09 març Dones, llibres i vi
El passat dia 5 de març, va tenir lloc l’activitat «Dones, llibres i vi» on Magda Timoner, llicenciada en Comunicació Audiovisual i Gabi Miciulevicius, correctora de textos, que a més, són les coordinadores del Club de Lectura amb Perspectiva de la Biblioteca Pública de Maó, van exposar el difícil reconeixement i la visibilitat femenina en un món literari dominat pels homes. Les convidades van començar comentant les seves reflexions al voltant de la idea que, moltes escriptores van haver de publicar sota pseudònims masculins o anònims perquè les seves obres fossin preses de debò. Això no obstant, no va ser un impediment per a totes elles i és indubtable que han deixat una gran impremtada en la literatura mundial.
En aquest sentit, i lluny del que podria pensar la majoria, van comentar com en les primeres civilitzacions, algunes dones van destacar com a escriptores. El cas més paradigmàtic va ser el de Enheduanna (2285-2250 a.C.), una sacerdotessa i poetessa de Mesopotàmia, considerada la primera autora reconeguda de la història. Seguint un recorregut fins a arribar a l’edat mitjana, les dones escrivien principalment textos religiosos o filosòfics, com Hildegarda de Bingen al segle XII i Christine de Pizan, autora de «La ciutat de les dames» (1405), una de les primeres defensores de la igualtat de gènere.
A mesura que avançava la història, i, malgrat les dificultats, algunes dones van aconseguir destacar a la literatura. Al segle XVII, Sor Juana Inés de la Cruz, escriptora i poetessa novohispana, va defensar el dret de les dones a l’educació. Al segle XVIII, Mary Wollstonecraft, autora de «Vindicació dels drets de la dona» (1792), va aconseguir influir en el pensament feminista a través de la seva obra filosòfica.
Tornant al començament, van profunditzar en la idea que moltes escriptores van adoptar pseudònims masculins per evitar el rebuig. Charlotte, Emily i Anne Brontë van publicar inicialment com Currer, Ellis i Acton Bell. George Eliot, el veritable nom del qual era Mary Ann Evans, que va escriure Middlemarch (1871), considerada una de les millors novel·les en anglès. Altres escriptores, com Jane Austen, van aconseguir èxit amb el seu nom, escrivint sobre la vida i els desafiaments de les dones de la seva època.
Ja en ple Segle XX, a la fi va arribar la revolució literària i el començament del moviment feminista, moment en què les dones escriptores van guanyar més reconeixement. Virginia Woolf, a «Una habitación propia» (1929), va argumentar que les dones necessitaven independència econòmica i espais propis per escriure. Simone de Beauvoir, amb «El segon sexe» (1949), va marcar una fita en la teoria feminista. Escriptores com Toni Morrison, Gabriela Mistral i Clarice Lispector van explorar noves formes narratives i van abordar temes de gènere, raça i classe.
Van acabar explicant, que en aquest segle XXI, va arribar el moment de la diversitat i les noves veus feministes, o dones, com elles descrivien, que avui dia, han conquerit més espais i han estat reconegudes amb premis internacionals, com el Nobel de Literatura o el Premi Nacional de Literatura. Autores com Margaret Atwood, Chimamanda Ngozi Adichie, Isabel Allende i Svetlana Alexiévitx han contribuït decididament a la literatura amb històries de resistència, feminisme i exploració de noves identitats.
Però, així i tot, encara i malgrat els avenços, continua existint una gran diferència entre la publicació i visibilitat de les escriptores en comparació dels homes. No obstant això, el llegat de les dones a la literatura és innegable i continua creixent amb força a tot el món.
No Comments