04 març Megacreuers, infraestructures i model turístic: el futur del port de Maó, a debat
Organitzada per Ara Maó, el passat divendres es va celebrar la taula rodona ‘Els creuers a debat. Maó ha d’apostar per aquest tipus de turisme?’, que comptà amb una gran assistència de públic. Precisament, l’èxit de la convocatòria obligà a traslladar el col·loqui a la sala d’exposicions del Claustre del Carme, un espai amb més capacitat que la Biblioteca Rubió Tudurí.
Durant el debat, va quedar clar l’interès de la ciutadania per un tema, el dels creuers i les infraestructures, determinant per al futur del port de Maó, i que es va poder analitzar des de diferents punts de vista.
L’encaix dels megacreuers en el model turístic de Menorca i de la Reserva de Biosfera, la proposta d’APB per a La Mola o l’impacte econòmic i ambiental d’aquesta modalitat de turisme foren alguns dels aspectes que es van posar damunt la taula.
A continuació, us resumim les intervencions dels quatre participants en el debat:
Rosa Cardona, consignatària del port de Maó
L’acte va començar amb la intervenció de Rosa Cardona, consignatària de l’Agència Cardona, que es va mostrar favorable a l’arribada de creuers al port de Maó, tot assenyalant que és un tipus de turisme que no consumeix territori, està desestacionalitzat i genera llocs de feina. “Necessitam que el turisme arribi per terra i per mar”, va afirmar.
Cardona també va recordar que els creuers estan augmentant l’eficiència mediambiental, i va remarcar que ara cal que siguin les infraestructures portuàries les que es preparin per poder-ho aprofitar.
Per altra banda, es va mostrar escèptica sobre la viabilitat del moll de creuers proposat per l’APB a La Mola, ja que la maniobra per desembarcar els creueristes és complicada i la logística dels desplaçaments fins a Maó també seria difícil tenint en compte les infraestructures actuals. En aquest sentit, va recordar que des que es va presentar el projecte de La Mola a la fira de Miami cap naviliera hi ha mostrat interès. Finalment, va demanar que no es criminalitzi aquest tipus de turisme.
Miquel Camps, coordinador de Política Territorial del GOB
Miquel Camps, coordinador de Política Territorial del GOB, va començar la seva intervenció advertint que no s’han de posar al mateix sac tots els creuers, ja que els que generen un rebuig clar entre la ciutadania són els megacreuers, com s’ha pogut veure a Barcelona, Palma o Venècia. “No té el mateix impacte un creuer de 200 passatgers que un de 3.000 i, per tant, el debat és sobre el tipus de creuers”, va precisar. Camps també va explicar que els megacreuers tenen impacte sobre les infraestructures, el medi ambient i la societat.
Pel que fa al projecte d’habilitar un moll de creuers a La Mola, va advertir que si el projecte tira endavant, d’aquí a uns anys es demanarà l’ampliació de la carretera, perquè actualment no està preparada.
Entre les externalitats negatives dels megacreuers, Camps va destacar l’impacte negatiu dels grans motors en la fauna marina, i va recordar que un altre dels grans problemes d’aquests vaixells són les emissions contaminants d’òxids de sofre. Un tipus d’emissions que ara s’està intentant fer davallar a la central del port Maó.
Camps també va voler recordar que a Balears l’augment de turistes ha anat acompanyat d’un descens de la renda per càpita, i va finalitzar assenyalant que si una galeria tan important com Hauser & Wirth ha triat un indret com l’illa del Rei per instal·lar-se és perquè Maó és un port natural únic i amb un valor afegit, en el qual el turisme de masses difícilment hi té encaix, i va afirmar que els megacreuers no combinen bé amb la Reserva de Biosfera ni amb la feina que ha fet Menorca durant tants anys.
Vicenç Fullana, delegat de l’APB a Menorca
Vicenç Fullana va començar el seu torn de paraula destacant l’impacte econòmic positiu dels creuers i la necessitat de maximitzar-ne el benefici global, tot i que va estar d’acord en el fet que més turistes no necessariament impliquen més beneficis.
Durant la seva intervenció, Fullana va explicar la proposta d’APB d’instal·lació d’un pantalà al moll de Ses Escales de la Reina de La Mola, gràcies al qual els passatgers dels creuers fondejats a la bocana del port podrien desembarcar mitjançant barques llançadora.
També va afirmar que la mida dels creuers està augmentan,t i que actualment només hi ha uns 70 vaixells que naveguin pel Mediterrani i que puguin entrar al port de Maó. “Els creuers van creixent i el port s’ha d’adaptar”, va apuntar.
Fullana també va insistir en el fet que Maó ha de prendre una decisió pel que fa al tipus de creuers i al model de port que vol, una decisió que ha de comptar amb un ampli consens de tots els sectors, perquè és un tema de gran impacte. APB, va assegurar, farà el que el destí vulgui.
Paz Vizcaíno Sánchez-Rodrigo, advocada ambientalista
Finalment, Paz Vizcaíno, advocada especialista en dret del medi ambient, va destacar les qualitats que fan del port de Maó un espai únic, com la gran importància de la navegació i l’oci en el seu interior, o el valor del seu paisatge.
Sobre l’avantprojecte del moll de La Mola, Vizcaíno va advertir que les obres es poden fer molt ràpid i que si no tenim clar cap a on anam, ens podem trobar amb una situació irreversible.
En aquest sentit, va dir que Menorca ha de triar el seu model, i l’ús del port de Maó ha de ser coherent amb aquest. No acaben de ser compatibles, a parer seu, iniciatives com la destinació Starlight amb segons quin tipus de turisme. També va alertar sobre el fet que les infraestructures no es poden deslligar d’aquest model, i va subratllar que “no podem invertir 600.000 euros sense saber si la infraestructura s’emprarà”.
L’advocada també va reflexionar sobre la consideració de Maó com a port d’interès general, i es va demanar si aquest ha de passar per damunt de l’interès local.
Torn obert de paraules
El debat va finalitzar amb un torn obert de paraula, durant el qual alguns assistents van mostrar la seva preocupació per la contaminació que generen els megacreuers, mentre d’altres van recordar la importància del turisme per a Menorca. També es va arribar a demanar una consulta pública sobre aquest tipus de turisme.
No Comments