La Residència Sanitaria Monte Toro

24 nov. La Residència Sanitaria Monte Toro

Tres grans qüestions:

1. Reversió sòl públic cap a ús privat. Fa uns dies hem sabut que el mes d’octubre passat el Govern Balear va iniciar el procediment de retornar l’edifici de l’antic hospital a la Tresoreria de la Seguretat Social. Ens preocupa saber que aquest edifici no serà un equipament de la ciutat de Maó, possiblement els 9 milions d’euros que s’havien pressupostat per dur a terme la conversió en un centre sanitari han estat vistos com una despesa massa gran per al pressupost de la nostra comunitat.

1. Transparència en les accions publiques. El secretisme amb que  aquesta reversió s’ha dut a terme al manco per els maonesos és preocupant i ho és molt més si, com sembla, aquesta instal·lació pública pot passar a mans privades. Els ciutadans i ciutadanes tenen el dret a que els seus governants els expliquin què faran amb els recursos públics. El concepte de públic vol dir exactament que pertany a la comunitat i escoltar què diu la ciutadania en relació al que és seu també és una obligació dels polítics que els representen.

1. Necessitats sociosanitàries a Menorca. Però el que és més important de tot és la urgent necessitat que hi ha a Menorca en general i per extensió a Maó de places sociosanitàries per a malalts crònics, per a malalts amb necessitats especials que no poden ser cuidats pels seus familiars, malalts mentals que no tenen on anar, per accidentats que requereixen molt de temps per recuperar la seva mobilitat…

Actualment només hi ha 5 places sociosanitaries conveniades al centre sociosanitari de Santa Rita a Ciutadella per recuperacions post cirurgia i traumatologia, amb un màxim de 45 dies d’estada, una dotació clarament insuficient per les necessitats de Menorca i que van molt més enllà de la recuperació després d’una operació o caiguda.

 Les instal·lacions sociosanitàries per als pacients de Menorca estan ubicades a Mallorca, de manera que els pacients oncopaliatius, neuro-degeneratius, amb lesions cròniques o els d’accidents de trànsit  tenen que anar als hospitals de fora de Menorca, on a part del cost econòmic, només cobert en part, que suposa per les famílies es perd el contacte amb les mateixes.

L’alternativa és ingressar-los en geriàtrics on no hi ha especialistes per a les seves malalties i on viuen rodejats de gent major que presenta altres necessitats. Aquesta situació fa que la falta de disponibilitat de places per gent gran s’agreugi. Tant en un cas com en l’altre convindria tenir en compte l’angoixa que pateixen les famílies que no saben com resoldran aquesta dramàtica situació.