Compareixença Pla Econòmic Financer

16 oct. Compareixença Pla Econòmic Financer

La greu crisi econòmica que ha patit tot l’Estat espanyol deriva en una revolució normativa sense precedents. Això fa que en els darrers anys s’hagin aprovat un seguit de normes que afecten al sector públic en quant a control del deute comercial, transparència, accés a la informació pública i bon govern,… entre altres. Un conjunt normatiu que retorna determinades competències a les autonomies però que, a grans trets, limiten l’autonomia municipal.

L’assumpte que avui ens ocupa ens obliga a fer un breu recordatori del que estableix la Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPiSF) i les diverses normes i reglaments que la desenvolupen. A grans trets, la LOEPiSF estableix uns criteris de deute i límits de creixement de la despesa, que es resumeixen en:

1. Límit de deute públic, instrumentat en la sostenibilitat financera.
2. Es dóna prioritat absoluta al pagament del deute financer.
3. Regla de la despesa: es limita la despesa no financera que pot assumir un ajuntament, imposant mecanismes per reconduir possibles desviacions.
4. S’estableix un període màxim de pagament als proveïdors.
5. Es determina que el superàvit es destini a la reducció del deute financer i comercial.
6. S’obliga a les administracions a la remissió d’informació al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques (MIHAP).

Aquests aspectes de la llei venen acompanyats de determinades mesures correctores (com el Pla Econòmic-Financer, retencions d’ingressos en la Participació de Tributs de l’Estat que rep l’ajuntament en cas d’incompliments, o la tipificació d’infraccions en matèria econòmica-pressupostària).

Revisant el compliment d’aquests criteris de la LOEPiSF als comptes de l’Ajuntament de Maó per l’any 2014 s’observa que: es compleix amb el principi d’estabilitat pressupostària, es compleix amb el principi de sostenibilitat financera, el període mig de pagament a proveïdors es situa per sota del límit màxim establert (24,69 dies a 31/12/2014) i incompliment de la regla de despesa (en 7,4 punts percentuals respecte a l’1,5% d’increment establert per a l’any 2014, amb un excés de despesa en valor absolut de 1.807.363,15€).

Així doncs, en aplicació del disposat a la LOEPiSF, l’Ajuntament de Maó es veu obligat a formular un pla econòmic-financer per complir amb la Regla de la Despesa, i adoptar determinades mesures que permetin retornar al camí normatiu marcat per l’administració central.

El Pla Econòmic-Financer que es presenta:

El Pla Econòmic-Financer que ha preparat l’actual equip de govern perquè es compleixi amb la regla de la despesa té dos blocs: anàlisi de les causes i mesures correctores.

• Anàlisi de les causes.

Es detecta que es superen les previsions del pressupost, a més de la reducció d’ingressos permanents per canvis normatius.

1. Minoració en els ingressos, degut a la reducció impositiva (IBI, IVTM, ICIO, etc.) a l’ajuntament de Maó, fet que provoca una reducció de la capacitat de despesa.
2. La manca de rigor pressupostari, degut a la significativa reducció en els ingressos permanents sense una reducció paral·lela de les despeses. L’article 12 de la Ley 2/2012 Orgánica de Estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financera, diu: “Si por el contrario, el cambio normativo supone una disminución de ingresos de carácter permanente, el gasto computable del ejercicio en que dicho cambio tenga efecto, deberá disminuirse en la cantidad que se reduzca la recaudación.”

• Mesures que es disposen per corregir la situació d’incompliment de la regla de la despesa:

1. Obtenció de nous recursos o recursos no prevists fins avui: Per aplicació de la disposició transitòria segona de la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, a partir de 01/01/2016 les comunitats autònomes hauran d’assumir el cost dels serveis socials, i en aquest ajuntament, sobre l’últim estudi realitzat, l’import seria de 4.228.000€ aproximadament (2.955.003,32 € per gestió de la Residència Geriàtrica, i de 1.272.730,13 € per la gestió de serveis socials no obligatoris). No obstant, tot i la garantia de pagament que ens ve donada per llei, hem de ser prudents i fins que el finançament extern de determinats serveis socials no sigui definitiu (o no hi hagi una delegació concreta d’altres competències) no podrem tenir una certesa total pel que fa a aquests nous recursos. Aquest fet obliga a consolidar altres mesures en aquest pla econòmic-financer.
2. Increment de recursos de caràcter permanent: Recuperar, per prudència, un percentatge del tipus impositiu de l’IBI rebaixat l’any 2015. Aquesta mesura implica la modificació del tipus impositiu de l’IBI pel 2016, deixant-lo en el 0,67%. Aquest fet suposa un increment dels ingressos liquidats de aproximadament 740.000 €, respecte 2015.
3. Reorganització administrativa: L’existència de desequilibri financer a la societat PUM SL és causa que obliga a la seva dissolució automàtica l’1 de desembre de 2015, segons obliga la Llei 27/2013 de 27 de desembre. Per tant,els actius i passius, així com el personal, seran incorporats a l’ajuntament, dins del procés de racionalització de serveis que ha assumit el govern municipal.

PRUDÈNCIA EN LES MESURES I COMPROMÍS AMB LES PERSONES:

El principi de prudència és el que ens fa prendre aquestes mesures conjuntament, tant la de sol·licitud de delegació de competències amb aportació pressupostària de la CC.AA. perquè els serveis socials no quedin desatesos en cap moment, com la recuperació de part de l’IBI rebaixat.

L’anunci de reduccions d’impostos d’anys anteriors no van anar acompanyats d’una contenció suficient del nivell de despesa, i d’aquí ve una de les causes principals d’incompliment de la regla de despesa.

Des de l’actual equip de govern, es lluita en la mesura del possible per minimitzar els efectes damunt el ciutadà de les mesures per reconduir dins la legalitat la gestió pressupostària.

No és gens fàcil, ens consta, però incidir en les polítiques de retallades, a la vegada que s’han reduït els ingressos dels que disposava l’ajuntament, no és per noltros, ni creiem que per la gran majoria de la ciutadania, una mesura ni viable, ni útil ni desitjable. Allà on es poden veure despeses, noltros veiem sobretot serveis a les persones: no hem d’oblidar que una grandíssima part de les despeses municipals són precisament aquests serveis a les persones. L’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà i la primera que ha de reaccionar i donar resposta. Això implica un compromís molt fort amb les persones.  A més, no hem d’oblidar que la crisi encara no ha passat per molta gent.

 Reiterem el desig de que aquesta mesura de recuperació parcial del tipus d’IBI per a 2016 sigui conjuntural, i es pugui revertir la situació en exercicis venidors, quan es dissipi la incertesa en el futur normatiu degut a la convocatòria imminent d’eleccions generals, i es resolguin els recursos judicials damunt la LRSAL que clarifiquin el finançament de diferents serveis prestats fins ara pels ajuntaments (entre ells els serveis socials) o que almenys es compleixi el desig de tothom de que s’arribin a complir les previsions de millora de l’economia en general, que millorin les dades laborals de població activa, i així es redueixi la pressió assistencial a la que està fent front l’ajuntament com a primera institució pública a la que acudeix el ciutadà per demanar ajuda.

Aquesta incertesa en el futur és la que ens obliga a mantenir el principi de prudència més viu que mai.

Comparativa de tipus i quotes d’IBI. Com afectarà de mitja a un ciutadà?

 Si xerrem només d’increments o reduccions d’I.B.I. les variacions d’aquesta dada són sempre en comparació a una altra. Comparem el 2015 amb el 2016, el 2015 s’havia rebaixat notablement, com habitualment s’ha vist en anys electorals. Si comparem amb el 2014 ni tan sols igualem la recaptació: hem estat molt i molt prudents en la modificació de l’I.B.I. La realitat del rebut, el rebut que efectivament paga el ciutadà, es preveu patirà de mitja un increment d’un 4,47% aproximadament en relació al 2015. Amb aquesta mesura recuperem el 70% del rebaixat el 2015.

Però si valorem aquesta relació entre l’any 2016 i el 2015, també hauríem de comparar amb altres anys anteriors, i així veiem que l’IBI plantejat pel 2016 es:

• un 3,68% inferior al del 2014
• un 9,2% inferior al del 2013
• un 3,4% inferior al del 2012

Posem exemple gràfic sobre la previsió aproximada d’un habitatge amb 95.808,52€ de valor cadastral:

Sabem que el titular fàcil i ràpid és dir que l’equip de govern actual apujarà els impostos, però seria molt més acurat i millor reflex de la realitat el dir que l’equip de govern actual es veu obligat a recuperar part de les baixades d’impostos fetes els darrers anys que han deixat fora dels barems marcats per la llei pressupostària a l’ajuntament de Maó, tal com mostra l’informe independent d’intervenció per a l’any 2014, el que obliga per llei a prendre mesures per tornar l’estabilitat a la institució municipal.