‘Les macrogranges, un model amb poc futur’, article de Conxa Juanola

‘Les macrogranges, un model amb poc futur’, article de Conxa Juanola

Ja fa uns quants anys que el debat sobre els sistemes d’alimentació en general, i sobre la ramaderia en particular, és damunt la taula, i ara aquesta qüestió torna a ser motiu de conversa a causa de la polèmica de les macrogranges. Des d’Ara Maó ho celebram, perquè creim que és un tema del màxim interès per a la nostra societat.

Deim que no és una qüestió nova, perquè pràcticament totes les administracions han firmat compromisos relacionats amb aquest tema, com l’Agenda 2030, els Objectius de Desenvolupament Sostenible o, a nivell més local, l’Estratègia Alimentària de Menorca, el projecte ‘Menorca al plat de l’escola’ o el Pacte de Milà.

Aquest debat té a veure amb la salut, amb la justícia social, amb la sostenibilitat econòmica, amb la compatibilitat ambiental, en garantir un futur als nostres fills. Aquest és el rerefons de les macrogranges, per més que alguna gent intenti convertir-ho estrictament en una eina política. Aquest és el debat, i no si les declaracions dels responsables públics fan mal de sentir a determinats sectors amb grans interessos econòmics, als quals importa poc el present i el futur del sector.

Com bé sabem a Menorca, no tots els tipus de ramaderia són iguals. Les anomenades macrogranges són la part alta de l’iceberg d’un model alimentari que té poques perspectives de futur. Es tracta d’instal·lacions amb un sistema molt intensiu, amb milers de caps de bestiar que no surten mai al camp. Animals engabiats o fermats que, normalment, no es poden ni donar la volta per culpa del poc espai de què disposen. Uns animals que són alimentats bàsicament amb productes d’importació que ocasionen una gran petjada ecològica.

Si es viatja a qualque zona on hi ha macrogranges, es podrà comprovar com tot l’aire en quilòmetres al voltant fa olor de purí per l’emissió constant d’amoníac. Una olor insuportable, a la qual no t’hi acostumes mai. Aquestes megainstal·lacions generen també una quantitat enorme de dejeccions animals, que no es poden assimilar i contaminen les aigües subterrànies i superficials de l’entorn.

No és aquest l’únic problema que generen les macrogranges. Tenir estabulats de manera permanent i contra natura tants de milers d’animals, fa que aquests espais siguin ambients on és molt fàcil que es disparin les zoonosis, és a dir, malalties derivades de la massificació i la poca mobilitat del bestiar, i d’on poden fàcilment sortir patògens que es traslladin a l’espècie humana. La quantitat de medicaments, antibiòtics i hormones que se solen usar per a combatre aquest perill constant de malalties, tampoc no afavoreix la producció d’aliments sans.

Els que defensen aquest negoci estan defensant una modalitat de produir aliments que requereix un ús intensiu d’energia externa, just el contrari del que la societat necessita per poder fer l’adaptació al canvi climàtic, que contamina els aqüífers, que produeix carn de poca qualitat i que contribueix a la desforestació, ja que la soja que s’empra de base per al porcí intensiu està directament lligada a la desaparició d’enormes extensions de boscos amazònics.

Aquest model no és compatible amb la salut, el paisatge, la biodiversitat i la natura. Són indústries traslladades al camp, que donen un tractament indefensable als animals, que s’alimenten de petroli i que generen uns residus que no tenen un destí raonable.

A Menorca, va costar dècades de mobilitzacions socials acabar amb els intents de convertir l’illa en un territori totalment urbanitzat. Això fa que el món agrari, tant l’agrícola com el ramader o el forestal, resulti extremadament estratègic, perquè ara és qui gestiona la major part del territori. I es requereix l’esforç de molta gent per aconseguir trobar maneres de produir aliments sans, viables des del punt de vista econòmic, compatibles amb el medi ambient i que es puguin adaptar al canvi climàtic. Més enllà d’estratègies polítiques que no tenen res a veure amb els interessos de la pagesia, aquest és el debat al qual hem de dedicar energies i esforços.

Conxa Juanola, primera tinenta d’Alcaldia i portaveu d’Ara Maó

Article publicat al diari Menorca el 3 de febrer de 2022

No Comments

Post A Comment