13 febr. Una economia diferent és possible
Ahir tingué lloc la taula rodona organitzada per Ara Maó i amb la col·laboració de l’Ateneu Pere Mascaró, interessantíssima, sobre Economia Social i Cooperativisme, a la Biblioteca Rubió, a qui volem agrair la predisposició que han mostrat, cada vegada, per a l’organització d’aquest tipus de xerrades.
La xerrada va començar amb una intervenció del moderador, en Borja Pellejero, que va fer referència a diferents notícies d’actualitat, com l’informe d’OXFAM sobre la probresa, l’ERO de la fàbrica de Bimbo a Mallorca i el canvi climàtic i la sequera, aspectes socials, laborals i ecològics que els que creuen en la justícia social i la sostenibilitat no poden acceptar, i d’aquí l’inici per afrontar el plantejament de l’economia social. Després d’excusar l’absència de David Sintes per malaltia, va donar la paraula a Antoni Aguiló.
Aguiló es va centrar especialment a parlar de l’experiència de la Cooperativa San Crispín, d’Alaior, de la qual és gerent, única cooperativa de consum de Menorca. Existeix des del 1953 i es va fundar amb 69 socis. Ara compta amb més de 4.000 socis. Una cooperativa duu implícites les idees d’igualtat, equitat, solidaritat i democràcia. Però també hauria de ser vista com una possible solució a la problemàtica de l’atur. La Cooperativa té el mateix nombre de treballadors abans de la crisi que ara, i és perquè són els mateixos treballadors els que prenen les decisions, i s’adapten molt millor als temps de crisi. La responsabilitat social hi és inherent, i la inversió retorna a la societat, no és una simple acumulació de riquesa: fa una tasca social (signant convenis amb entitats), creu en el producte local i promou la defensa del consumidor. Aguiló va acabar defensant que un altre mena d’economia diferent és possible.
Xavi Camps, el següent a intervenir, va parlar sobre el Mercat Social Illes Balears, del qual forma part. Aquest Mercat fomenta l’economia social, i posa en contacte tots aquells elements que poden ser contitutius d’aquesta economia, de manera que en crea sinèrgies, els posa en contacte i en promou la col·laboració. Ho va contraposar al model competitiu que hi ha al món de l’empresa tradicional, que cerca el màxim benefici, i del que es tracta és de revertir aquest plantejament, i contraposar-lo a la idea d’interconnectar serveis i iniciatives. També va contraposar els conceptes d’individualisme (que només mira en benefici propi) i la col·laboració. També és important, va remarcar, posar l’esment en el consumidor. Es necessita un camí per on caminar, i cal marcar pautes socials. També va parlar de l’experiència de Som Energia, que compta amb 24.000 socis.
Miquel Rosselló va oferir una perspectiva més general i amb una visió des de les institucions. Va fer esment al fet que hi ha més realitat d’economia social del que pensam, només que queda invisibilitzada. Falta que hi hagi potenciació. Hi falta molta consciència sobre aquesta. I té una forta implicació sobre l’economia local. Però també va fer esment a altres raons pragmàtiques per a les administracions: facilita les relacions amb qüestions de serveis i també serveixen com a intrument per crear ocupació. L’administració hi pot fer coses: saber que existeix (no sempre passa), fer mapes, reunir-se amb els subjectes, posar en marxa clàusules socials i mediambientals en els contractes públics, campanyes de visibilització del sector, potenciar el marcat social, crear línies de suport, formar i assessorar els tècnics de la casa.
Abans de passar al torn de paraules, es va fer un petit esment a la necessitat de representació de l’economia social al Consell Econòmic i Social.
En el torn d’intervencions del públic van aparèixer altres qüestions, com la necessitat que l’administració prediqui amb l’exemple (en les compres, les pràctiques…), la sensibilització sobre el model de consum i les conseqüències que comporta (precarietat laboral, costos ambientals), la capacitat d’incidir en les mentalitats, com per exemple en el cas de les renovables i el que comporta aquest model d’importació de combustibles fòssils. Hi ha haver espai per fer comparatives i fer veure una realitat, com és el fet que el territori de l’estat amb més nivell de cooperativisme és el País Basc, on l’atur se situa entorn al 12%, molt per davall del 18% de la mitjana estatal. De fet, és un municipi d’aquest país el que més té implantada l’economia social i menys desigualtats existeixen entre la població.
No Comments