El Pla d’Habitatge 2018-2021 de l’Estat no aclareix els problemes de l’Habitatge: al revés, els pot empitjorar

14 maig El Pla d’Habitatge 2018-2021 de l’Estat no aclareix els problemes de l’Habitatge: al revés, els pot empitjorar

Volem fer esment en les polítiques fetes al municipi, en el camí assenyalat pels experts

Els ajuntaments són els que es troben directament amb la problemàtica de l’habitatge en la seva ciutat, com és el cas de Maó. Actualment, la gran problemàtica amb què ens trobam és que cada vegada és més difícil, i en alguns casos impossible, trobar habitatge de lloguer disponible per a la ciutadania, i tot açò enmig d’una escalada de preus de venda que es dispara d’un 5,7 % a finals de 2016 a un 9,8 % a finals de 2017.

El nou Pla d’Habitatge aprovat pel govern central, però, no incideix en aquelles mesures necessàries. Preveu, principalment, ajudes econòmiques per a la compra i el lloguer d’habitatge per a col·lectius concrets, de fins a un 20 % en alguns casos. Com bé han assenyalat els experts i diversos sectors, com l’immobiliari o els gestors públics d’habitatge i sòl, açò no farà més que repercutir en el preu final tant del lloguer com de la venda de l’habitatge a disposició de la població. Així, qui exploti cases per llogar o qui es dediqui a la venda de cases aplicarà aquestes ajudes al preu resultant. És, exactament, el que va passar abans de la crisi immobiliària de 2008 amb mesures com les de Rodríguez Zapatero, criticades, per cert, pel PP.

La lectura dels experts és bastant unànime, i incideixen en el fet que és inapropiat aquest Pla. Algunes entitats, com l’Associació de Gestors Públics d’Habitatge fa esment cap allà on podrien anar les polítiques de foment de l’habitatge. Parlam de promoció pública d’habitatge social, acords amb entitats bancàries per a la concessió de crèdits o mesures fiscals que incentivin el lloguer. Però cap d’aquestes mesures apareixen al Pla. Tot al contrari, pretenen un sistema d’ajudes que el que farà, tal com es preveu, és repercutir en un empitjorament de la situació.

D’altra banda, la Llei d’Arrendament Urbans (LAU), aprovada pel PP, està basada, en essència, per afavorir els propietaris i impedir que una família pugui fer una planificació de vida en lloguer, com sí que passa en la immensa majoria de països europeus. La no regulació de preus, el fet que l’Estat no intervengui en el mercat, fa que sigui impossible una estabilitat. Baixar de 5 a 3 els anys de contracte i la possibilitat que el propietari multipliqui el lloguer pel que vulgui als llogaters segueix la tendència dels anys. La manca d’una planificació i política vertadera d’habitatge acaba de rematar la situació en què es troba l’Estat espanyol, que compta amb un parc d’habitatge de lloguer públic molt per davall de països com Alemanya o França.

Volem recordar que l’Ajuntament de Maó, en un dels seus primers plens, va declarar la ciutat lliure de desnonaments, i amb la declaració es va planificar un panorama d’actuacions encaminades a millorar la situació de l’habitatge. La política seguida pel Govern balear i consensuada amb l’Ajuntament també van en aquesta línia: promoció d’habitatge públic o acords amb entitats bancàries.

Entenem que aquesta és una problemàtica que s’ha d’abordar coneixent quines són les necessitats i la situació econòmica i social del territori.