Els pressupostos de 2016 de l’Ajuntament de Maó recuperen l’estabilitat pressupostària obligada per llei amb més despesa social

Els pressupostos de 2016 de l’Ajuntament de Maó recuperen l’estabilitat pressupostària obligada per llei amb més despesa social

L’IBI queda per davall de 3 dels 4 anys de la legislatura anterior, només per damunt de 2015 (any electoral) en què van disminuir dràsticament

Aquesta setmana s’han aprovat per Ple els pressupostos de l’Ajuntament per a 2016. La veritat és que sempre és complicat explicar de forma planera un text tan complex com és un pressupost. I no només per la seva complexitat i de difícil comprensió per al ciutadà, sinó perquè se solen confrontar amb el pressupost anterior, quan després el que s’acaba gastant al llarg de l’any sol acabar essent molt diferent.

És per açò que s’han qualificat els pressupostos de realistes, prudents i transparents. Si uns doblers acabaven anant destinats a pagar personal de Geriàtric (capítol 1) allà és on han d’anar pressupostats. Si deim que les ajudes a entitats han de ser de lliure concurrència, però després 2/3 de les que s’han donat en 2015 han acabat sent extraordinàries, val més aclarir que són nominatives. Que sigui al màxim de real el que es gasta i que el ciutadà ho sàpiga.

Així, es fixen dues prioritats clares:

  1. Acció social: en augment de partides en educació 0-3 anys, programes de garantia de nutrició per a infants… Fer front a la demanda social és una necessitat que l’Ajuntament ha d’afrontar sense cap mena de dilació. La crisi, per moltes macroxifres que apareguin, no ha passat per una part immensa de la població, que necessita l’empar de l’Ajuntament. No escatimarem ni un euro en atenció social.
  2. Promoció i reactivació econòmica: formació ocupacional, suport al petit comerç, rehabilitació de cases… Es tracta d’enfortir el teixit comercial per consolidar l’economia.

I tot açò s’ha de pagar. En aquest sentit, el que ha copat més l’antenció per la premsa i per l’oposició és la qüestió de l’IBI. Tanmateix, hem de fer algunes remarques importants perquè s’ha fet molta demagògia. No hem d’oblidar que la pujada de l’IBI ve donada per l’aprovació del pla financer, que a la vegada ve donada per l’incompliment de la regla de despesa de l’exercici de 2014 (en gestió anterior del PP), amb una desviació de 1.800.000 euros, i és d’obligat compliment. Aquest fet posa en la tessitura de dues opcions bàsiques: 1) disminuir despesa (fer retallades), que és un element al qual no estem disposats, ja hem explicat que hem de fer front a la despesa social i no hi renunciarem; o 2) compensar amb l’IBI i recuperar un 70% del rebaixat l’any 2015. Recordem que el 2015 és l’únic any de la legislatura anterior que l’IBI està més avall que ara, tots els altres estan per damunt. Que fos any electoral pot donar alguna explicació. El PP força, i més tenint en compte que no compleixen la regla de despesa de 2014, a aquesta mesura a qualsevol govern que arribi. Però l’IBI resultant, ara, està més avall que 3 dels 4 anys anteriors del PP.

Us mostram una gràfica de la recaptació per IBI dels darrers anys i unes dades comparatives que demostren qui va castigar més els ciutadans de Maó va ser el PP durant les anys 2012, 2013 i 2014:

L’IBI:

  • Al 2012 es va augmentar entre un 4 i un 7% en relació a l’any anterior.

  • Al 2013 es va augmentar entre un 5 i un 8% en relació a l’anterior, any rècord absolut en recaptació en concepte d’ IBI en tota la història recent

  • Al 2014 vàren baixar retornant al seu primer any de legislatura 2012

  • Al 2015, any electoral, és quan per primera vegada baixen els impostos en comparació a la seva propia legislatura.

O, dit d’una altra manera, l’IBI de 2016 és:

  • un 3,68% inferior al del 2014
  • entre un 7,91 i un 10,29% inferior al del 2013
  • entre un 0,38 i un 5,77% inferior al del 2012

D’altra banda, una possible tercera via, que és la d’endeutar-se més amb els bancs (com plantejava el PP en roda de premsa), és inviable, ja que ni és un ingrés real (els doblers s’han de tornar) ni computa per millorar els paràmetres que marca la llei d’estabilitat pressupostària.

En definitiva, s’han d’estabilitzar els pressupostos per fer front a necessitats de la població, i aquesta ha estat la prioritat. Tot i amb açò, som conscients que explicar un pressupost no és tasca fàcil, i que estem oberts a explicar amb més detalls diferents qüestions que apareguin i que els ciutadans vulguin saber. Us podeu dirigir a nosaltres per ampliar aquesta informació.

No Comments

Post A Comment