El TIL suspès pel tribunal: què passa quan es fan polítiques d’esquena al poble

Cal canviar la manera de fer política i escoltar la gent: ha d’anar de baix i dalt, no a l’enrevés

El projecte del TIL representa la voluntat de minoritzar la llengua catalana als centres des d’un plantejament centralista programat de dalt, no una voluntat de millorar el sistema educatiu: per açò s’ha suspès

Hem vist com el TSJIB suspenia l’aplicació del decret que implantava el TIL als centres educatius de les Illes Balears, cosa que era d’esperar, tenint en compte que el Govern ha actuat sempre d’esquena als ciutadans, a aquells que volien i esperaven que els representants polítics s’asseguessin a consensuar unes polítiques educatives que necessiten d’un gran consens. Sindicats, col·lectiu de mestres, les associacions de pares i mares, la universitat, partits polítics, gent del món de l’àmbit acadèmic, milers de persones sortint al carrer, els propis inspectors educatius, desenes i desenes de centres que manifesten estar-hi en contra i treballant hores infinites per ajustar-se al que es demanava mentre observaven com dels projectes pedagògics i reflexions d’equip no se’n feia gens de cas, tothom ha fet el crit al cel davant les polítiques educatives d’imposició d’un govern que ha maldat per acontentar els seus, per radicals que fossin, abans que escoltar tots els agents implicats.

Però aquest camí duu irreversiblement al precipici, com hem vist. Una sentència del TSJIB fa tirar enrere el decret. Des d’Ara Maó consideram que açò és el que passa quan es fan polítiques d’esquena als ciutadans. I per aquest motiu, és absolutament imprescindible escoltar la gent, fer-la participar de la vida pública, atendre les demandes de les persones implicades en els afers que correspon. Si una llei ha de ser acceptada, quants més ciutadans i partits la recolzin més durarà, en cas contrari pot durar el que dura una majoria. Però, en el fons, aquest decret era com la llei de l’avortament: una compensació electoral a uns col·lectius radicals. De projecte, cap ni un, ho han demostrat quan han desoït completament tothom que des del raciocini reclamava un consens, i quan han pretès introduir l’anglès sense una progressivitat i uns mitjans adequats: l’única dèria era reduir l’ús del català a les escoles i instituts, com manava el partit des de dalt.

Així mateix, des d’Ara Maó demanam quina és la situació dels 3 directors de Maó, l’expedient dels quals encara no ha estat tancat, fet que comporta en si mateix un escàndol públic. Aquest expedient feia referència al primer projecte de TIL, que ja va ser suspès al seu moment pel tribunal. Situacions com aquestes no poden existir en un estat democràtic, en què és el mateix govern qui perpetra el salt a la llei i a les voluntats ciutadanes.

Aquest ha de ser un toc d’atenció perquè ens adonem que no podem seguir amb la mateixa tònica. Esperem que el govern escolti la veu dels tribunals, quan no ha escoltat totes les altres, i no continuï fent ús de la seva força de majoria a les institucions. La societat millorarà quan els poders públics aprenguin a fer política de cara als seus conciutadans. Llavors podrem dir que hem fet una passa endavant. Aquesta ha de ser la nostra fortalesa. Aquest serà el nostre futur.