La dreta més extrema dinamita l’acord social i polític que impregna la legislació lingüística des dels 80

El pitjor és que el PP de Maó s’hi apunta i fa més cas als diaris espanyols que a la realitat lingüística i legal del territori. Així, anuncia que anirà al defensor del poble per reclamar el que en diuen “la dictadura lingüística” (que són els criteris de la LNL aprovada pel PP i per unanimitat). No ho fa als tribunals perquè sap que al TC hi ha jurisprudència que avala les polítiques lingüístiques.

La deriva de les tesis supremacistes castellanistes s’imposen en un clima, l’estatal, que demanaria més concòrdia i menys tensió. La dreta de Maó ha decidit entrar en aquest bucle. Agafa la línia de l’Estat, que ataca les subvencions a empreses que usin el català. Per cert: recordem que els governs del PP (per exemple al Consell el passat mandat i d’altres mandats) sempre han subvencionat empreses o revistes locals per promocionar l’ús del català.

El reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament reconeix el dret de totes les persones a conèixer la llengua catalana i a usar-la, sense que ningú pugui ser discriminat per causa de l’idioma. Què diuen les diferents disposicions legals:

Constitució espanyola: “les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives CA d’acord amb els seus estatuts” i “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que ha d’ésser objecte d’un respecte i protecció especials”.

Estatut d’autonomia: “Les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües”.

Llei de Normalització lingüística (LNL): “Els consells insulars i les corporacions locals han de regular l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de la seva competència d’acord amb els principis i les normes d’aquesta Llei”. També diu “El Govern de la Comunitat Autònoma assegurarà l’ús de la llengua catalana en totes les funcions i activitats de caire administratiu que realitzin les institucions i els organismes que en depenen” i que “igualment han de procedir els consells insulars i les corporacions locals”.

Els estudis sociolingüístics diuen: “La situació actual de la llengua catalana a les Illes Balears fa necessari reforçar el mandat de normalització de la llengua pròpia que l’Estatut d’autonomia exigeix a les institucions de les Illes Balears”.

Què diu la llei, els informes tècnics i la realitat sociolingüística ha quedat clar. Però el PP de Maó opta per la distorsió de la realitat i per un atac a l’autonomia municipal, al marc legal vigent i a l’estatus del català com a llengua pròpia i oficial d’aquesta comunitat autònoma. Però tal vegada aquesta notícia ens pot donar llum: https://okdiario.com/espana/2018/05/09/pp-recurre-defensor-del-pueblo-denunciar-dictadura-linguistica-mahon-2247524 Conclusió: el PP s’estima més fer el joc als diaris que atien foc des d’Espanya? Águeda Reynés prefereix fer de diputada incendiària en guerra contra C’s que d’oposició centrada al seu municipi?