El nostre posicionament davant la llei d’amnistia

El nostre posicionament davant la llei d’amnistia

És evident que durant els darrers anys ha existit un conflicte polític entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya. Segurament, aquest conflicte va tenir el seu moment més àlgid la tardor del 2017, quan es va celebrar el referèndum d’autodeterminació amb l’oposició de tots els poders de l’Estat. Aquest conflicte, que l’Estat espanyol ha estat incapaç d’afrontar per la via política, es va judicialitzar a partir de llavors. És innegable que un primer pas per tornar aquest conflicte a la política i desjudicialitzar-lo seria l’aprovació d’aquesta llei d’amnistia.

Arreu del món i a totes les èpoques, quan hi ha un conflicte social i polític, la millor garantia per la seva resolució és que les parts enfrontades també s’impliquin en la solució. Si hi ha un problema, els qui en són part han de ser també part de la solució. La criminalització de l’adversari, en qualsevol mena de conflicte, és la recepta segura cap al fracàs. Llevat que es doni per bo que l’única resolució possible d’un conflicte és l’esclafament de l’adversari. Aquesta, en tot cas, no és la nostra opció.

Arribats a aquest punt, seria interessant saber, llavors, com pretenen resoldre aquest conflicte, ja que per més jutges i policies que posin, no convenceran el 52% de la població catalana que a les darreres eleccions catalanes va votar per alguna opció independentista. O és que, en lloc de solucionar el conflicte prefereixen revifar-lo per obtenir rèdits electorals? Sembla que el seu objectiu no és la resolució del conflicte, sinó la humiliació de l’adversari, considerats com un enemic que només mereix desaparèixer.

Ara veim a un PP que s’oposa durament a una amnistia, però que no ha tingut problema altres moments d’impulsar amnisties fiscals per beneficiar a aquells que no havien volgut pagar imposts. La darrera, la que va aprovar el Govern Rajoy el març del 2012. Tampoc a Menorca ens escapam de les seves amnisties a conveniència: recentment han anunciat aquí a Menorca que volen fer una amnistia urbanística per exculpar tots aquells que s’han saltat la legalitat urbanística.

Però n’hi ha més: el president Aznar va signar un total de 5.948 indults que deixaven en llibertat i sense càrrecs aquest mateix nombre de culpables de delictes condemnats pels tribunals. De fet, Aznar ha estat el president de govern espanyol que més indults ha signat d’ençà que es va restablir la democràcia. Un altre president popular, Mariano Rajoy, va signar 898 indults entre els anys 2011 i 2018, 16 dels quals eren persones condemnades per delictes de corrupció.

I no només açò, els presidents populars no es van conformar amb aquestes mesures de gràcia, sinó que en algun cas van arribar a condecorar personatges de trajectòria infame, com el torturador franquista Melitón Manzanas, a qui Aznar va atorgar la Gran Creu del Reconeixement Civil. Són només alguns exemples dels quals no és precisament per estar-ne orgullosos, i que en cap cas no perseguien la resolució d’un conflicte social o polític.

Per altra banda, és cert el que diuen que el PSOE es va oposar, ja l’any 2021, a una primera proposició de llei d’amnistia i que ministres socialistes van explicitar la seva oposició a una mesura així. Lamentam que, en aquell moment, el PSOE es posés de perfil davant el conflicte polític amb Catalunya i s’oposés a l’amnistia, però celebram que ara estigui disposat a facilitar la tramitació d’una hipotètica nova proposició de llei d’amnistia.

Per tots aquests motius, des d’Ara Maó vam votar en contra de la seva moció, perquè el que fa és perpetuar el problema. No aporta solucions i, el que és pitjor, allunya aquesta solució de la via política, que és l’única vàlida per resoldre, amb garanties, els conflictes en democràcia.

 

No Comments

Post A Comment