29 set. Interessant col·loqui “L’aigua, un bé comú”
Ahir va tenir lloc as Freginal una xerrada ben interessant sobre la gestió de l’aigua, un tema que és d’actualitat les darreres setmanes. Es va posar en evidència que aquest era una tema d’alta sensibilitat, tot i que la problemàtica no és ni de bon tros nova.
El conductor del col·loqui va ser Samuel Moll és enginyer expert en temes de gestió de l’aigua i gerent de l’empresa Aigües Cala Blanca, que s’encarrega de l’abastiment d’aigua d’aqueta urbanització. Va intervenir en totes les preguntes que se li van formular, que van abarcar diferents àmbits, després que fes una introducció en què posava damunt la taula les qüestions que intervenien.
Va fer una primera introducció parlant de la importància que els romans donaven a la qualitat de l’aigua, i la posava en contraposició a la deriva que agafa amb els desenvolupaments urbanístics i la política de pous en l’actualitat. No va estalviar les crítiques a la poca exemplaritat de l’illa, Reserva de la Biosfer, en gestió d’energia, aigua i residus.
Assenyala la falta de diàleg entre tots els agents que intervenen en la gestió de l’aigua (diferents administracions, també entre elles, sector privat, entitats…). Va advocar per un model ideal de gestió que seria un consorci insular. Amb tot, no va amagar que per pal·liar els efectes de les mancances actuals faran falta molts de recursos en els propers anys, cosa que no sap si els governs hi estan disposats. Les infraestructures hauran de ser un punt clau en aquestes inversions. També caldrà atorgar un paper important a l’aigua depurada, de la qual se n’ha de treure un rendiment per a molts d’usos: rec, neteja urbana, neteja portuària… Aquí hi entra una qüestió no gens secundària, i és com se substitueix el rec per aquesta nova aigua: incentivació als pagesos, desincentivació fiscal per usar aigua de pou… Tot són elements a valorar políticament.
També es parla de tarifes, i del fet que una bona política d’aplicació de preus que desincentiva el consum té incidència. Actualment existeixen les diferències tarifàries, però s’hi pot incidir més.
Respecte a la qualitat de l’aigua i la preocupació existent referent a la presència de nitrats, s’han d’assenyalar dos orígens: els puntuals (boers que no estan ben gestionats, fuites de clavegueram…) i extensius (utilització d’adobs en general). És difícil saber quin dels dos té més incidència. En tot cas, la solució no és única ni immediata, cal conscienciació de tothom i una sèrie de diferents mesures. El ponent va oferir alguns dubtes sobre la mesura d’injectar aigua depurada a l’aqüífer, referent a la possibilitat de contaminar els pous existents. En tot cas, es va oferir més partidari de fer una canvi d’usos: que aquesta aigua s’utilitzi per rec i altres usos.
També va aparèixer la importància d’una xarxa insular d’aigua: per eficiència i eficàcia. S’ha d’anar abandonant les visions particularistes municipals.
Un punt sobre el qual es va fer referència és la necessitat de control d’algunes explotacions, atenent que les inspeccions sobre extraccions d’aigua s’han deixat de fer, i existeixen mesures legals que no s’han emprat. En l’ús domèstic, d’altra banda, també hi ha usos abusius, i no és difícil prendre mesures.
Entrats en el punt del preu de l’aigua, les veus enteses són rotundes: l’aigua es ven a un preu barat. Es calcula que el preu mitjà, tenint en compte tot el cicle de l’aigua, és de 2,5 € / m3, quan a Europa (a molts països dels quals els problemes d’aigua no són tan greus com aquí) ronden els 5, 6 i 7 euros, a part d’algunes mesures fiscals que penalitzen alguns usos. Parlar de davallar l’aigua és una gran irresponsabilitat pública.
Alguns altres temes de debat van aparèixer, com pot ser la presència excessiva de les vaques al camp, la necessitat o no d’un Pla Hidrològic Insular, els aparells d’osmosi, els beneficis de les cisternes domèstiques. Finalment, va intervenir Conxa Juanola, alcaldessa de la ciutat, per explicar les diferents mesures urgents aplicades en la política municipal.
No Comments