09 nov. ‘La reforma urgent de l’impost de la plusvàlua’, article de Jordi Tutzó
L’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, més conegut com a plusvàlua municipal, és un exemple clar d’un tribut que, tot i estar plenament justificat per la intenció que té —tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, pot tenir un abast confiscatori—, la seva aplicació pràctica, a causa de la forma de càlcul que s’utilitzava, ha posat en evidència moltes situacions injustes, en què s’obligava a pagar per un pretès guany que no era tal o que era inferior al gravat.
Especialment a causa de la crisi immobiliària del 2008, s’han produït casos incomprensibles, en què s’obligava el venedor d’un immoble a pagar per un pretès guany patrimonial que realment no havia obtingut, i se’l feia pagar una quantitat desproporcionada pel benefici obtingut.
El Tribunal Constitucional, en el ple del 26 d’octubre passat, ha declarat inconstitucionals i nuls una sèrie d’articles de la llei d’hisendes locals que estableixen un mètode objectiu per calcular la base imposable de l’impost. El fonament de la sentència per declarar inconstitucionals i nuls aquests preceptes és perquè «estableixen un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’impost que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment».
No podem dir que el Tribunal Constitucional hagi agafat per sorpresa als poders públics. Aquesta és la tercera sentència del TC sobre l’impost de plusvàlua. El 2017 va declarar inconstitucional sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increments de valor, i el 2019 va fer el mateix «en aquells supòsits en què la quota a pagar és superior a l’increment patrimonial». Ara, amb la nova sentència, es fa impossible l’aplicació efectiva de l’impost. És hora, idò, que el Govern i el Parlament espanyols facin la feina que fa molt temps que haurien d’haver fet.
Aquesta és una qüestió que afecta de ple a la fiscalitat local, els ajuntaments veuran disminuït un 5% els seus ingressos: 2.500 milions anuals per a la totalitat de les finances municipals de l’Estat. En el cas de Maó, la quantitat s’apropa als tres milions d’euros anuals, disminuint d’aquesta manera la capacitat de fer unes inversions necessàries per al municipi i per a la prestació dels serveis que la gent demanda.
És essencial, en un estat social i democràtic de dret, que els tributs es caracteritzin per una completa justícia material i formal, en afectar directa i sensiblement la viabilitat i la sostenibilitat de les economies dels ciutadans. La reforma legislativa que s’haurà de fer ha de situar, com a pedra angular d’aquest tribut, la capacitat econòmica real del contribuent, la qual cosa implicarà la determinació de l’increment de valor que s’hagi produït de manera efectiva, amb motiu de la transmissió de l’immoble.
Des d’Ara Maó proposarem que l’Ajuntament de Maó, en línia amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, demani al govern central l’aprovació urgent d’una norma legal que reformi l’impost, de manera que es garanteixi la seguretat jurídica dels ciutadans i dels governs local i la corresponent recaptació per a les hisendes locals. Però aquesta norma s’ha de fonamentar en el que hem assenyalat abans, en l’existència efectiva d’un increment patrimonial. Així mateix, demanam que el govern central doti un fons de compensació als ajuntaments per les quantitats no recaptades, un concepte que s’ha de fer extensiu a les pèrdues de recaptació originades per les anteriors sentències del Tribunal Constitucional.
Jordi Tutzó Sans
Coordinador de programes econòmics d’Ara Maó
No Comments