30 maig Ens oposam a reconvertir sól rústic en urbanitzable
Un article publicat al Diario de Mallorca el passat dimecres 21 de maig, que es titula “l’habitatge com excusa”, i signat pel Grup d’Opinió d’Arquitectes comença centrant el debat en que: “Tots estarem d’acord en que actualment l’accés a l’habitatge és una de les principals preocupacions a bona part d’Europa i que aquí, a les Illes Balears, aquesta problemàtica es manifesta amb especial intensitat”.
“Davant d’aquesta situació, si ens demanam perquè aquí es tan greu la crisi de l’habitatge, la resposta és clara: som un territori limitat, molt depenent del turisme i amb una economia en constant creixement que necessita contínuament mes ma d’obra. És a dir, tenim un model que provoca un increment desproporcionat de la població i on bona part de l’habitatge es
destina al turisme. Per tant, no podem confiar únicament en solucions urbanístiques o territorials per resoldre un problema que És estructural.
És imprescindible abordar aquesta qüestió des d’altres àmbits i el més determinant, sens dubte, es el turístic. Així, no ens hem de deixar enganyar pels qui ara parlen d’aplicar mesures de contenció, quan aquestes mesures ja es van intentar en legislatures anteriors. Cal reconduir el nostre model”.
Ja comencem a ser molts que creiem que el model econòmic hi té moltíssim a veure amb els altres problemes que patim, entre ells el de l’habitatge, que no són problemes urbanístics sinó estructurals. Un model econòmic que es fonamenta en dur cada vegada més turistes a un territori fràgil com és una illa i que ja es veu que no pot aguantar-ho. Un model que es fonamenta en tenir molta ma d’obra no qualificada i el més barata possible i mal pagada, que molt sovint han de malviure o inclús dormir en vehicles perquè no tenen ni es poden pagar un habitatge. Un model que, a més, pressiona per desviar gran part de l’habitatge que passa a destinar-se al propi negoci turístic.
Per fer-nos una idea i tenir una referència del que realment esteim rallant: el salari mitjà a Balears l’any 2023 va ser de 23.126€ anuals, o sigui de 1.651€ bruts (amb 14 pagues) mensuals. Amb totes les reserves possibles quan es xerra de mitjanes, és fàcil veure que l’habitatge anomenat de preu limitat posa un “límit” tan alt que la majoria de la població tampoc hi arribaria.
No val la pena ni comentar els preus de venda i lloguer de l’habitatge lliure actualment, especialment davant la negativa del govern Prohens de declarar-se “zona tensionada” i poder entrar amb els topalls de la Llei Estatal d’Habitatge que no s’aplica a Balears per la seva negativa.
No Comments