27 juny El nostre rebuig sobre el pacte PP-VOX que limita el català com a llengua vehicular a l’educació
La polèmica entorn de l’ús del català a les aules sol presentar-se de manera esbiaixada davant la realitat. El debat està condicionat per determinats discursos polítics, especialment provinents de sectors del nacionalisme espanyol més conservador, que qüestionen la presència del català en el sistema educatiu.
Hem de recordar que la presència del català a l’ensenyament respon a un marc legal establert, recollit tant a l’Estatut d’Autonomia com a la Llei de Normalització Lingüística, i a la voluntat de garantir la igualtat de drets lingüístics de tota la ciutadania. Aquest procés de normalització lingüística, iniciat fa dècades, té com a objectiu compensar una situació de desavantatge històric que ha patit la llengua catalana. Es tracta de crear les condicions perquè el català tingui un estatus realment equiparable al del castellà, l’altra llengua oficial. Malgrat els avenços en competència lingüística i que actualment hi ha més persones que entenen, llegeixen i escriuen en català, l’ús social de la llengua continua disminuint, especialment entre la població jove. Aquesta realitat posa de manifest que el coneixement no sempre es tradueix en ús, i que s’ha de reforçar la percepció del català com una llengua útil i de prestigi social.
Malauradament, el govern de les Illes Balears ha impulsat, dins de l’acord pressupostari amb Vox per aprovar el sostre de despesa i els pressupostos autonòmics, la modificació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d’Educació de les Illes Balears, per introduir la figura de la “lliure elecció de llengua vehicular” (incloent-hi el català, el castellà o el bilingüisme) en totes les etapes educatives abans d’acabar la legislatura.
L’objectiu, segons PP i VOX és introduir la lliure elecció de llengua vehicular, a més de suprimir l’exigència del català en llocs de la funció pública.
L’escola, en aquest context, juga un paper clau, perquè és un dels pocs espais on el català manté un cert grau de centralitat com a llengua vehicular. Però fins i tot aquí, la seva presència és desigual, i en molts casos es limita a l’ús exclusiu del docent. L’objectiu del sistema educatiu és assegurar que tot l’alumnat, independentment de la seva llengua inicial, adquireixi una competència plena tant en català com en castellà. Aquest model ha estat àmpliament acceptat i avalat per organismes pedagògics i internacionals, i ha demostrat que no només no perjudica l’aprenentatge del castellà, sinó que garanteix un bilingüisme efectiu.
Les dades disponibles, com les dels informes PISA o l’enquesta d’usos lingüístics de 2014, mostren que la competència en castellà entre els joves catalanoparlants és elevada, mentre que l’ús social del català presenta una tendència descendent. En aquest context, propostes que plantegen una segregació lingüística o la llibertat d’elecció de llengua a l’escola poden generar desigualtats i dificultar l’objectiu d’assolir una veritable competència bilingüe. Aquesta lliure elecció, que pot semblar neutral, pot acabar arraconant encara més el català.
Açò s’afegeix, també, al fet que l’avaluació del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries assenyala que l’Estat espanyol no fa prou per protegir i promoure aquestes llengües.
L’experiència i les dades ens mostren que la immersió lingüística és una eina pedagògica eficaç per aconseguir una societat realment bilingüe, on totes les llengües oficials siguin conegudes i respectades.
Per tot el que s’ha exposat, el grup municipal Ara Maó va presentar al Ple de l’Ajuntament els següents punts d’acord que van ser aprovats per unanimitat:
1. Instar al Ple de l’Ajuntament de Maó a reafirmar el compromís amb la defensa i promoció de la llengua catalana com a llengua pròpia i oficial, element clau de cohesió social i de garantia de drets lingüístics de la ciutadania.
2. Instar al Ple de l’Ajuntament de Maó a rebutjar qualsevol iniciativa legislativa o executiva que suposi una reducció de l’ús del català com a llengua vehicular a l’ensenyament, sigui per mitjà de línies segregades o per altres mecanismes que desnaturalitzin el model educatiu actual.
3. Instar al Govern de les Illes Balears a mantenir i reforçar el model d’ensenyament en català, així com a desplegar mesures per garantir-ne
l’ús real i efectiu als centres educatius, especialment entre l’alumnat.
No Comments