Donam suport a una moció per millorar el transport públic de l’illa

31 maig Donam suport a una moció per millorar el transport públic de l’illa

El debat sobre el transport públic a Menorca és necessari i arriba en un moment en què la saturació viària de l’illa ja no es pot ignorar. La moció presentada pel PSOE posa damunt la taula una realitat evident: el sistema actual és insuficient i, durant els mesos de màxima afluència turística, esdevé clarament insostenible.

Cal reforçar les freqüències dels autobusos, ampliar els horaris, millorar les connexions amb urbanitzacions i platges i crear serveis llançadora eficients. Tant els residents com les persones que ens visiten han de disposar d’alternatives reals al vehicle privat. En aquest punt hi ha un ampli consens.

Ara bé, centrar el debat exclusivament en els autobusos és abordar només una part del problema. Si volem una mobilitat sostenible, hem de parlar també de la quantitat de vehicles que circulen per l’illa.

Les dades són clares. Durant el 2024, les carreteres de Menorca van registrar un màxim de 122.000 vehicles diaris, superant el límit de 120.000 que el mateix Consell Insular havia considerat sostenible. Hem traspassat el sostre que nosaltres mateixos ens havíem fixat. Davant aquesta realitat, qualsevol millora en el transport públic corre el risc de quedar absorbida per un creixement constant del trànsit.

A més, no és cert que no disposem d’eines per actuar. La Llei de Menorca Reserva de Biosfera, aprovada el 2023, ja contempla la possibilitat de limitar l’entrada de vehicles. Altres illes han demostrat que és possible. Formentera aplica aquest sistema des del 2019 i Eivissa ho fa des del 2024. El turisme no ha desaparegut ni l’economia s’ha enfonsat. El que ha faltat a Menorca no és un marc legal, sinó la decisió política d’utilitzar-lo.

Un dels arguments més recurrents contra aquesta mesura és que Menorca viu exclusivament del turisme i que qualsevol limitació de vehicles perjudicaria l’economia. Però aquesta afirmació simplifica excessivament la realitat de l’illa.

Menorca compta amb sectors productius que funcionen durant tot l’any i que projecten el nom de l’illa molt més enllà de la temporada turística. La indústria del calçat exporta bona part de la seva producció a mercats internacionals. El sector agroalimentari continua consolidant la presència del formatge Mahón-Menorca arreu. Les energies renovables atreuen inversions importants i les iniciatives vinculades a la innovació i la tecnologia situen Menorca en circuits internacionals de talent i emprenedoria.

Cap d’aquestes activitats depèn directament del turisme de masses. En canvi, totes es veuen afectades per la congestió de les carreteres, pels retards en els desplaçaments dels treballadors i pels problemes logístics que genera la saturació viària. La insularitat ja representa un repte considerable per a l’economia local; afegir-hi col·lapses de mobilitat durant mesos és augmentar encara més aquesta dificultat.

Per això, reforçar el transport públic i limitar l’entrada de vehicles no són mesures contradictòries ni alternatives. Són dues eines complementàries que formen part d’una mateixa estratègia. Sense un transport públic potent, la limitació de vehicles seria injusta. Però sense una regulació del volum de trànsit, el transport públic mai no serà suficient per resoldre el problema.

Menorca necessita una política de mobilitat que afronti les causes de la saturació i no només les seves conseqüències. Millorar els autobusos és imprescindible. Limitar els vehicles també. Fer només una de les dues coses és quedar-se a mig camí.