Ara Maó reivindica un Correus 100% públic davant anys de liberalització i retallades

Ara Maó reivindica un Correus 100% públic davant anys de liberalització i retallades

La moció del Partit Popular sobre el servei de Correus va rebre una resposta ferma d’Ara Maó, que va voler deixar clar que la defensa d’un servei postal públic i universal és perfectament assumible des de l’esquerra, encara que amb una mirada més profunda sobre l’origen real dels problemes que pateix l’operador públic.

El grup municipal va compartir el diagnòstic sobre la situació actual: manca de personal, retards, cartes sense repartir i una clara pèrdua d’eficiència. També va coincidir en la necessitat de reforçar plantilles, cobrir vacants i millorar l’organització interna. Però va matisar que, si es vol parlar seriosament del deteriorament del servei, cal mirar enrere i analitzar les polítiques que l’han afeblit de manera sostinguda.

Segons Ara Maó, el PP obvia completament els anys de retallades, externalitzacions i privatitzacions que han anat desmantellant progressivament la capacitat pública de Correus. La formació va recordar que el procés de liberalització postal no va començar el 2019, sinó amb les directives europees de 1997, 2002 i 2008, que obligaven els estats a obrir el mercat postal a la competència. A Espanya, això es va concretar amb la Llei 43/2010, aprovada pel PSOE i culminada el 2011 amb el PP al Govern, que va completar la liberalització del sector.

Un dels punts més destacats de la rèplica va ser la denúncia de la privatització parcial de Correos Express —la filial de paqueteria—, de la qual el Govern de Mariano Rajoy va vendre el 49% al fons Bridgepoint Capital el 2017. A això s’hi sumen externalitzacions diverses de serveis logístics i de transport, una política que, segons Ara Maó, ha anat transferint al sector privat els segments més rendibles del negoci, mentre l’empresa pública queda encarregada del servei universal, el menys lucratiu i el més difícil de sostenir en territoris insulars com Menorca.

El resultat, afirma el grup, és un model que ha generat una “privatització de facto dels beneficis i una socialització de les pèrdues”: les empreses privades competeixen en els enviaments més rendibles, mentre Correus ha d’assumir l’obligació d’arribar a tot arreu amb menys ingressos i més pressió financera.

Aquesta situació ha provocat, segons Ara Maó, una asfíxia econòmica que explica bona part de les deficiències actuals: plantilles tensionades, baixes sense cobrir i condicions laborals cada vegada més precàries. Tot plegat, un cercle que debilita l’operador públic i alimenta el relat de la seva ineficiència.

La intervenció va concloure amb una reflexió clara: el debat no és només sobre recursos, sinó sobre quin model de Correus vol la societat. “Hem de decidir si volem un servei postal eficient per a la ciutadania o un negoci eficient per a l’empresa privada”, va remarcar Ara Maó. I, paradoxalment, segons van afegir, la moció del PP demostra involuntàriament el fracàs del model liberalitzat, especialment en territoris menys rendibles com Menorca.

No Comments

Post A Comment