Exigim que es recuperi la plaça d’assessor lingüístic el més prest possible

27 juny Exigim que es recuperi la plaça d’assessor lingüístic el més prest possible

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears manifesta que la llengua catalana és la pròpia de les Illes Balears i que és oficial, juntament amb la llengua castellana. D’aquest plantejament, se’n deriva, segons el mateix estatut, que «les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears». D’aquest mandat estatutari bàsic se’n deriva molta legislació i desplegament normatiu.

Un exemple clar és la Llei de Normalització Lingüística 3/1986, que estableix, a l’article 4, que «els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a fer efectius la promoció, el coneixement i l’ús normal de la llengua catalana».

I no només és el cas de la legislació lingüística específica, sinó també legislació general sobre règim administratiu, com és el cas de la 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma, que regula els usos de la llengua catalana en els tràmits administratius.

El Decret 49/2018 sobre l’ús de les llengües oficials a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té com a finalitat desplegar l’ordenació legal de l’ús de les llengües oficials a l’Administració de la Comunitat Autònoma, i especifica, en l’article 3.3 i 3.4, que «l’Administració de la Comunitat Autònoma ha de garantir la qualitat lingüística dels seus textos, especialment els adreçats als ciutadans» i que, «Igualment, els textos de l’Administració de la Comunitat Autònoma s’han d’ajustar als criteris d’estil establerts, sempre d’acord amb la tradició de la llengua formal» (entenguem que el mateix decret esmenta que les derivades del decret també afecten les institucions locals, com els ajuntaments). Aquest plantejament ja no només consolida els drets de la ciutadania en matèria lingüística i en la regulació dels usos de la llengua, sinó que també fa preceptiu a l’administració el deure de vetlar per un model de qualitat lingüística.

Tot aquest marc jurídic també serveix de base al Reglament d’Usos Lingüístics aprovat per aquest Ajuntament de Maó l’any 2018, que regula els usos lingüístics de l’Ajuntament amb la ciutadania. De forma específica, l’article 3.2, especifica que «Com a suport tècnic per a l’aplicació d’aquest reglament, l’Ajuntament de Maó ha de mantenir, dins el seu organigrama administratiu, el Servei d’Assessorament Lingüístic, que ha de dotar amb els mitjans tècnics i humans adequats». I s’especifiquen quines són les funcions que ha de tenir, tant de tractament de documentació interna com de dinamització externa. Recordem que aquest reglament, a banda de seguir els preceptes i mandats jurídics de la legislació de referència, és iniciativa del pacte
de govern anterior del qual també formava part l’actual batle.

Fa ja uns mesos, la plaça d’assessorament lingüístic de l’Ajuntament va quedar desatesa, atès que la persona que la cobria es va jubilar. Des d’aquell moment, no s’ha sabut res més del procés que hauria d’acompanyar el proveïment d’aquesta plaça més enllà del fet, repetidament exposat en comissions informatives per part de l’equip de govern, que ho té previst per convocar, encara que sempre sense concretar data. Atesa la necessitat de cobrir una feina que sabem que és necessària a l’Ajuntament (la generació de documentació per tractar va creixent) i que, a més, és preceptiu per la legislació esmentada, el grup municipal Ara Maó va proposar al Ple de l’Ajuntament els següents punts d’acord, que van ser aprovats per unanimitat:

1.Instar a l’Ajuntament de Maó a cobrir la plaça d’assessor lingüístic, tal com està previst a l’organigrama administratiu i al mateix Reglament d’Usos Lingüístics aprovat, sense més dilació, convocant la plaça fixa corresponent de manera immediata.

2. Instar a l’Ajuntament de Maó a cobrir la plaça d’assessor lingüístic, de manera interina si escau, mentre no es finalitzi el procés selectiu de l’esmentada plaça fixa, perquè no continuï per més temps desatesa la feina de vetlar per la qualitat lingüística dels textos interns del mateix Ajuntament, així com per emprendre immediatament la política de dinamització lingüística externa que es precisa a la nostra comunitat.