Dissertació sobre el port

31 jul. Dissertació sobre el port

Passades les vuit del vespre, al magnífic indret (i completament desaprofitat) de s’Hort Nou, començava la xerrada que Ara Maó havia organitzat amb el títol “Port i ciutat: relació i connexions”, amb la presència de dos grans arquitectes amb una gran visió urbanística i de l’obra pública: Toni Vidal i Joan-Enric Vilardell, amb una bona assistència d’unes 50 persones.

La xerrada va ser amena, i en la qual van aparèixer diferents temes, amb el nexe comú de la necessitat d’establir una visió conjunta entre tot el port i la ciutat amb una visió estratègica i que impliqui les diferents administracions que estan en joc.

Les intervencions van començar amb un primer bloc de dissertació més general sobre el port, fins i tot amb un recorregut històric, i l’evolució d’usos que ha anat experimentant al llarg del temps. Es va fer referència a la conformació de la fesomia actual, derivada de la necessitat progressiva d’anar connectant el port amb la ciutat, amb la construcció de les diferents costes, assenyalant la importància que aquestes tenen i han de tenir i la necessitat que es mantenguin i es recuperin, i es va donar peu al fet que la ciutat té molt a dir sobre el port. Es va parlar, també, del penya-segat i de l’estat lamentable en què es troba, i la necessitat que es reactivi el Consorci per fer front a la situació, amb la possibilitat que l’ens principal que gestiona el port, Autoritat Portuària, hi entri.

En un segon bloc d’intervenció dels ponents, es van anar concretant temes. Per una banda, es van parlar de 5 vectors per abordar la planificació del port: el turisme nàutic i la necessitat de revitalització d’aquesta activitat; els creuers i el debat sobre si aquests d’eslora tan gran són prou beneficiosos per a la ciutat i la potenciació dels creuers d’eslora mitjana i petita, també amb la possibilitat d’amarraments a Cala Figuera; els espais naturals, que també formen part del port i han de ser contemplats; l’activitat marítima i portuària; i el conjunt monumental i patrimonial que alberga, d’unes dimensions espectaculars.

El debat entre els ponents va seguir i va donar lloc a múltiples propostes i algunes divergències, com és la possibilitat dels amarraments de creuers a Cala Figuera o el fet d’entendre el port com a escenari urbà, amb multiplicitat d’usos i no tan encaminat a la potenciació d’uns de concrets. Es va entrar a valorar algunes preses de decisions, que es van considerar errònies, com és el cas de traslladar de forma permanent el desembarcament del vaixell de línia a s’Altra Banda.

Es va entrar en la valoració dels diferents projectes de connexions entre el port i la ciutat, especialment en referència a les escales mecàniques de Rochina. Els ponents van esmentar la poca idoneïtat d’aquest projecte d’escales mecàniques (per qüestions de manteniment, d’estètica i patrimoni, i de funcionalitat real d’accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda), aportant-hi diferents matisos, segons cada ponent. La possibilitat d’un segon ascensor que connectés de forma vertical la zona portuària i la de la Miranda va ser contemplada: més econòmic, respectuós amb la fesomia i eficient en qüestió d’accessibilitat. També es va trencar una llança en favor de la reivindicació de les costes, i que puguin assumir activitats, amb la qual cosa passin de ser vistes com un obstacle a un continu. Amb aquest plantejament, també es va posar damunt la taula la necessitat o no d’una connexió mecànica, ja sigui escales o ascensor. Una altra cosa que es va apuntar sobre les escales mecàniques és el fet que el projecte, tal i com estava plantejat, era molt poc respectuós amb l’entorn, i que si finalment s’hi hagués d’apostar es podria treballar molt més aquest aspecte, perquè hi ha marge de millora.

Es va continuar parlant sobre els creuers i el debat necessari sobre la seva funció. Un plantejament que apareixia és el fet que assumir els creuers amarrats a la zona actual era molt flac favor a la ciutat i a la ciutadania, que rep una barrera física i visual (quan el vaixell atraca) en el que podríem considerar la finestra principal a la ciutat, comptant que existeix també una zona de seguretat limitada per Autoritat Portuària, que trenca completament amb l’ús públic d’una part importantíssima del port. En aquest sentit, va aparèixer una proposta, més radical, de desafecció de la part que ocupen els creuers amarrats, i que revertesqui a favor de l’ús públic.

Diferents aportacions per part del públic van enriquir el debat, com les de persones que esmentaven estudis fets sobre la repercussió real i econòmica dels grans creuers a la ciutat o la reivindicació de Maó com a port base de creuers, no com a escala. També una reivindicació de les escales mecàniques, cosa que va donar joc a la sana i necessària discrepància i confrontació d’idees. En aquest sentit, hi va haver una intervenció de la batlessa de la ciutat, que va explicar la situació en què es trobava el projecte. Va explicar que Autoritat Portuària endarreria el procediment, entenent el canvi de posicionament amb el canvi de govern, i esperant un desitjat consens que havia de fer-se efectiu amb el Consell Municipal del Port, en què hi ha moltes i diverses veus. També aparegueren altres qüestions amb aquestes intervencions com la peatonalització del port, un passeig cap al Fonduco, l’existència d’una barrera mental entre el sud i el nord de la ribera, que calia trencar, o fins i tot una idea d’escales a la costa des General.

La xerrada va acabar amb la reivindicació d’un Pla Estratègic que donés la visió general del port i que marqués les línies d’actuació i de futur.