07 ag. Festa i participació després de la pandèmia
El passat divendres, vam celebrar el col·loqui ‘Festa i participació després de la pandèmia’, amb la voluntat d’encetar un debat al voltant de les festes i la participació ciutadana, i reflexionar sobre com fer festa d’una manera plural, respectuosa i diversa.
L’acte va comptar amb la participació d’Annabel Villalonga (glosadora), Jordi Orell (musicòleg) i Jordi Saura (historiador), i va moderar Pau Obrador (sociòleg i geògraf).
Festa en temps de pandèmia
En el primer bloc es va convidar els participants a reflexionar sobre la naturalesa de les festes populars i les conseqüències que la pandèmia tindrà en la configuració d’aquestes.
Pau Obrador va obrir el debat assenyalant que les festes són un element central dins la cultura menorquina, que marquen el ritme de l’illa i la manera de relacionar-se dels menorquins i, a la vegada, són un gran constructor de la identitat insular i dels diferents pobles.
Jordi Orell va afirmar que xerrar de festa implica parlar de projecte social, ja que la festa constitueix un espai en el qual ens sentim partícips, durant uns dies, d’una ficció que anomenam ciutat o poble, i va advertir que hi haurà persones que després de la pandèmia, i en nom de la seguretat i la salut, intentaran que no recuperem la festa i el seu esperit transgressor.
Per la seva banda, tant n’Annabel Villalonga com en Jordi Saura van assenyalar que la pandèmia està provocant l’emergència d’una festa més íntima, de petites celebracions, en oposició a la festa més massiva que coneixíem fins ara, i que trenca la idea de col·lectivitat inherent a les festes.
Com podem fer unes festes més plurals, diverses i vives?
Pau Obrador va començar aquest segon bloc recordant que totes les tradicions han estat inventades en algun moment i que totes les festes evolucionen, amb actes que es consoliden i altres que desapareixen.
A més, va subratllar que les tradicions mai no són políticament i socialment neutres, ja que reflecteixen les relacions de poder, la idea de comunitat imperant, les relacions de gènere o la diversitat cultural. Un exemple clar d’això, seria la participació de les dones en la colcada.
En aquest sentit, Annabel Villalonga va remarcar que la cultura s’ha de mantenir però s’ha de transformar, i va fer referència al paper de la dona a Ciutadella, mostrant-se convençuda que el dia que una dona pagesa digui que vol sortir a la colcada, ningú no li ho podrà impedir.
Per la seva banda, Jordi Saura va explicar que les festes de Gràcia es caracteritzen, precisament, pel canvi, amb la introducció d’elements nous com la samba, i es va referir a la violència de gènere i a la integració social com a problemes que cal abordar per avançar cap a unes festes més inclusives i diverses.
Finalment, Jordi Orell va assenyalar que, a parer seu, les festes han involucionat en alguns aspectes durant els darrers anys, com en el major protagonisme dels actes religiosos, un fet que s’hauria de replantejar des de l’esquerra. També va fer referència al problema de la participació, i va apostar per un model de festes que interpel·lin a sectors més amplis de la ciutadania, integrin els nouvinguts i recuperin espais intergeneracionals.
El disseny de les festes i la mercantilització de l’espai públic
Durant el torn obert de paraula es va plantejar la problemàtica de la privatització de l’espai públic, una tendència que amb la pandèmia s’ha vist agreujada amb l’ampliació de les terrasses, i que en l’àmbit de la festa es tradueix en una importància cada vegada major de les activitats que generen negoci. En aquest sentit, es va expressar la preocupació perquè les festes s’acabin convertint en una gran botilada, i perdin el seu caràcter tradicional d’espai de trobada i cohesió.
També es va posar damunt la taula la decadència de les festes populars que tenen lloc al llarg de l’any, com la festivitat de Sant Pere, que perden protagonisme en favor de les macrofestes.
Finalment, es va fer referència a la necessitat d’incorporar més sectors de la ciutadania a la festa, a través de la creació de teixit social i veïnal, per tal que les entitats puguin prendre el protagonisme en el disseny i configuració d’unes festes més diverses i participades, i que s’adaptin a les noves realitats.
No Comments