05 febr. El teixit cultural i l’administració: un binomi vital
El passat divendres 1 de febrer va tenir lloc a la Biblioteca Rubió i Tudurí la taula rodona: Una ciutat per a la cultura organitzada per Ara Maó. Davant una trentena d’assistents els tres ponents convidats van compartir les seves experiències i van respondre segons la trajectòria de cadascú a les preguntes plantejades: quina hauria de ser la relació idònia entre el teixit cultural i social i quin grau de coneixement tenen de les institucions i el seu funcionament.
En primer lloc, Joana Català –amb experiència com a regidora de cultura, directora i gestora de la Mola (2004 – 2017) i, actualment, directora general de Cultura al Govern– va exposar la necessitat de conèixer prèviament les associacions i els col·lectius així com l’oferta i les demandes del públic per a fer una bona feina a nivell polític. Els ajuntaments han de caminar de la mà amb aquest entramat i no marcar directrius. La fórmula de la cogestió tant per a espais com per programació cultural ha de tenir recorregut. També va proposar la creació de comissions temàtiques de participació del sector per a coordinar les agendes dels diferents espais i equipaments culturals de la ciutat. En segon lloc, Mireia Costa –sòcia de l’associació cultural Campi qui pugui, responsable del projecte Brunch Menorca des del 2014–, va reconèixer les dificultats que presenten els temes burocràtics i que poden endarrerir els projectes, també que manca una relació més fluida amb les administracions per exemple a l’hora de tancar pressupostos. I va defensar el poder transformador de la cultura dins l’àmbit social, així com les connexions que s’estableixen entre artistes i que poden dur a noves col·laboracions. La proximitat en aquestes activitats és un element clau per bastir connexions. En tercer i últim lloc, Cristian P. Coll –realitzador de projectes de comunicació audiovisual amb Tramuntana Fotografia i col·laborador amb l’entitat dinamitzadora Es Far Cultural–, va demanar que es valorés més la feina de planificació de qualsevol projecte cultural perquè tots, independentment de les característiques específiques, tenen un abans, un durant i un després. Va posar en valor el teixit associatiu. S’han de crear estratègies que assegurin la continuïtat i l’estabilitat dels projectes que funcionen. I resoldre la manca de punts d’unió, espais de trobada i de creació tant per creadors com per consumidors, com poden ser centres cívics o associacions de veïns que comptin amb el suport de les institucions, ja que la participació que poden provocar no és comparable a la difusió que es pugui fer des de les entitats. “Ca l’Avi” de Ciutadella o “Matadero” de Madrid són models que es poden copiar i expandir.
El debat es va obrir al públic i van sorgir conclusions interessants que van demostrar que l’opinió generalitzada és que el sector cultural és un generador d’economia poc potenciat. S’entén que l’acompanyament que ha de fer l’administració no ha de ser assumir tota la despesa econòmica sinó crear convenis que impliquin la part privada, empreses que puguin fer de mecenes, ja que els incentius fiscals existeixen. De fet, hi ha una llei de mecenatge, però s’hi d’aprofundir més. Per aconseguir posar en pràctica una política cultural municipal més oberta s’han de trencar costums establerts i formes de gestió tradicionals i cercar noves fórmules que mirin d’encabir projectes innovadors.
No Comments