28 març ‘Maó ha d’apostar per les comunitats energètiques locals’, article de Rafael Muñoz
L’actualitat ens recorda constantment que cal accelerar la transició energètica si volem evitar les conseqüències del canvi climàtic i del final de les energies fòssils.
Cal cercar noves maneres de produir i consumir energia, i en aquest sentit les comunitats energètiques locals (CEL) són un model que tindrà un protagonisme creixent. Es tracta d’un mecanisme organitzatiu que permet que diferents actors locals, que poden ser agents socials i econòmics, empreses, administracions i la ciutadania en general, puguin participar de forma activa en la transició energètica de manera conjunta, sigui produint energia, compartint-la o establint mecanismes de gestió i estalvi.
Una comunitat energètica serveix per empoderar les persones a través d’un nou model de generació i consum, que permet produir l’energia localment i guanyar independència respecte a les grans plantes de generació.
A Menorca, l’Estratègia Menorca 2030 aposta per la creació d’una comunitat energètica a escala insular, que seria una agrupació de diferents comunitats d’energies renovables, i permetria impulsar un mercat local d’energia. De moment, ja s’ha posat en marxa un projecte pilot al polígon industrial de Sant Lluís.
Prop nostre també hi ha altres projectes que ja funcionen, com La Cel de Caldes, al municipi català de Caldes de Montbui, que s’ha posat en marxa per fomentar la participació ciutadana en la transició energètica, establir mecanismes per lluitar contra la pobresa energètica i rebaixar la factura elèctrica dels ciutadans.
En una comunitat energètica hi ha diferents actors. Per una banda, trobam els propietaris de cobertes i d’espais susceptibles d’acollir instal·lacions fotovoltaiques, siguin particulars o administracions. També hi ha els inversors i els generadors d’energia, i la gent que ja té la seva instal·lació d’autoconsum i que té excedents. I finalment hi ha els consumidors, siguin empreses, administracions o famílies. Una darrera figura seria la dels agregadors d’energia, que ja funciona a altres països, i que serveix per regular els fluxos energètics de manera adequada.
En resum, una comunitat energètica pot produir, consumir, emmagatzemar i vendre energia renovable, i permet compartir l’energia entre els membres de la comunitat i accedir a altres mercats d’energia de forma directa o agregada. És a dir, permet que la gent pugui disposar d’energia renovable sense haver d’anar als mecanismes de mercat habituals. Açò no vol dir que la gent pugui prescindir de tenir l’energia contractada amb una comercialitzadora, però sí que permet que l’energia que has produït pugui compensar la que has consumit.
En aquest sentit, cal recordar que la Unió Europea s’ha posat com a objectiu que l’any 2050 el 50% de les llars produeixin la seva pròpia energia, i açò només es pot fer mitjançant les comunitats energètiques locals, perquè no tothom pot posar plaques a la teulada de casa seva.
Per tal d’implantar aquest nou sistema a Maó, des de l’Ajuntament esteim fent feina per posar en marxa diverses comunitats energètiques al nostre municipi. Un primer projecte ha de ser la creació d’una comunitat energètica al polígon industrial de Máo, similar a la de Sant Lluís, en la qual podrien confluir empresaris, propietaris de naus i consumidors.
A Maó, només amb la superfície d’aparcament públic i privat disponible, la ciutat podria tenir gairebé 12 MW de producció fotovoltaica instal·lada en el nucli urbà. Açò seria l’equivalent a tres vegades el que actualment aporten conjuntament Son Salomó i la planta fotovoltaica de Binissafúller. És per açò que farem feina per fomentar la creació de comunitats energètiques a la nostra ciutat. Ens hi jugam el futur.
Rafael Muñoz, tinent d’Alcaldia de Recursos i Sostenibilitat de Maó
No Comments