
28 abr. La gestió de la crisi sanitària i els riscos per a la democràcia
Des de fa un mes i mig, estem immersos en una situació extraordinària, tant per la magnitud de la crisi sanitària com per les conseqüències que se’n derivaran en molts àmbits de la nostra vida.
En moments com l’actual, en els quals els esdeveniments se succeeixen de manera vertiginosa i la història s’accelera, cal estar alerta, perquè les decisions que es prenguin avui, per bé o per mal, tindran efectes a llarg termini i acabaran configurant el nostre futur. La manera com gestionem aquesta crisi determinarà el món dels anys vinents.
En aquest sentit, des d’Ara Maó creim que és important situar l’emergència provocada per l’expansió de la Covid-19 en una dimensió social, lluny de qualsevol marc bèl·lic que només pot afavorir que les actituds més autoritàries i reaccionàries s’instal·lin en l’imaginari col·lectiu.
Davant la pandèmia, la ciutadania ha reaccionat majoritàriament amb responsabilitat i no som davant d’un problema d’ordre públic. És per això que costa d’entendre el protagonisme mediàtic de l’exèrcit i de les forces de seguretat, un fet que no ha passat en cap altre país europeu, quan haurien de prendre la paraula els científics i els experts en salut pública.
El virus no s’esvairà amb vagues proclames patriòtiques, i no podem militaritzar una crisi sanitària com si això no tingués conseqüències.
Ara també és el moment de fer política, i les forces progressistes no podem ser partícips de l’afebliment de les llibertats i els drets civils. No tot s’hi val en nom de la lluita contra el coronavirus. Ni les notícies falses poden ser l’excusa per restringir la llibertat d’expressió, ni la vigilància massiva de la ciutadania es pot imposar de manera acrítica. La classe treballadora no pot perdre drets amb l’extensió del teletreball, ni el centralisme pot avançar com a fórmula de configuració de l’estat.
Siguem curosos, perquè en temps d’emergència cal preservar, més que mai, les conquestes democràtiques. Tot allò que ha costat tant d’assolir, podria desaparèixer enmig de la por i la confusió.
No Comments