25 oct. ‘La gestió de l’aigua, una prioritat’ – Article d’Ara Maó, Volem Sant Lluís i Som Es Castell
Les agrupacions ciutadanes de Llevant, Volem Sant Lluís, Som Es Castell i Ara Maó, preocupades per la greu situació de l’aigua en els nostres municipis, hem decidit abordar de manera conjunta aquesta problemàtica per tal d’aportar una visió única en la recerca de solucions.
La gestió de l’aigua és una de les principals preocupacions de Menorca i les accions per millorar la quantitat i qualitat d’aquest recurs natural són, en molts de casos, lentes i costoses.
Als problemes de qualitat s’afegeixen els problemes de quantitat, que de manera exponencial, s’han agreujat enguany a causa de la massificació turística i els efectes del canvi climàtic, que ha produït una sequera tècnica i una major demanda en el consum. Aquesta conjunció d’efectes ha fet que hi hagi una preocupació real pel subministrament suficient d’aigua potable a la població, que és la competència i obligació que tenim els ajuntaments.
És per açò que cal establir un programa d’accions concretes, derivades dels plans de gestió sostenible de l’aigua aprovats ja en molts de municipis, encaminades a millorar les infraestructures relacionades amb el cicle de l’aigua, així com a establir una millor regulació d’aquest recurs i fer-ho en el menor temps possible.
En primer lloc, cal renovar les infraestructures per guanyar en eficiència i reduir les pèrdues tant com sigui tècnicament possible. Al mateix temps, cal cercar fonts alternatives, algunes ja conegudes històricament, com recuperar l’aprofitament de l’aigua de pluja mitjançant cisternes i aljubs, o solucions tecnològiques que ens permetin aprofitar les aigües residuals.
Algunes d’aquestes iniciatives ja estan executades o en marxa, però es necessita el treball coordinat amb el Consell Insular i el Govern balear per poder fer front a l’alta demanda de recursos econòmics que aquestes obres suposen.
I tampoc no hem d’oblidar la necessitat de completar les xarxes de sanejament on encara manquen. Una obligació que topa amb nombrosos entrebancs burocràtics, que s’afegeixen als econòmics, i als quals els ajuntaments no podem fer front en solitari.
Per altra banda, tenint en compte el clima mediterrani i les tendències climàtiques, resulta pertinent reflexionar sobre alguns dels usos actuals de l’aigua, com per exemple el seu ús en piscines i en reg de zones enjardinades, dos grans consums domèstics i turístics on hi ha marge de millora.
En el cas de les piscines, pot resultar sorprenent que Menorca sigui un dels territoris de l’estat espanyol amb més piscines per habitant. En tot cas, cal un debat per arribar a un consens social sobre la necessitat de regular-ne la construcció i la gestió. Al mateix temps, convé cercar fonts alternatives per omplir-les, com l’aigua de pluja o de la mar.
Pel que fa a les zones enjardinades, no podem continuar imitant la vegetació de climes molt més plujosos i amb temperatures més baixes. És urgent que la jardineria faci servir espècies adaptades al nostre clima, amb baixos requisits hídrics. En el cas concret de les gespes ja s’estan mantenint jardins amb el color mediterrani de l’estiu, l’ocre, que comença a esdevenir una tendència en sectors més sensibles a la situació actual.
En ambdós casos, tant en les piscines com en la jardineria, la fiscalitat també pot ser un bon complement per optimitzar el consum, juntament amb la regulació dels diferents plans i ordenances que s’hauran de modificar per adaptar-nos a la nova realitat.
Tampoc podem oblidar que som una illa amb un sector primari delicat, al qual no podem renunciar, ja que és un dels pilars de la conservació del territori. A més, tenim la necessitat d’avançar cap a la sobirania alimentària. És imprescindible, doncs, que l’activitat agrària dugui a terme unes bones pràctiques, sobretot pel que fa al consum d’aigua, i que aquestes comptin amb les ajudes necessàries per fer el canvi cap a un model sostenible. Per altra banda, les que no superin els índexs de sostenibilitat, en ser contràries a l’interès general, han de quedar fora de les ajudes, ja que aquestes surten dels pressupostos públics, és a dir, de tota la ciutadania.
Mantenir el producte local de qualitat i de km 0 implica assegurar-ne també la seva sostenibilitat, en un entorn d’estrès hídric que previsiblement s’anirà agreujant en el futur, segons els informes oficials. Per açò, en els cultius que requereixen una aportació d’aigua suplementària a la pluviometria, cal optimitzar els sistemes de reg, ser eficients en l’ús de l’aigua, evitar pèrdues per evaporació i fer un control estricte dels cabals utilitzats, introduint comptadors moderns, precisos i amb sistemes de tele lectura, que ens permetin disposar de dades fiables i en temps real, per tal que l’administració competent, Recursos Hídrics del Govern balear, en faci el seguiment necessari per evitar males praxis. En aquest sentit, és imprescindible la coordinació i implicació de totes les administracions que intervenen a diferents nivells, per tal d’aconseguir un ús raonable de l’aigua en la producció d’aliments.
Per aconseguir tot açò, caldrà que ajuntaments, Consell i Govern balear, destinin un tant per cent concret a aquestes millores i que, sobretot en el cas del Govern, els criteris siguin els d’ajudar a una societat, la menorquina, que ha treballat per tenir una illa ben conservada i uns recursos preservats. El fet de tenir una millor situació que la resta d’illes no ens ha de perjudicar en el moment d’establir prioritats; al contrari, s’ha de reconèixer l’esforç de Menorca en aquest sentit. Cal planificar les infraestructures necessàries per a l’abastament, sanejament, tractament i regeneració d’aigües, així com l’actualització de la fiscalitat, fomentant l’estalvi del recurs i penalitzant el malbaratament i l’ús abusiu de l’aigua.
Les agrupacions d’electors de Maó, Sant Lluís i Es Castell ens comprometem a continuar fent feina des dels ajuntaments per impulsar totes aquestes mesures, i a fer força davant la resta d’administracions per aconseguir que la millora de la gestió de l’aigua esdevingui una prioritat. Sabem que l’aigua és un recurs escàs i que la demanda s’ha de limitar i racionalitzar. No ens podem permetre el luxe de malbaratar un recurs finit, valuós i bàsic per a la nostra supervivència i la de les generacions futures.
Ara Maó
Som Es Castell
Volem Sant Lluís
Article publicat al diari Menorca el dia 21 d’octubre de 2022
No Comments