01 abr. El món de després del coronavirus i la defensa del bé comú
Des que va començar la crisi del coronavirus, els regidors d’Ara Maó a l’Ajuntament de Maó treballen de manera incansable des de l’equip de govern per detectar i atendre les necessitats més bàsiques del municipi, amb una especial atenció cap als col·lectius més vulnerables. I aquesta és ara mateix la nostra prioritat absoluta.
Però més enllà de la intensa gestió diària d’aquests moments tan difícils, des d’Ara Maó creim que també cal començar a reflexionar sobre la situació de crisi econòmica que de ben segur haurem d’afrontar una vegada superada l’emergència sanitària.
Sabem que l’actual situació d’excepcionalitat es pot allargar en el temps, i aquesta incertesa és el que ens preocupa, ja que amb tota seguretat les mesures d’emergència preses fins ara no seran suficients, i haurem d’encarar una segona fase en la qual haurem de fer front a la crisi econòmica que ens portarà la paràlisi que s’ha produït en l’economia.
Les errades del 2008 que no podem tornar a cometre
Sempre és útil recordar la història per intentar no repetir les mateixes errades, i en aquests moments cal tenir molt present la darrera crisi global, que va esclatar l’any 2008, i que va ser deguda, sobretot, a la bombolla immobiliària i al comportament especulador de bona part del sector bancari i financer, que van acabar fent trontollar l’economia productiva i de consum, en una crisi econòmica general i globalitzada.
Però el més greu és que la sortida d’aquella crisi es va basar en receptes neoliberals i d’austeritat, carregant les culpes en el deute i en l’empresa pública que, tot i que no era la causant de la crisi, va haver de suportar damunt les seves espatlles les polítiques per combatre-la.
Així, d’aquelles polítiques neoliberals que van imperar en una Europa liderada per Angela Merkel i secundada amb entusiasme, en el nostre cas, pel Govern central, es varen prendre decisions que avantposaven el pagament del deute públic a qualsevol altre tipus de despesa, o imposaven un sostre de despesa a totes les administracions públiques que limitava tota iniciativa per fer front a les necessitats dels ciutadans.
També es van dur a terme mesures recentralitzadores de serveis, en detriment de les administracions locals, sense oblidar el rescat de la banca, la mesura estrella d’aquell govern, que a hores d’ara la dreta espanyola continua negant.
En xifres del mateix Banc d‘Espanya, les ajudes a les entitats financeres des del 2009 sumen més de 76.000 milions d’euros, dels quals més de 56.000 milions provenien d’ajudes públiques directes. Pel que fa a ajudes públiques, el mateix banc central espanyol dona per perduts 42.000 milions d’euros, que no es recuperaran, que equivalen al 75% dels doblers públics destinats a sanejar la banca.
Aquelles mesures varen dur a un agreujament de la crisi, pel fet que a la retracció de la inversió privada es van sumar les retallades en el sector públic, que el van deixar sense marge per reaccionar davant la situació de manca d’inversió i de consum d’una ciutadania que va veure com es va precaritzar el mercat laboral. D’aquesta manera, la crisi econòmica es va convertir també en una crisi social.
En resum, per resoldre l’anterior crisi es van aplicar les mateixes polítiques neoliberals que l’havien provocat, mentre hem continuat consumint recursos naturals de manera ferotge, agreujant una crisi climàtica que podria esdevenir irreversible.
És l’hora d’enfortir el sector públic
Tenint molt present tot això que ha passat recentment, i en previsió que l’actual crisi sanitària doni pas a una crisi econòmica, des d’Ara Maó, com a agrupació d’esquerres i de conviccions ecologistes i municipalistes, hem de començar a dir en veu alta que no acceptarem noves retallades de drets i de serveis públics. Ara més que mai, és l’hora de defensar el sector públic i les polítiques socials.
Aquests dies, estem veient com des del nord d’Europa hi ha veus que aposten per solucions de ‘baixa intensitat’, evitant reconèixer aquesta pandèmia com una amenaça de crisi econòmica per a tots els europeus per igual. A més, la Unió Europea no vol adoptar mesures de política monetària i fiscal comunes, com seria l’emissió de deute públic amb garantia comunitària, que serviria per alleugerir la pressió a la qual estan sotmeses les economies nacionals, sobretot l’espanyola i la italiana.
Per altra banda, a l’estat espanyol, després de la contundent i discutible recentralització duta a terme per part del Govern central, deixant sense poder de decisió les comunitats autònomes, s’ha començat a posar damunt la taula la possibilitat d’intervenir els comptes municipals a través de l’apropiació dels seus superàvits, quan aquests haurien de servir a les corporacions locals per posar en marxa polítiques socials de proximitat. Una mesura davant la qual Ara Maó sempre estarà en contra.
És per tot això, que si volem sortir junts d’aquesta crisi, hem de tenir clar que només ho aconseguirem a través de l’enfortiment del sector públic, com a garant d’estabilitat i de serveis a la ciutadania, i combatent els intents de la dreta de tornar a aplicar polítiques neoliberals i antisocials. I, a la vegada, defensant la vertebració i l’aprofundiment de l’estat de les autonomies i el municipalisme, i apostant per polítiques imaginatives, basades en una economia més social i més respectuosa amb el medi ambient.
La història ens demostra que les crisis són moments en els quals poden sorgir noves realitats. De la darrera n’hem sortit repetint el mateix model socialment insolidari i explotador de recursos, però aquesta vegada les coses no poden seguir sent com abans, i potser tindrem una darrera oportunitat per crear un nou model que posi el bé comú al centre de tot. Ara Maó lluitarà perquè així sigui.
No Comments