que s’han d’implantar des de molts àmbits; moltes iniciatives que s’han de complementar entre si, com per exemple la desitjable declaració
formal de les Illes Balears com a zona tensionada en habitatge, la lluita contra el lloguer turístic il·legal, noves mesures per evitar la venda d’habitatges a no residents permanents dins els nuclis tradicionals, l’aposta ferma en promocionar l’edificació d’habitatge públic per a lloguer assequible, la moratòria definitiva en la construcció de noves places turístiques, etc., on els ajuntaments han de ser els primers a fer tot el que estigui a les seves mans per assolir els objectius i el bé comú.