25 set. El principal problema no és l’ocupació, sinó l’accés a l’habitatge
Ahir va tenir lloc el Ple municipal de l’Ajuntament de Maó del mes de setembre, durant el qual es va debatre una proposta del PP sobre l’ocupació il·legal d’habitatges, relacionada amb la proposició de llei que aquest partit ha presentat al Congrés dels Diputats.
Des d’Ara Maó, vam defensar que el principal problema de l’habitatge al nostre país no és l’ocupació, sinó la impossibilitat de moltes famílies d’accedir a un habitatge digne, així com la manca històrica de polítiques d’habitatge social. A més, vam subratllar la necessitat de debatre sobre el fenomen de l’ocupació des d’una visió àmplia i global de les problemàtiques relacionades amb l’habitatge.
El problema de l’accés a l’habitatge
Segons fonts del Consell General del Poder Judicial, durant l’any 2019, 59.671 famílies van ser desnonades a Espanya, un 30% a causa de l’impagament d’hipoteques i un 70% per l’impagament de lloguers. Unes xifres que a causa de la crisi econòmica produïda per la covid-19, és de preveure que vagin a l’alça.
Segons Amnistia Internacional, Espanya compta amb un dels percentatges més baixos d’habitatge social de la Unió Europea, concretament un 1,1%. Aquest percentatge només és superior al de Grècia i està molt lluny de les xifres de països com França (17%), Regne Unit (18%), Àustria (23%) o els Països Baixos (32%).
A més, Espanya acumula el 30% d’habitatges buits d’Europa (més de 3,4 milions d’habitatges buits, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística).
Manca de polítiques públiques
Aquesta realitat posa damunt la taula la necessitat d’impulsar polítiques públiques que facin possible l’habitatge social, per tal de fer efectiu el que diu l’article 47 de la Constitució espanyola:
Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació.
Però la realitat és que aquestes polítiques públiques a favor de l’habitatge social han estat pràcticament inexistents o testimonials, per la qual cosa aquest dret reconegut a la Constitució es queda en una mera declaració d’intencions, molt enfora de la realitat que pateixen moltes famílies. Una realitat agreujada per la crisi econòmica de 2008 i que, malauradament, veiem que ara es tornarà a repetir a conseqüència de la crisi sanitària.
Assistim a situacions que arriben a fer impossible la materialització d’aquest dret a l’habitatge digne: augment desorbitat dels preus dels lloguers (especialment a municipis on s’està produint el fenomen de la gentrificació), atur juvenil amb una taxa del 40,8% (la major de la Unió Europea), sous que no basten per pagar el lloguer, etc.
El fenomen de l’ocupació
Mentrestant, el fenomen de l’ocupació ha anat en augment a mesura que creixien les dificultats d’habitatge per a moltes persones. Ocupacions la majoria d’elles pacífiques, que s’han produït en habitatges buits, propietat de grans tenidors (especialment bancs i fons d’inversió), però també, en alguns casos, de petits propietaris que veuen vulnerat el seu dret a la propietat, un dret reconegut per la Constitució.
És cert que s’estan produint casos d’ocupació conflictiva, que s’han de perseguir, i que res tenen a veure amb la qüestió de l’habitatge, sinó que se situen en l’àmbit de la seguretat ciutadana. A Maó mateix en tenim uns quants, però són casos minoritaris, que exigeixen una resposta tendent a l’erradicació de les pràctiques delictives que s’hi duen a terme.
Cal destriar el vertader problema de l’habitatge
Ara veiem com d’un dia per l’altre l’ocupació passa a ser el problema més greu de tots els que tenim. I sospitam que el mercat immobiliari s’està començant a ressentir, i que s’està preparant el terreny per a la crisi econòmica que vindrà, generant una alarma social que respon a una estratègia de cortina de fum per crear por i trobar arguments per fer fora gent que en realitat no pot pagar els preus abusius dels lloguers i les hipoteques.
Per tot açò, creiem que aquest debat s’ha de fer contemplant el problema de l’accés a l’habitatge en la seva globalitat, perquè si no ho feim així, la proposta del PP servirà en la immensa majoria dels casos per deixar sense casa a famílies que no poden pagar les hipoteques o els lloguers.
Quan aquesta proposició de llei es debati en el Congrés dels Diputats, esperam que les forces progressistes de l’Estat espanyol sàpiguen destriar el vertader problema que genera l’incompliment del dret constitucional a l’habitatge, i que no entrin en el joc de manipulació dels que defensen altres interessos.
Des d’Ara Maó instam a totes les forces polítiques amb presència a les institucions públiques a adoptar les polítiques necessàries per garantir el dret a l’habitatge, reconegut en l’article 47 de la Constitució.
Podeu recuperar el Ple fent clic aquí.
No Comments