10 febr. Una ciutat per al futur
Darrere la tasca més visible de les decisions sobre actes públics o més concretes sobre els sentits dels carrers, hi ha una feina invisible que els nostres representants realitzen per afrontar el futur de la ciutat, proper i de més llarg recorregut, i que necessita ser abordat. Ens referim als grans projectes que han de preparar la ciutat per als propers anys i que és important que es vagi posant fil a l’agulla. Moltes d’aquestes actuacions són desconegudes o, en tot cas, queden fora dels focus d’atenció pública. Però són essencials.
Ens referim, per exemple, al sistema de recollida i canalització d’aigües: actualment les aigües pluvials i les del clavegueram es mesclen, de manera que no es pot fer un aprofitament així com toca, a part del desastre que es produeix quan hi ha grans pluges, que tot va a parar al port. De la mateixa manera, existeixen aljubs repartits per la ciutat que, en teoria, han de servir per subministrar aigua per diferents usos, però no s’empren. De la mateixa manera, cal construir-ne més. Tot açò s’ha de planificar i revisar, i en açò es fa feina. I més tenint en compte la delicada situació que vivim respecte l’aigua i la meteorologia. La gran inversió que s’ha de fer haurà de comptar amb l’ajuda d’altres administracions. Aquest projecte del col·lector sud ha quedat immobilitzat des de 2011.
Aquesta qüestió també va lligada a l’estat de la canalització d’aigua potable que passa pels carrers, i que s’ha d’anar fent a mesura que es reformen els carrers. També hi ha altres projectes que han quedat paralitzats des de 2011 i que s’han de recuperar i ja es començaran a fer: la placeta de Verge del Toro o el carrer de Sant Josep. I també l’inici dels projectes de reforma del carrer de la Infanta o el de Sant Manuel (aquest, segurament, s’haurà de fer per trams). I també en un sentit similar, hi ha l’actuació col·laborativa amb el Consell del carrer de les cases de l’ateneu (Josep A. Clavé). L’activació de la canalització alternativa de l’emissari de la depuradora de Binidalí (que tants de doblers ha costat i que mai ha arribat a funcionar) és també un exemple que fa falta desencallar qüestions per millorar el nostre muncipi. És tasca dels representants municipals distribuir els recursos per anar fent front a aquestes qüestions i cercar ajudes d’altres administracions. L’exemple del compromís amb els antics quarters de Santiago per a l’Escola d’adults o la Sala Augusta per al Conservatori en són un exemple.
També amb perseverància i feina amb les altres institucions com el Govern s’assenten les bases de models més justos d’ajudes a famílies. És el cas de les beques de menjador, a les quals ara accedeixen fins 30 famílies més que no hi accedien. O la contractació d’una vintena de joves en tasques d’auxiliar sociosanitari i de processament de dades i d’una quinzena més de majors de 45 anys en tasques polivalents.
Aprovar uns pressupostos que s’ajusten més a la realitat que no la inèrcia de molts anys enrere és també assentar bases d’una situació més justa, clara i adequada: uns pressupostos amb informe favorable de l’interventor (cosa que sembla que hauria de ser el més lògic, però no ho era fins ara). Açò vol dir, per exemple, que la despesa en personal és la que toca (i no s’han d’anar movent partides a partir de mitjan curs ni maquillant-les) o que es recuperen les subvencions nominatives en detriment d’un suposat sistema de concurrència pública, quan només un 30% ho eren, i dues de cada tres acabaven essent excepcionals.
Qüestions com la de la mobilitat són també importants, i aquesta sí que acapara més mirades i interès mediàtic. I és cert que no és gens fàcil, perquè les solucions en aquest cas passen per dirimir interessos moltes vegades contradictoris. En tot cas, el que sí es té clar és que fa falta tenir una visió de ciutat i fer cas dels estudis, treballs i aportacions de molta gent. I, en aquest sentit, es vol arribar a una gran pacte per la mobilitat i la creació d’un grup de feina que integri diversos col·lectius.
En definitiva, aquestes són bases sòlides sobre les quals els nostres representants fan feina. Una qüestió poc visible però molt necessària, i que obliga a posar llistes de prioritats i de grans projectes per anar-se acomplint amb una visió de futur.
No Comments