15 febr. ‘Llei de la Biosfera: des del municipalisme, estarem a l’altura’, article de Jordi Tutzó
Sens dubte, la notícia estrella de la setmana passada va ser l’aprovació de la Llei Menorca Reserva de Biosfera, una notícia de gran envergadura per la seva importància aquí, a ca nostra.
Pros, contres, abraçades i somriures, i cares llargues també. Reaccions, totes elles, que reflecteixen una societat diversa i amb visions diferents, però que va embarcada en el mateix vaixell que cerca l’Ítaca desitjada.
Han hagut de passar trenta anys perquè Menorca tengui un instrument en forma de llei per garantir l’aplicació dels principis de la declaració de reserva de biosfera, i més d’una persona es demana: per a què serveix aquesta declaració i què implica?
La gent que vivim en aquest territori, petit i preciós, el veim com un tresor a mantenir, com el lloc on els nostres fills, filles, netes i nets puguin viure dignament, fer-hi feina, respirar un aire de qualitat, nedar en una mar neta i alimentar-se amb una producció d’aliments saludables fets per pagesos i pageses compromesos amb el bon estat del camp. Tota aquesta gent està —esteim— d’enhorabona, en majúscules.
I açò és així perquè Menorca no sempre és vista amb els mateixos ulls, perquè n’hi ha que la veuen només com un territori a explotar, com una illa a esprémer, un lloc on especular i extreure’n la riquesa per portar-la a altres llocs, en tost de generar una economia que permeti la prosperitat local.
Perquè Menorca és quelcom més que una ubicació en el mapa. Menorca és un territori viu i que volem mantenir viu.
I què passa amb les persones que l’estimam, hi vivim, hi treballam, hi hem nascut o l’hem escollida com a casa per a la nostra família? Què passa amb tota la gent que s’ha mobilitzat durant dècades per demanar protecció per a Trebalúger, per a l’Albufera, per al port de Maó, per a Cala en Turqueta o per a tants altres indrets que ara surten a les postals, i que es venen a tots els aparadors turístics com el paradigma d’un paradís quasi perdut?
Per a totes aquestes persones —per sort som majoria—, aquesta llei permetrà abordar un munt de temes que fins ara es trobaven amb moltes dificultats de gestió. Permetrà abordar aquelles coses que necessitam per tenir un futur i una casa —la de tots— per viure-hi dignament, i decidir des de Menorca què és el que volem. Per tot açò, esteim d’enhorabona.
Ara toca estar a l’altura i ser optimistes. Perquè sabem que es pot viure de manera harmoniosa amb el medi i que es poden produir aliments sense contaminar, sense esgotar la mar i els aqüífers. Sabem que es pot tenir una mobilitat més amable. Les menorquines i els menorquins hem demostrat que podem avançar sense malvendre’ns, que Menorca és un lloc que pot ser —i en molts casos ja ho és— un exemple a seguir per a molts altres indrets.
Per poder avançar en totes les coses pendents, és imprescindible crear espais de participació i de representació que tenguin perspectiva de conjunt. És molt necessari dotar-nos d’una organització social que faci que aquests desitjos no siguin només propaganda, sinó —com ja s’ha demostrat a Menorca diferents vegades— que siguin fets palpables i reals. I aquests espais, que també han de ser pràctics i funcionals, resistents i persistents, hi han de ser als diferents nivells, des de l’àmbit municipal fins als més extensos. Són qüestions clau que s’han de tenir molt presents.
I aquí és on l’opció política que representa Ara Maó, agrupació ciutadana que fa feina per la nostra terra, la nostra cultura, la nostra manera de viure i la nostra gent, contribuirà a fer realitat els objectius que persegueix aquesta nova llei, des del municipalisme i amb la nostra visió amplament menorquinista, que comparteix l’esperit principal de la declaració de Menorca com a reserva de la biosfera: “la necessitat d’apostar per un desenvolupament harmoniós de l’illa que faci compatible la conservació del seu patrimoni natural i cultural amb la preservació del benestar econòmic del qual gaudeix la societat menorquina, sense comprometre el seu futur”. Un propòsit que ara estarem en millors condicions de convertir en realitat.
Que la Llei Menorca Reserva de Biosfera generi tant interès no és casualitat. Alguna cosa es deu haver fet bé. Ara toca continuar treballant per manejar el vaixell i dur-lo a bon port. Un port on tothom tengui cabuda.
Jordi Tutzó
Cap de llista d’Ara Maó
Article publicat al diari Menorca l’onze de febrer de 2023
No Comments