
01 abr. Carta oberta a la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera
Com vostè ja sap, un dels pilars de la política energètica de la Unió Europea és la integració de la participació de la ciutadania en tot el cicle d’aprofitament de l’energia, des de la generació fins a l’ús final. Sota el lema ‘Clean Energy for all Europeans’ es pretén que els ciutadans passin de ser consumidors passius a ser prosumidors, és a dir, que assumeixin un paper d’agents actius en la transició energètica, que els permeti prendre decisions sobre com produir, emmagatzemar, vendre o compartir la seva pròpia energia. Per al 2050, s’espera que el 50% de les llars de la UE produeixin energia renovable. L’autoconsum i les comunitats d’energia local i renovables seran claus en l’assoliment d’aquest objectiu.
Ja hem vist com des de finals d’estiu la pujada del preu del gas, quan encara no havia esclatat la guerra a Ucraïna, ha afectat de forma molt sensible al preu del mercat majorista de l’electricitat, deixant clara la urgència d’accelerar el procés de transició energètica. És per açò que consideram convenient assenyalar-li aquells aspectes en els quals pensam que el seu ministeri ha de ser més àgil i diligent.
En el cas de Menorca, uns dels aspectes limitants en el desenvolupament de l’Estratègia Menorca 2030 és la poca flexibilitat en la planificació de la xarxa de transport, que es revisa cada sis anys a proposta de l’operador del sistema, Red Eléctrica de España, elevada al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i que aquest fa pública perquè es puguin presentar al·legacions prèvies a la seva aprovació definitiva (és habitual que la planificació sisenal s’aprovi amb retard, un cop ja iniciat el període per al qual s’ha previst). Amb l’evolució actual de la penetració de renovables aquests períodes tan llargs són una important restricció, ja que no permeten modificacions substancials en la xarxa de transport en funció de les necessitats de cada moment.
Aquesta visió tan centralitzada de la planificació energètica té poc sentit en territoris amb poca interconnexió, com és el cas de Menorca. Al nostre entendre, la transició energètica s’acceleraria amb mesures de promoció d’un model de generació distribuïda amb participació social que inclogui: autoconsum individual i compartit, petites plantes de generació renovable de fins a 500 kWp repartides pel territori i sempre que sigui possible en sòl urbà, i comunitats energètiques no basades únicament en l’autoconsum compartit. I totes aquestes instal·lacions haurien de disposar de sistemes d’emmagatzemament gestionable.
Des del moment que es permet a la societat de participar activament en aquesta transició, facilitant l’autoconsum i l’intercanvi de fluxos energètics entre veïns, es pot anar pensant en la configuració d’un sistema que vagi augmentat la seva complexitat, incorporant figures ja existents a la resta d’Europa i que el nostre país encara no ha gosat regular, com els agregadors o les plantes virtuals de generació. Aquí encaixa també la necessitat que representa l’emmagatzematge d’energia elèctrica, en especial si aquest va associat a la gestió de l’autoconsum i l’electrificació de la mobilitat. Però la planificació central manté criteris tan restrictius que xoquen amb els avantatges que diferents actors atribueixen a la hibridació de l’emmagatzematge amb les energies renovables, com el suport al sistema elèctric en períodes de baixa generació i alta demanda o la millora de la qualitat de subministrament, entre molts altres.
Encara recordam les conseqüències del cap de fibló del 2018 que, sumat a l’avaria de l’enllaç elèctric amb Mallorca, va deixar a les fosques més de mitja Menorca. Aquesta situació hauria estat molt menys impactant amb un sistema energètic descentralitzat i amb capacitat de backup temporal. És per açò que cal avançar cap a un mercat local d’energia que integri les interaccions entre tots aquests sistemes, i que permeti les retribucions econòmiques a tots els actors per arribar a l’objectiu últim d’una energia més barata per als consumidors. També cal assegurar que el segon enllaç submarí amb Mallorca es comenci a construir al principi del proper període de planificació de la xarxa de transport 2027-2032.
Així mateix, és important que la producció d’energia estigui al més a prop possible dels llocs de consum i que sigui assequible per a tothom. En la mesura que es faciliti a la ciutadania la seva participació en la producció i gestió de l’energia, aconseguirem una major consciència en el seu ús i estalvi. L’autoconsum amb energies renovables ha permès que moltes famílies i empreses s’hagin trobat en una millor situació quan s’ha produït un notable increment del cost de l’electricitat en el mercat elèctric. Per als que no tenen la capacitat d’instal·lar plaques a la seva coberta, l’autoconsum compartit o les comunitats energètiques locals poden ser una alternativa per limitar els impactes de la volatilitat en els preus de l’electricitat. També és una eina que pot ser de vital importància per a la lluita contra la pobresa energètica.
La regulació actual limita l’autoconsum compartit a un radi de 500 metres al voltant de la planta de generació, una distància que, en el cas de les illes i dels territoris amb gran dispersió territorial, resulta molt restrictiva. Un increment de la distància per a l’autoconsum compartit, o a les plantes de generació vinculades a comunitats d’energies renovables, facilitaria que els centres històrics, els quals tenen limitacions físiques i patrimonials per a la instal·lació de plaques en les seves teulades, puguin accedir a l’autoconsum compartit. També propiciaria que els polígons industrials i empresarials esdevinguin productors energètics.
Per tot açò, la necessària transició ecològica ha de realitzar-se amb una participació social plena, començant a escala local fins a arribar l’escala global. Un procés que es vulgui controlar des d’una visió centralitzada està abocat al fracàs, ja que no pot donar una resposta àgil i eficaç a la realitat de cada territori. Calen accions ràpides, adaptables i territorialment escalables. La visió centralitzada de la planificació energètica està limitant i dificultant aquesta transició.
Atentament,
Agrupació d’electors Ara Maó
No Comments