24 maig ‘Els límits del turisme de creuers’, article de Jordi Tutzó
Un any més tenim aquí un estiu carregat d’interrogants i debats sobre el model turístic que volem per a Menorca, tot i que el debat no hauria de ser sobre el model que volem uns o altres, sinó sobre el que podrem assumir com a menorquins, sense condicionar les generacions futures, els recursos de l’illa o la nostra manera de ser.
Sempre diem que el que fa que molta gent de fora triï Menorca per descansar o per tenir una segona residència és exactament el que perdrem si no som capaços de dir fins on estem disposats a acollir, sobretot durant l’estiu. Un d’aquests límits és la capacitat de càrrega del port de Maó que, amb l’arribada del bon temps, torna al debat públic.
Fa uns anys, en una taula rodona sobre creuers que va organitzar Ara Maó amb la participació de diferents agents econòmics i socials, es va concloure que per assegurar un present i un futur econòmicament viable, aquest tipus de turisme ha de ser respectuós amb la salut humana i la protecció del territori, i no ha de tenir un impacte ambiental i social irreversible.
Es va destacar que els creuers han de ser de petita i mitjana eslora, i s’han d’adaptar a les dimensions concretes de la rada maonesa. Els límits naturals del port s’han d’acceptar i emprar com un valor positiu, ja que el flux més reduït de visitants permet mantenir la qualitat de vida dels residents i garanteix una millor acollida del turista, així com una millor experiència, que cal entendre com un factor diferencial.
Aquest tipus de turisme ha de ser positiu, sí, per a l’economia local, posant en valor els sectors derivats de l’activitat al port com són el de la restauració, el cultural, patrimonial, paisatgístic i nàutic. Un model de turisme implica un model de societat i l’arribada de viatgers en aquest tipus de vaixells suposa un benefici major per als establiments i botigues de la ciutat. Un balanç final bo és aquell que una vegada acabada la temporada hagi generat guanys no només econòmics, sinó també socials per als ciutadans de Maó i de Menorca, havent generat llocs de treball dignes i estables, i aconseguint que residents i visitants tinguin un resultat satisfactori en tots els sentits.
També ha de ser mediambientalment sostenible, per tal de no agreujar la deficient qualitat de l’aire que tant preocupa, concretament a Maó. Hem d’evitar els vaixells que generen emissions contaminants d’òxids de sofre —les mateixes que s’està intentant fer davallar a la central tèrmica—, aquells que buiden els seus dipòsits d’oli i deixalles i els de grans motors que impacten negativament en la fauna marina i en les valuoses espècies que s’ha descobert que encara tenim al port.
Les infraestructures s’han de preparar per a aquells vaixells que millorin la seva eficiència mediambiental, i no s’han de dur a terme accions que desvirtuïn la rada i que no encaixin en l’estratègia 2030 o amb la futura llei de la Reserva de Biosfera, ara en debat parlamentari.
Qualsevol de les accions d’acollida d’aquesta modalitat de turisme ha d’estar enfocada a aquests tipus d’embarcacions, que per les seves dimensions puguin entrar al port. Hem de centrar esforços en els vaixells que ens interessa especialment que vinguin: els més petits i que pernocten. Recordant sempre que el turisme de grans creuers és comparable al turisme de masses del tot inclòs, un model oposat al turisme diferenciat que ha fet de Menorca un destí preuat i de moda en el món.
També hem de continuar amb la política de consums racionals d’aigua per part d’APB cap als creuers. Especialment en aquests moments en què els aqüífers estan en descens, és totalment desaconsellable que hi hagi un subministrament destinat a abastir creuers que estan de pas. S’ha de prioritzar l’abastiment de la població, perquè la manca d’aigua de qualitat és una preocupació d’actualitat a totes les poblacions de Menorca.
Hem de començar a pensar en l’economia del futur, plantejada segons criteris ecològics, respectar l’històric Acord de París per combatre el canvi climàtic i impulsar mesures i inversions per a un futur baix en emissions de carboni, resilient i sostenible.
Jordi Tutzó Sans
Coordinador de programes econòmics d’Ara Maó
Article publicat al diari Menorca el 24 de maig de 2022
No Comments