08 febr. ‘Millorar l’educació, una necessitat que no pot esperar més’, article d’Antoni Carrillos
El 1980 es va publicar la primera llei d’educació del règim del 78, la LOECE. A partir d’aquesta llei, hi ha hagut set lleis més d’educació que s’han publicat a l’estat espanyol. Amb aquesta quantitat de lleis es fa evident la gran inestabilitat del sistema educatiu espanyol que, a més, veu com una gran part de les demandes dels equips docents i de l’alumnat no s’acaben de resoldre.
El passat 30 de desembre el BOE publicava la nova llei d’educació, la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE), també coneguda com a ‘llei Celaá’. El PP de Maó va presentar al ple del mes de desembre una proposta d’acord per instar el Govern espanyol a modificar la nova llei educativa durant la seva tramitació al Senat.
En aquest ple, Ara Maó va votar en contra de la proposta d’acord del Partit Popular, perquè, tot i que per a nosaltres no és una llei perfecta, sí que pensem que és un bon punt de partida per aconseguir canvis importants en el sistema educatiu.
Què no ens agrada de la LOMLOE? Respecte al currículum, tot i que hi ha avanços en comparació amb l’anterior llei educativa (la LOMCE de Wert), pensem que la LOMLOE es queda curta. I es queda curta en la religió. Per a nosaltres, la llei hauria de fer passes més fermes cap a la laïcitat. S’exclou la religió del còmput final de la nota mitjana (com feia la LOMCE), però no la treuen de l’escola i del currículum.
On també pensem que es queda curta la LOMLOE és en alguns aspectes curriculars. Continua sense donar la importància que es mereixen a les matèries d’humanitats i a les dels ensenyaments artístics. Encara considera les assignatures de Cultura Clàssica, de Plàstica i de Música com a “maries”, i deixa de ser obligatòria l’assignatura d’Ètica en el darrer curs de l’ESO. Creiem, però, que aquestes assignatures són de gran importància en la formació del pensament dels nostres joves, ja que són assignatures que fomenten la reflexió, l’argumentació i la crítica.
La nova llei tampoc modifica les ràtios, no concreta un nou model d’ingrés a la funció docent i tampoc assegura totalment el finançament del sistema públic educatiu, qüestions aquestes fonamentals si volem aconseguir una educació de qualitat.
Malgrat tot açò, per què no ens oposem a la LOMLOE? Primer, perquè deroga la LOMCE, una llei que ha suposat un retrocés sense precedents en el nostre sistema educatiu. No podem oblidar l’empitjorament dels resultats en ciències i en matemàtiques dels alumnes espanyols en el darrer informe PISA. Cal recordar que la LOMCE es va aprovar amb un consens en contra de la pràctica totalitat de la comunitat educativa. I a més, la LOMCE va venir acompanyada de retallades que semblava que tenien com a finalitat devaluar l’educació pública.
De la LOMLOE ens agrada el fet que aposta clarament per la coeducació, per l’educació en igualtat, pel respecte a la diversitat i per l’educació afectivosexual. I que lluita contra la segregació escolar i no concerta els centres que separen per sexe.
També valorem positivament que augmenta l’autonomia dels centres, i que permet que les llengües pròpies de cada comunitat puguin ser vehiculars, de la mateixa forma que feia la LOE. També considerem positiu que la definició de mínims del currículum per part de l’estat passi a ser del 50%.
S’ha de ressaltar també que es redueixen a dues les repeticions de curs en tota l’etapa obligatòria (Primària i Secundària) i també destaquem l’impuls que, des de la LOMLOE, se li vol donar a la Formació Professional.
Per acabar, cal recordar que dins del marc normatiu de la LOMLOE, el Govern Balear està preparant la que serà la nostra llei d’educació: la Llei d’Educació de les Illes Balears. Considerem que aquesta llei és bàsica i necessària per aconseguir que l’educació, a les nostres illes, sigui garantia d’igualtat, de llibertat i d’inclusió.
Antoni Carrillos, coordinador de polítiques educatives d’Ara Maó
Article publicat el 19 de gener de 2021 al diari Menorca
No Comments