01 ag. Expressam el nostre profund rebuig als actes que van tenir lloc a Torre Pacheco
Des del grup municipal d’Ara Maó, volem expressar el nostre suport a la moció presentada pel grup del PSOE per condemnar els atacs racistes contra persones immigrades. Aquest suport, però, no és acrític: reclamam també més contundència del govern central en matèria migratòria, especialment en la revisió de la situació a Ceuta i Melilla, on les “mesures dissuasòries” aplicades per les forces de seguretat són incompatibles amb els drets humans.
Però centrem-nos en el que va ocórrer al plenari. El senyor Cardona, fidel al guió del partit que l’ha col·locat com a cap de llista, va tornar a recórrer a la demagògia i al discurs xenòfob, com ja va fer durant el debat de pressupost. Aquella vegada repetia com un mantra: “120.000 euros per als de fora, 60.000 per als d’aquí”, referint-se al Fons Menorquí de Cooperació i a les ajudes al lloguer per a joves. Manipulació pura i dura. Obviant, això sí, que el pressupost total per Maó ascendia a 49 milions d’euros.
La seva tècnica recorda la del “disc ratllat”, aquella estratègia comunicativa destinada a esgotar la paciència i imposar una idea per repetició, però pervertida per al servei del discurs de l’odi.
En lloc de centrar-se en els fets vergonyosos ocorreguts a Torre Pacheco, on es va atacar a persones immigrades, el senyor Cardona va preferir desviar l’atenció amb una sèrie de propostes plenes de doble intenció i prejudicis.
S’hi pot llegir entre línies:
– Condemnar la violència només si la víctima és una persona gran? Tota violència és condemnable.
– Suggereix que les persones migrades no compleixen la llei? Aquesta insinuació és ofensiva i perillosa. Tothom ha de complir la llei, però no hi ha lloc per al prejudici legal.
– “Les persones que vinguin de manera regular seran benvingudes”, diu. I les que fugen de la guerra, de la gana, de la persecució? Què en fem, d’elles? D’on surten aquestes “persones regulars”? De països on la “regularitat” és una quimera.
El que mai diu el senyor Cardona és la veritat incòmoda: que molts dels problemes migratoris comencen amb les màfies als països d’origen, amb les empreses que aquí exploten persones sense papers, amb una política migratòria europea que només defensa fronteres, no vides.
Critica les ajudes al Fons Menorquí de Cooperació, però oblida que aquestes ajudes busquen millorar les condicions de vida als països d’origen, per evitar que les persones es vegin obligades a fugir.
El seu discurs antiimmigració no és casual, és orquestrat per dividir, per sembrar odi, per culpabilitzar les persones estrangeres de les mancances socials i econòmiques. Una estratègia vella, però efectiva: empobrir, enfrontar i governar des del caos.
Vostè no defensa la convivència, vostè la dinamita. No lluita contra la pobresa, vostè odia les persones pobres i enganya els seus votants fent-los creure que la culpa és del pobre estranger.
El seu silenci davant del genocidi del poble palestí, davant dels estats que maten amb bombes i gana, revela que la seva preocupació no és la vida, sinó el control social.
No Comments