Demanam informació sobre el que està passant a la Plaça Constitució

31 maig Demanam informació sobre el que està passant a la Plaça Constitució

La funció de l’oposició és fiscalitzar l’acció de govern. I de vegades, les respostes que obtenim són més reveladores que les preguntes que formulam.

Això és exactament el que ha passat amb les explicacions de l’equip de govern sobre les actuacions que s’estan executant al Pla de la Parròquia. Les preguntes eren senzilles i buscaven aclarir si les obres s’estaven desenvolupant d’acord amb els criteris aprovats i amb les obligacions patrimonials que afecten aquest espai tan emblemàtic de Maó.

Les respostes, però, deixen més interrogants que certeses.

A la primera qüestió, sobre si s’està respectant el projecte aprovat, la resposta és clara: no. El mateix equip de govern reconeix que el projecte ha estat modificat.

A la segona pregunta, relativa al compliment del Catàleg de Patrimoni Històric de Maó, la conclusió també sembla evident: tampoc no s’està respectant íntegrament.

I davant la tercera qüestió, referida als informes tècnics que haurien de justificar aquestes decisions, la resposta és molt menys clara. Sembla que sí que existeixen arguments per avalar els canvis, però la pregunta és inevitable: on són aquests informes? Existeixen realment? Han estat elaborats pels tècnics competents? O les decisions s’han anat prenent sobre la marxa?

El problema és que aquest episodi no és un cas aïllat. S’emmarca dins una manera de governar que, desgraciadament, ja és massa familiar.

Des d’Ara Maó venim advertint des de l’inici de la legislatura d’una preocupant sensació de desgovern. I el més greu és que aquesta sensació es va confirmant una vegada i una altra amb els fets.

Ho hem vist amb els radars. Uns aparells que han costat doblers públics, que primer es van instal·lar, després es van retirar, que segons el govern municipal no havien arribat a funcionar mai i que, mentrestant, han acabat sent substituïts per un radar mòbil que genera desconcert entre la ciutadania.

Ho hem vist també amb la crisi de l’aigua. Informes tècnics que advertien de problemes a les desnitrificadores, decisions que no es van prendre a temps, una dimissió política pel mig i una situació que continua sense una solució definitiva gairebé dos anys després.

Ho hem vist en la gestió econòmica municipal. Una empresa encarregada de la recaptació que no compleix les previsions d’ingressos, un Pla Econòmic Financer imposat com a conseqüència i, al mateix temps, increments en impostos i preus públics que acaben assumint els ciutadans.

Ho hem vist amb la implantació del porta a porta, marcada per terminis que no s’han complert i per una informació insuficient que ha generat confusió entre molts veïns.

Ho hem vist amb el visor pressupostari municipal, una eina de transparència reclamada reiteradament que continua sense actualitzar-se i que impedeix als ciutadans fer un seguiment real de l’execució dels comptes públics.

Ho hem vist amb nombroses obres públiques anunciades a bombo i platerets —als carrers Deià, Comerç, Roig o Santa Cecília— que no acaben d’arrencar i que, en alguns casos, ni tan sols disposaven del projecte necessari per executar-les.

I ho hem vist amb compromisos adquirits que continuen pendents d’execució, com la zona verda de Dalt es Cós, una solució definitiva per a l’espai de l’antiga SEAT o la situació d’abandonament que continua patint la Sala Augusta.

Ara el Pla de la Parròquia se suma a aquesta llarga llista. Un projecte que hauria de ser transparent i clar, però sobre el qual l’oposició s’ha vist obligada a formular preguntes per saber què està passant realment.

Les explicacions rebudes no dissipen els dubtes. Al contrari, els reforcen.

Seran els ciutadans qui valoraran aquestes respostes. Però des d’Ara Maó consideram que el problema ja no és només una percepció. Quan les modificacions no s’expliquen adequadament, quan els terminis no es compleixen, quan els projectes s’anuncien abans de tenir-los preparats i quan la informació arriba sempre tard i incompleta, la sensació d’improvisació deixa de ser una opinió.

Es converteix en una realitat.

I el Pla de la Parròquia és, malauradament, un nou exemple d’aquesta manera erràtica de gestionar els assumptes públics.