03 nov. Lamentam l’empresonament de càrrecs públics i representants de la societat civil
L’aplicació de l’article 155 i la celeritat dels processos judicials ens mostren el funcionament d’un estat que ha optat per deixar de fer política i per judicialitzar-se
Els fets ocorreguts a finals d’aquesta setmana, amb l’empresonament de 9 consellers de la Generalitat de Catalunya, i que representen un pas intolerable en una democràcia suposadament consolidada, és un dels cops més durs que ha viscut el nostre estat de dret en tots aquests anys posteriors a la dictadura franquista. El sentiment d’indefensió per part d’aquells que hem abanderat, per davant de tot, el diàleg i la pràctica de la política per davant d’altres pràctiques impositives ha arribat al seu moment més àlgid. La mescla del poder polític i el judicial, amb uns fiscals que actuen darrere del mandat del partit polític del govern i amb unes sentències duríssimes cap a persones que no han comès altre delicte que actuar com un govern legítim elegit per les urnes, mentre miren cap a una altra banda en altres casos com el de la corrupció, es troba en un punt de no retorn que lamentam profundament.
Aquest és un dels grans despropòsits de la política actual, que és precisament la manca de política. La judicialització com a sortida per una qüestió que ha de ser pacte i diàleg ha estat el gran fracàs de la política del govern espanyol, dirigit pel PP, però també amb connivència amb altres partits. Aquesta va ser la sortida que el mateix Partit Popular va decidir utilitzar quan va recórrer al Constitucional per anar contra l’Estatut i, seguint amb la mateixa línia, ha duit fins a les darreres conseqüències amb l’aplicació del 155 de la Constitució i, finalment, amb l’empresonament dels líders de les entitats socials que promovien mobilitzacions i amb bona part del Govern de la Generalitat, elegit democràticament.
L’Estat ha mostrat el pitjor de la seva naturalesa, utilitzant totes les eines que ha tingut a l’abast, davant un tema que requeria complexitat i alçada de mires. I, sobretot, ha faltat capacitat de diàleg i de fer política. Entenem que les persones que han entrat a la presó han de ser considerades presos polítics, perquè és per defensar unes idees i ser coherents amb el seu plantejament que hi són. Entenem que no es pot defensar la llei com a marc inamovible per anar contra la voluntat democràtica, i açò és, a tots els efectes del dret internacional (només cal llegir el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics), un plantejament erroni. És la llei que s’ha d’adaptar a la societat per fer-la més justa, no a l’inrevés.
Aquest, així, ha estat un gran revés de l’Estat. Ara Maó, formació que parteix de la idea que la política està feta per canviar coses, especialment aquelles que es consideren injustes, està profundament dolgut i decebut amb els darrers esdeveniments, que culminen amb un empresonament de càrrecs públics elegits democràticament perquè defensaven unes idees concretes. No es pot tolerar. Feim una crida perquè es posi fi a aquest despropòsit i que es barati de forma radical aquesta manera de fer política, que ha passat per la judicialització. Demanam la llibertat tant per als Jordis (presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana) com per als consellers detinguts i empresonats, tot esperant que el sentit d’estat i democràcia prevalgui i que es pugui avançar en la resolució d’aquesta situació no desitjada per ningú.
No Comments