23 gen. Crònica del debat obert sobre el parc eòlic que es vol construir a la costa nord
El passat 20 de gener, Ara Maó va organitzar un debat obert sobre el possible parc eòlic que es podria construir al nord o nord-est de l’illa a la Biblioteca Pública de Maó. Per abordar el tema ens van acompanyar Maria Elena Cefalí, doctora en Ecologia Marina i que actualment treballa a l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer, Víctor Carretero, llicenciat en Ciències del Mar i responsable de la línia de medi marí del GOB i Rafa Muñoz, enginyer tècnic industrial adscrit al Consorci de Residus i Energia de Menorca.
Rafa Muñoz va començar la seva intervenció mostrant les dades que s’havien fixat a l’Estratègia Menorca 2030, document que es va realitzar l’any 2018 i que assenyalava els objectius en matèria de descarbonització i transició a les energies renovables que hauria d’assolir l’illa. Entre altres mesures, s’hauria d’arribar al 85% de la cobertura de la demanda elèctrica amb renovables, reduir al 50% el consum de combustibles fòssils al transport terrestre, un 30% el consum per a usos tèrmics i un 10% en el gasoil B al sector primari.
Muñoz va assenyalar que tot i que actualment ens trobam lluny de les dades que hauríem d’haver assolit aquest any, amb la posada en marxa dels diferents parcs fotovoltaics que s’estan projectant, es podria arribar al 85% de la cobertura de la xarxa elèctrica amb renovables l’any 2031, ja que l’increment d’aquestes als pròxims anys serà exponencial. Afirma que ens hem de focalitzar en electrificar tot el que sigui viable, millorar en eficiència energètica, substituir els combustibles fòssils, reduir les pèrdues en transformacions de les fonts energètiques.
Una vegada contextualitzats la situació actual i els objectius que s’haurien d’assolir l’any 2030, Muñoz va mostrar els dos projectes que s’han presentat per a la construcció del parc eòlic i que comptarien amb el vistiplau del Ministeri de Transició Ecològica. Per una banda, el projecte de l’empresa Qair, que es basaria en la instal·lació de deu aerogeneradors amb una potència instal·lada de 180 MW i, per altra banda, el proposat per l’empresa WTF Energías Renovables, que presenta quatre escenaris diferents, proposant des d’un parc de 140 MW fins als 740 MW. En ambdós casos s’instal·larien sobre bases flotants i ancorats al fons marí mitjançant catenàries i lloses de grans dimensions per evitar que tombin en cas de temporal, tindrien una alçada que superaria els 250 m i se situarien a una distància d’uns 4 km de la costa, ja que més enllà la profunditat seria molt més elevada i el cost de les instal·lacions es dispararia.
Exposades aquestes dades, Muñoz va comentar que les previsions dels dos projectes és massa optimista, pel fet que la tecnologia dels aerogeneradors proposats encara no és una realitat avui en dia i les projeccions pel que fa a la qualitat del vent aprofitable no són realistes si ens fixem en les dades del Parc Eòlic de Milà. Per la qual cosa, seria necessari realitzar una campanya de mesura del recurs eòlic a la zona durant un període de dos anys per tenir dades concloents
Va concloure la seva intervenció reflexionant que des del punt de vista tècnic, l’energia eòlica és una font que no podem descartar a la lleugera, però des del punt de vista social és una solució que s’hauria de matisar i estudiar detingudament abans de prendre mesures.
Víctor Carretero va centrar la seva intervenció en l’informe que el Ministeri de Transició Ecològica va sol·licitar al GOB respecte al projecte GREGAL, nom amb el qual es coneix el projecte.
Açò no obstant, abans d’entrar en matèria, va exposar que si volem avançar en la descarbonització de l’illa, hem d’apostar decididament per la diversificació en l’obtenció d’energies renovables, i, actualment s’està apostant exclusivament pels parcs fotovoltaics, amb les mancances d’emmagatzematge que se’n poden derivar si no es compta amb les infraestructures adequades.
Pel que fa a les crítiques, Carretero va començar indicant que les zones plantejades per la seva construcció coincideixen amb zones d’alts valors naturals i que suposarien un gran impacte al fons marí, ja que recentment es va descobrir una zona de cria de catxalots en aquest indret, com en la migració d’aus que és molt rellevant a Menorca, afectant profundament l’ecosistema.
Pel que fa als ancoratges dels aerogeneradors, Carretero assenyala que les catenàries i la instal·lació de cables subaquàtics provocarien danys severs al fons marí, escombrant i corroint tot el que es trobés al seu pas.
També va fer menció a l’impacte visual, tot i que pel GOB no seria un dels principals problemes, que tindria el parc eòlic en comptar amb alçades de 287 m, fet que provocaria que els molins fossin visibles des de 60 km de distància. Sense dubte un perjudici paisatgístic si tenim en compte que estarien situats a escassos 4 km de la costa.
En darrer lloc, va exposar unes reflexions d’allò més interessants, ja que estem rallant d’un parc sobredimensionat on la producció superaria en molt la capacitat d’absorció de Menorca, motiu pel qual és fàcil pensar que no estaria dissenyat per contribuir a la transició a les energies renovables de l’illa sinó més aviat com a infraestructura per convertir-nos en productors de renovables per exportar, més encara si pensem que si el segon cable (Mallorca-Menorca) esdevé una realitat, l’empresa responsable tindria la facilitat per fer-ho possible.
Maria Elena Cefalí va començar la seva intervenció exposant que tot i que l’empresa en el seu projecte indiqui que al fons marí on s’instal·larien els aerogeneradors trobaríem fang i sorra, la realitat és que en aquests moments no coneixem quines espècies hi habiten per manca d’estudis científics al respecte.
Cefalí assenyala que no existeix cap parc eòlic marí a la Mediterrània, motiu pel qual no podem estudiar casos similars i afirma que els projectes s’han inspirat en parcs situats al Mar del Nord, on l’orografia i les condicions atmosfèriques divergeixen molt de la realitat de l’illa.
La doctora també va fer incís en els problemes que es podrien derivar dels camps electromagnètics que generarien els molins en qüestió, puguin ser molt perjudicials per a les espècies sensibles.
Per evidenciar el problema que podria suposar, comentava que a Noruega o Alemanya, s’estan començant a prohibir la construcció de parcs eòlics en proximitat d’àrees marines protegides, establint-se zones de contenció perquè l’afectació a les zones d’alt valor ambiental no se’n vegin greument afectades i es vetlli per a la protecció d’espècies.
Finalitzava la seva intervenció afirmant que no podem afrontar un projecte d’aquestes dimensions sense comptar amb estudis previs i proposava la creació d’un comitè d’experts que analitzin des de la interprofessionalitat les possibles implicacions que podria tenir en el medi.
A continuació va tenir lloc un debat amb el públic assistent on es plantejaven reflexions o dubtes que van ser atesos pels tres ponents i que van marcar un començament per seguir de prop el possible parc eòlic que es pugui construir.
No Comments